El poder incert de la lluna
La lluna protagonitza una gran quantitat d’expressions populars. Algunes asseguren que la lluna plena ens fa més agressius, mentre que d’altres recomanen sembrar la collita en lluna creixent i collir-la en minvant. A més, entre les dones embarassades, matrones i personal sanitari també es pot sentir dir que la lluna afecta els parts i alguns experts en bellesa defensen l’efectivitat de seguir el calendari lunar per a estar més guapos.
Tantes són les creences sobre la lluna, que diversos experts expliquen tot seguit la vertadera influència de la lluna en els éssers humans, l’agricultura o la bellesa.
Homes llop, persones “llunàtiques”… Molt s’ha parlat al llarg de la història i en països i cultures molt diferents sobre la influència de la lluna en el comportament dels éssers humans. Articles en revistes científiques com el Brititsh Journal o l’American Journal de Psiquiatria han assenyalat casos de persones amb episodis psicòtics coincidint amb les fases lunars, i fins i tot durant el segle XX es podien trobar asils per a “llunàtics”.
Jesús de la Gándara, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Universitari de Burgos i expert en la influència dels fenòmens meteorològics i el clima en la salut, assegura que no es pot atribuir a la lluna aquesta influència: “L’explicació és mig biològica, mig sociològica. És cert que aquestes persones són malalts mentals greus, que es comporten de manera agressiva o estranya i la seva forma més alterada coincidint amb les fases lunars. Però, en realitat, són persones amb trastorns mentals que els relacionen a la lluna, no perquè la lluna canvia alguna cosa en el cervell de les persones”.
José Miguel Viñas, meteoròleg, divulgador científic i consultor de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), explica que antigament, en un món eminentment rural, les persones estaven al corrent de la fase lunar i la seva influència era molt més gran. Avui només ens recordem de la lluna quan algun dia ens sorprèn veure-la ben gran (l’anomenada il·lusió lunar).
Molts agricultors segueixen les fases de la lluna en les seves activitats i fins i tot la denominada “agricultura biodinàmica” l’inclou en els seus principis. De fet, una de les pràctiques més esteses és sembrar en lluna creixent i collir en minvant.
Però la lluna no afecta el comportament de les plantes, com assenyala José Miguel Mulet, professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV), on dirigeix una línia de recerca en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes per a desenvolupar plantes tolerants a la sequera o al fred.
L’expert assegura que per a aconseguir aquesta influència, les plantes haurien de tenir algun receptor capaç d’activar-se per la llum de la lluna, com el tenen per a les diferents longituds d’ona de la llum solar. Però no disposen d’aquest mecanisme. La llum de la lluna (llum del sol reflectida) no té prou intensitat per a desencadenar una resposta en les plantes. Si això fos cert, implicaria que una nit ennuvolada l’efecte de la lluna plena es perdria. I tampoc s’espera que es descobreixi en un futur, ja que ja s’ha seqüenciat tot el genoma de moltes plantes.
Com que la lluna sí que té un efecte real en el moviment de les marees, s’ha arribat a pensar que també podria influir en les plantes. Mulet indica que aquesta argumentació tampoc se sosté de manera científica, ja que la lluna influeix en les marees per l’atracció gravitatòria que depèn de la massa dels cossos implicats (el sol, la lluna, la terra i l’aigua).
Per tant, l’única atracció que influeix en la planta és la terra, per mitjà del gravitropisme, un procés que fa que l’arrel vagi cap avall i la tija cap amunt (si els girs es reorienten). A nivell gravitatori, influeix més en la planta la vaca que pastura al costat o el cos de l’agricultor. La lluna no importa per a sembrar, recollir o podar.
Un altre dels efectes més populars que s’han atribuït a la lluna és el d’influir en els parts. Tanmateix, els estudis més seriosos sobre la qüestió, basant-se en dades estadístiques, no hi han trobat resultats concloents. Com explica José Miguel Viñas, “per sobre de qualsevol possible influència lunar en el bebè en néixer, actuen molts més factors físics, com el ginecòleg o la matrona”.
També s’ha escrit molt sobre la regla de la dona i el cicle lunar, ja que semblava haver-hi una correlació. En aquest cas tampoc hi ha base científica. “La suposada influència es desmunta amb facilitat quan s’analitza la freqüència del període fèrtil en les femelles d’altres mamífers, ja que en la majoria dels casos no és de 27 dies”, explica.
Alguns suposats experts en bellesa, diversos llibres i pàgines web en Internet defensen l’efectivitat dels tractaments basats en el calendari lunar. Tanmateix, tampoc no tenen una base científica. Es troba en la mateixa línia que el tema dels cultius, però aplicat als éssers humans. “El més segur és que tot es comencés a plantejar en l’antiguitat. La lluna exercia una influència tan gran en els nostres ancestres, que es van establir tota mena de relacions sobre els seus efectes, tant benefactors com de signe contrari”, conclou Viñas.