Consumir sense entonar el mea culpa
Els ciutadans no volen productes que els converteixin en males persones. El consum lliure de culpa és una tendència de mercat creixent que proposa productes respectuosos amb el medi ambient, com els reciclables, de comerç just o sense substàncies nocives per a la salut. Cal tenir en compte que els ciutadans estan cada vegada més informats i conscienciats, rebutgen empreses que danyen el medi ambient, que ofereixen unes pèssimes condicions als seus treballadors o que utilitzen substàncies nocives per a la salut.
El consum lliure de culpa (Guilt-free consumption) respon a una necessitat creixent arreu del món, ja que es basa en un sentiment universal: tots volem tenir la nostra consciència neta, tranquil.la. “Els consumidors estan ansiosos per un nou tipus de consum, sense preocupar-se (o almenys preocupar-se menys) pel seu impacte negatiu”. Així ho assenyalen a Trendwatching, una empresa especialitzada en tendències de consum globals.
Diversos estudis mostren la tendència a l’alça del consum lliure de culpa. Prop de dos terços dels ciutadans de tot el món volen comprar de forma responsable amb la societat i el medi ambient, segons un informe publicat el 2013 per GlobeScan, SustainAbility i BBMG. El 28% dels consumidors se sent culpable per l’impacte de les seves accions en el medi ambient, segons el document Greendex de National Geographic, publicat el 2012. Als Estats Units, el 27% dels consumidors estava “més preocupat” pel rebuig d’aliments el 2013 que el 2012, segons l’estudi BAV&Sustainable America.
Però el consum lliure de culpa també provoca que les “marques netes” aconsegueixin un avantatge davant la seva competència. Les empreses que es declaren respectuoses pel medi ambient, que no produeixen en països amb mà d’obra precària, o que utilitzen substàncies saludables, posen en el punt de mira dels ciutadans les companyies que creixen sense dir res sobre aquest tema.
En definitiva, els consumidors són la base del sistema productiu i les seves decisions de compra poden modificar les tendències del mercat. Per això, fer un consum lliure de culpa és una manera indirecta de reclamar a les empreses que incloguin la variable ambiental, solidària i de benestar en els seus productes i serveis.
Els consumidors lliures de culpa es divideixen en tres classes:
- Per si mateixos. Necessiten productes positius per al seu benestar físic i mental. Per això, demanen aliments amb menys greixos, calories, sense alcohol, amb activitats que promoguin l’exercici, etc.
- Per la societat. Volen sentir-se bé amb els altres i busquen productes de comerç just, elaborats per empreses que incorporin treballadors en perill d’exclusió social.
- Pel planeta. El medi ambient és la seva preocupació prioritària, i per això consumeixen productes que puguin reciclar-se, biodegradables, no embolicats en destrucció d’espais naturals, amb la mínima petjada ecològica possible, respectuosa amb la biodiversitat.
Un producte o marca que reuneixi els tres tipus de consum lliure de culpa seria l’ideal. Els experts de Trendwatching parlen d’anar fins i tot més enllà i promoure el “consum lliure de culpa total”, amb un “impacte altament positiu en cadascuna de les dimensions”.
Els ciutadans que vulguin tenir el mínim complex de culpabilitat a l’hora de consumir haurien de guiar-se per les tres claus següents:
- Conscienciar-se. Ser conscients de les conseqüències negatives de determinats productes porta a plantejar-se el consum dels que no les tenen. Reflexionar abans de comprar res, ser crítics o assumir les tres erres de la conducta ecològica (reduir, reutilitzar i reciclar) són algunes de les possibilitats.
- Informar-se. Una bona informació contrastada ajuda a destriar entre els productes i les empreses amb més impacte ambiental, social o sobre la salut, i els que poden proporcionar als ciutadans una compra lliure de culpa. Les etiquetes i la informació al consumidor dels productes poden ajudar, com els símbols de reciclatge.
- Rebutjar i reclamar. El consumidor lliure de culpa ha de ser proactiu, no quedar-se en un consum passiu. Per això ha de rebutjar l’ús dels productes amb impacte negatiu, i fer-ho de manera pública, perquè el seu entorn social ho sàpiga i segueixi el seu exemple. Així mateix, ha de reclamar a les empreses i les institucions més mesures que contribueixin a millorar el medi ambient, la justícia social i la salut.