Fenòmens devastadors i impredictibles

Fenòmens devastadors i impredictibles

Quan parlem de terratrèmols tendim a pensar en fenòmens aliens al nostre entorn. De fet, les grans catàstrofes sísmiques que salten als titulars dels informatius tenen lloc en regions allunyades de nosaltres. No obstant això, no hem d’oblidar que la península Ibèrica se situa a la vora sud-oest de la placa euroasiàtica, al lloc on col.lideix amb la placa africana. El desplaçament tectònic entre els dos continents provoca l’activitat sísmica a la conca mediterrània i és la causa dels grans terratrèmols en zones com Grècia o Turquia. A Espanya es registren anualment entre 1.200 i 1.400 terratrèmols, dels quals uns 870 no arriben a la magnitud 4 de l’escala Richter.

Com s’originen?

/imgs/20041001/img.medioambiente.01.jpg
Plaques
L’escorça de la Terra està conformada per una dotzena de plaques d’uns 70 quilòmetres de gruix. Aquestes plaques tectòniques s’estan acomodant contínuament en un procés que es produeix des de fa milions d’anys i que ha anat donant la forma que avui coneixem a la superfície del nostre planeta. Com a conseqüència d’aquest fenomen s’han originat els continents i els relleus geogràfics, dins d’un procés encara inacabat. En alguns casos, aquestes plaques xoquen entre si com si fossen grans blocs de gel de terra sobre un oceà de magma, i n’impedeix el desplaçament. Llavors una placa comença a desplaçar-se per sobre o per sota de l’altra, fet que origina lents canvis en la topografia. Però si el moviment té alguna dificultat, comença a acumular-se una energia de tensió que en algun moment s’alliberarà i una de les plaques col.lidirà bruscament contra l’altra i la trencarà. És en aquest instant que s’allibera una gran quantitat d’energia i s’origina el terratrèmol. Resumint molt, un terratrèmol consisteix en l’alliberament sobtat, en forma d’ones que es propaguen en totes direccions, de l’energia acumulada en l’escorça terrestre.

Falles
Són les zones en què les plaques exerceixen aquesta força entre elles i és el lloc en què, amb més probabilitat, s’originen fenòmens sísmics. Només el 10% dels terratrèmols ocorren allunyats dels límits d’aquestes plaques.

Hipocentre o focus
És el punt en la profunditat de la Terra des d’on s’allibera l’energia en un terratrèmol. Pot estar a molts quilòmetres cap a l’interior de la terra.

Epicentre
És el punt de la superfície de la Terra directament situat sobre l’hipocentre. És, generalment, la localització de la superfície terrestre on la intensitat del terratrèmol és més gran.

Com es mesuren els terratrèmols?

/imgs/20041001/img.medioambiente.02.jpgEl mesurament es fa a través d’un instrument anomenat sismògraf, que registra en un paper la vibració de la Terra. Aquest aparell reconeix dos tipus d’ones: les superficials, que viatgen a través de la superfície terrestre i que en produeixen la vibració més gran (i probablement els danys pitjors), i les centrals o corporals, que viatgen a través de la Terra des de la profunditat.

L’Escala Richter
Representa l’energia sísmica alliberada en cada terratrèmol. És una escala que creix en forma potencial o semilogarítmica, de manera que cada punt d’augment pot significar un increment d’energia deu o més vegades major. Una magnitud 4 no és el doble de 2, sinó que és cent vegades més gran.

Efectes del terratrèmol

• Menys de 3,5: generalment no se sent, però és registrat
• 3,5 – 5,4: sovint se sent, però només causa danys menors
• 5,5 – 6,0: causa danys lleugers a edificis
• 6,1 – 6,9: pot ocasionar danys severs en àrees molt poblades
• 7,0 – 7,9 : terratrèmol molt gran, causa greus danys
• 8 o més: gran terratrèmol, destrucció total en comunitats pròximes.

Intensitat en l’escala de Mercalli
Creada el 1902 pel sismòleg italià Giusseppe Mercalli, no es basa en els registres sismogràfics sinó en l’efecte o dany produït en les estructures i en la sensació percebuda per la gent. Oscil.la entre el grau I i el XII.

Poden predir-se els terratrèmols?

Actualment no hi ha cap mètode capaç de predir el temps, el lloc i la magnitud d’un terratrèmol. Aquesta dificultat rau en el comportament no lineal i prou caòtic que tenen els moviments sísmics. És més realista referir-se al “risc” de terratrèmols, ja que no hi ha una certesa més gran que dir que en una zona determinada hi ha una probabilitat estadística que es registre un esdeveniment sísmic de magnitud variable desconeguda.

om convé actuar en cas de terratrèmol?

Durant el terratrèmol

• Cal mantenir una actitud serena i constructiva, estem en una situació d’emergència.
• Si el terratrèmol no és fort, no hi ha motiu de preocupació, passarà aviat.
• Si el terratrèmol és fort, és primordial estar calmat. Cal procurar que els altres també ho estiguen. Pensem en les conseqüències de qualsevol acció que fem. A l’interior d’un edifici
• Mai hem de sortir de l’edifici si trobem un lloc segur on romandre, les sortides i les escales poden estar congestionades.
• Cal resguardar-se sota estructures que ens protegisquen d’objectes que puguen desprendre’s, com ara sota una taula, sota la llinda d’una porta… En definitiva cal protegir-se el cap.
• No s’ha de fer servir l’ascensor, l’electricitat pot interrompre’s i quedar-hi atrapats.
• Cal apagar qualsevol foc, i sobretot no s’ha d’encendre cap tipus de flama (misto, encenedor, ciri, etc.). A l’exterior d’un edifici
• Ens hem de mantenir allunyats d’edificis, parets, pals elèctrics i altres objectes que puguen caure. Cal anar a llocs oberts. No hem de córrer pels carrers, això provocaria pànic.
• Si ens trobem en un vehicle, ens hem d’aturar al lloc més segur possible, no sortir-ne i allunyar-se de ponts, pals elèctrics i zones de solsides.