Les xarxes socials més verdes
Amb els 140 caràcters que s’escriuen a Twitter des de l’ordinador de casa es pot ser més ecològic i obtenir més bons resultats que mitjançant altres tècniques de conscienciació, més cares i amb menys adeptes. S’ha demostrat que les xarxes socials poden fer molt pel medi ambient: conscienciar els ciutadans, reclamar accions a institucions i empreses, organitzar grups de participació activa, facilitar contactes entre professionals del sector, publicar i difondre continguts “verds”, apuntar-se a iniciatives per a compartir el cotxe o intercanviar productes o opinar en bancs d’idees. A les set erres del consumidor ecològic se’n suma una de vuitena, la de relacions i xarxes socials.
El primer pas per a ajudar el medi ambient a través de les xarxes socials és saber utilitzar-les amb la finalitat d’obtenir-ne un gran rendiment: Facebook i Twitter serveixen per a molt més que per a fer clic al “M’agrada” o fer un retuit. I encara que són les més conegudes, no són les úniques interessants: Google+, la xarxa social del conegut cercador; Flickr per a imatges; Vimeo per a vídeos, etc. El monogràfic d’EROSKI CONSUMER sobre les xarxes socials (disponible al seu web a https://www.consumer.es/redes-sociales) ofereix més informació sobre aquest tema.
Twitter és una de les xarxes socials més dinàmiques i amb poder d’influència. Perquè el medi ambient estigui més present, es poden crear “etiquetes”, paraules precedides del signe # perquè la resta de tuiters els segueixin, i participar-hi. Etiquetes com ara #medi ambient, #reciclatge i #contaminació o d’altres per a promoure iniciatives com l’Hora del Planeta (#horadelplaneta o #earthour) poden servir-hi. Si s’atreu prou gent, els temes que es mostren a la pàgina d’inici de tots els tuiters es poden convertir en una de les tendències o “Trending Topics”, i el seu efecte de bola de neu pot despertar l’interès de moltes més persones.
Les xarxes socials impliquen participació i comunicació bidireccional. Els ciutadans poden seguir de forma més directa personalitats públiques, empreses o institucions influents i reclamar-los que facin més a favor del medi ambient, informar-los d’una acció que causi impacte ambiental, suggerir-los idees “verdes” per a millorar la seva organització, etc. Hi ha fins i tot xarxes concretes que recapten signatures per a enviar-les als responsables d’una acció que els seus impulsors considerin negativa, com Change o la seva versió espanyola Actuable.
Un dels aspectes més valorats de les xarxes socials és la seva capacitat d’organitzar grups d’interessos afins. Cada xarxa ho fa d’una manera concreta, però no és complicat buscar o crear grups relacionats amb el medi ambient, l’ecologia, el reciclatge, la conservació de la naturalesa o d’alguna espècie en perill, les energies renovables, l’aigua, etc. La unió fa la força, i aquests grups en xarxa es poden informar millor, interactuar entre ells, organitzar activitats o esdeveniments per a aquesta comunitat o la resta de la societat, formar grups de pressió per a defensar el medi ambient, fer reclamacions, interposar denúncies, etc. Les ONG ambientals tenen en les xarxes socials una oportunitat més d’acció.
Treballar en empreses ecològiques, generar ocupació “verda” o incorporar mesures ecològiques en empreses convencionals és una altra manera de millorar el nostre entorn. Xarxes socials com LinkedIn serveixen per a fer contactes professionals, també relacionats amb el medi ambient. Alguns dels seus membres, a més de contactar persona a persona, creen grups relacionats amb el medi ambient, l’ocupació, la formació, les empreses de sectors verds com les renovables, la depuració d’aigües, l’arquitectura bioclimàtica, etc.
Les xarxes socials ajuden a arribar a més persones. Són, per tant, una bona eina per a divulgar missatges de conscienciació, informacions mediambientals, etc. I les fórmules per a publicar continguts “verds” són variades, des del mur de Facebook fins als blocs, o fins i tot per a engegar campanyes de conscienciació. En la qüestió del reciclatge, dues bones iniciatives són “Groc, verd i blau”, d’Ecoembes , o “Jo reciclo vidre, i tu?”, d’Ecovidrio . A l’últim Congrés Nacional de Medi ambient (CONAMA) es va crear un informe detallat per als qui vulguin aprofundir més en aquest tipus d’iniciatives.
Les xarxes socials són també de gran utilitat per a reduir, reutilitzar i reciclar. Diverses iniciatives 2.0 així ho demostren, com les promogudes per empreses i associacions d’usuaris amb la finalitat de compartir cotxe i garatge o per a intercanviar productes usats, com la xarxa Freecycle.
Als “bancs d’idees” es publiquen i es comparteixen idees per a millorar productes i serveis. El pioner, Global:ideas:bank va donar pas d’unes altres de molt variades, algunes de les quals relacionades amb el medi ambient i la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), com la nord-americana Socialyell, on els usuaris opinen i puntuen les empreses en aquesta matèria. A Espanya, la Fundació EROSKI va crear els Focus dels consumidors, on els usuaris també van proposar idees mediambientals.
Una xarxa social pròpia ofereix un major control i s’adapta a les necessitats concretes. Hi ha diverses pàgines web que ho permeten, com Ning o Socialgo, sense oblidar els més veterans sistemes de fòrums de debat i les llistes de correu electrònic, com Google Groups o els wikis, amb Wikispaces per a intercanviar continguts de manera col.lectiva i senzilla.