El corall es mor
Segons un estudi del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), gairebé la tercera part dels coralls ha desaparegut i es preveu que desapareixerà fins al 60% l’any 2030. D’altra banda, una investigació recent de la Universitat del Carolina del Nord (EUA) ha analitzat la velocitat de degradació dels esculls coral·lins a l’Indopacífic, regió que conté el 75% dels coralls de tot el planeta. Els resultats, publicats el passat mes d’agost a la revista científica PLoS, són pitjors del que s’esperava. Els investigadors asseguren que des del 1997 es perden anualment en aquella zona uns 3.168 quilòmetres quadrats d’esculls. Segons altres fonts, el 50% dels coralls del planeta està a la vora del col·lapse.
Són xifres que representen molt més que la pèrdua d’un extraordinari paisatge aquàtic. Aquests esculls són com boscos submarins en els quals molts organismes marins, especialment cries de peixos, troben refugi contra els depredadors. Per això, els esculls són una peça fonamental de la biodiversitat marina i en el manteniment dels recursos pesquers. Una funció especialment rellevant en molts països en desenvolupament, en què les costes d’aigües transparents i blaus indiquen que hi ha un baix nivell de nutrients. En aquest tipus de costes, els recursos pesquers que alimenten la població depenen directament d’aquests esculls.
Els esculls de corall són un dels ecosistemes més rics del planeta. Segons l’Atles Oceànic de l’ONU, fins ara s’han trobat als esculls aproximadament 4.000 espècies de peixos i 800 de coralls. Un exemple emblemàtic és la Gran Barrera de Corall, al davant de la costa d’Austràlia i considerada l’escull de corall més gran del món, on s’han comptabilitzat 1.500 espècies de peixos, unes 4.000 de mol·luscos, prop de 700 espècies de corall i unes 252 espècies d’aus marines, a més de les diverses espècies de tortugues, dofins i balenes que viuen al seu voltant.
Per comparar i entendre el que representen aquestes xifres, s’ha calculat que el Mediterrani, amb tota la seua biodiversitat, no té ni la quarta part d’espècies de peixos que la Gran Barrera de Corall. Els esculls també protegeixen les costes, ja que amorteixen els efectes de les ones i les tempestes. I des de fa pocs anys s’ha descobert que també són una font de compostos d’interès per a la medicina, entre els quals s’estudien nous antivirals o molècules per al tractament del càncer.
Una de les amenaces que pesa sobre els esculls coral·lins és la sobrepesca. El corall, molt apreciat en joieria des de l’antiguitat, ha sigut extret de forma indiscriminada en moltes zones. També la captura desmesurada de peixos que viuen en aquests esculls, i que s’alimenten d’algues, ha fet que aquestes últimes cresquen desmesuradament i causen un desequilibri que perjudica els coralls. Un altre factor és la tècnica usada, com la pesca amb explosius. Tot i que està prohibida continua utilitzant-se en aigües d’Àfrica i Indonèsia, fet que resulta molt destructiu per als coralls. La contaminació de les aigües i la urbanització descontrolada a les costes també contribueixen a la destrucció dels esculls de corall.
Però si hi ha un factor que està resultant determinant en la degradació dels esculls de corall és el canvi climàtic, segons portaveus del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA). Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’emblanquiment dels coralls. Quan l’aigua augmenta de temperatura, els coralls reaccionen expulsant les microalgues que els donen color i els alimenten. I és que el corall, en realitat, és una simbiosi entre un pòlip i una comunitat de microalgues. El pòlip, un organisme amb aspecte de medusa d’uns pocs mil·límetres, té la capacitat de formar estructures a partir del calci de l’aigua. Aquestes estructures calcàries són en realitat blanques. Els variats colors que presenten es deuen a les microalgues que les recobreixen, que ajuden a formar l’estructura i que proporcionen nutrients a través de la fotosíntesi. La desaparició de les microalgues per l’escalfament equival, doncs, a l’emblanquiment dels coralls i a la seua mort. Aquest procés està afectant nombrosos esculls. A Austràlia, membres de l’Australian Coral Reef Society que vigilen l’estat de la Gran Barrera de Corall expliquen que, des de l’any 2001, s’han adonat que prop del 95% dels coralls de la Barrera s’havien emblanquit.
Una altra amenaça relacionada amb el canvi climàtic és l’acidificació de les aigües a causa de la concentració de diòxid de carboni (CO2) al mar. Quan el CO2 es dissol al mar es forma àcid carbònic que, per sobre d’un nivell determinat, resulta corrosiu per a les estructures de carbonat càlcic dels coralls, igual com per a altres organismes que tenen closques càlciques de protecció.
Les perspectives són pessimistes. El Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic ha advertit que, si la situació no millora, els esculls de corall desapareixeran en 40 anys. Segons els experts, encara es pot preservar el que queda però cal actuar de pressa perquè, fins i tot en condicions perfectes, els coralls creixen molt lentament, a raó d’uns pocs mil·límetres a l’any. Si es destrueix el que queda, la recuperació pot resultar una tasca impossible.
Una de les últimes iniciatives per a protegir els esculls de corall és la decisió, per part dels 171 països signants de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Flora i Fauna, que regularan la venda de corall roig i rosa, un dels favorits en joieria. Segons l’acord, que entrarà en vigor d’aquí a tretze mesos, només es permetrà la comercialització d’aquest corall quan no comprometa la reproducció de l’espècie. El consumidor pot contribuir a la preservació dels coralls informant-se de si es compleix l’acord (si la venda es fa o procedeix d’un país que no ha firmat la Convenció, és possible que no es respecte aquest acord).
També pot contribuir a través d’un turisme responsable, no comprant corall com a souvenir o resistint-se a la temptació d’arrancar-lo del mar si es fa submarinisme. I, per descomptat, es pot col·laborar així mateix de forma indirecta, per mitjà d’accions que ajuden a la reducció d’emissions de CO2, que tan danyoses resulten per als esculls coral·lins per la seua influència en el canvi climàtic.