Construcció sostenible

Cap a la rajola ecològica

La construcció d'habitatges tendeix a combinar confortabilitat amb una despesa energètica i un impacte ambiental baix o nul
1 Novembre de 2009
Img medioambiente listado 658

Cap a la rajola ecològica

/imgs/20091101/medioambiente1.jpg
Un terme propi del segle XXI per a explicar un concepte que es persegueix des de l’inici de la civilització. L’arquitectura bioclimàtica és la que té en compte el clima de l’entorn per aconseguir un interior confortable. No és cap cosa nova: abans, les finestres de les cases s’instal?laven amb orientació al sud a fi d’aconseguir més llum, i l’emblanquinament de les façanes al Mediterrani tenia com a objectiu reflectir la calor i aconseguir interiors més frescs a l’estiu. La diferència entre aquesta forma de construcció i l’actual és que ara es disposa de noves tecnologies i materials perquè l’edificació faci un pas més i es dissenyin habitatges amb un impacte ambiental gairebé nul.

Cap a aquesta direcció apunten les últimes normatives aprovades. Una d’aquestes és la revisió de la directriu europea 2002/91/EC sobre eficiència energètica dels edificis. La directriu ja obligava a complir uns requisits mínims d’eficiència energètica i la seva acreditació amb un certificat de validesa no superior a 10 anys. Ara s’exigeix, a més, que tots els edificis que iniciïn la construcció a partir de 2019 siguin autosuficients energèticament i no emetin cap gas nociu a l’atmosfera. Amb aquesta mesura s’espera reduir a zero la despesa energètica dels nous habitatges i reduir el consum energètic domèstic total. Segons dades de la Comissió Europea, es calcula que els habitatges consumeixen el 40% del total de l’energia final a Europa.

S’ha demostrat que la manera d’edificar els habitatges influeix de manera notòria en l’augment o la disminució d’aquesta despesa. La UE ja adverteix que les cases noves consumeixen a l’any entre tres i cinc litres de combustible en calefacció per metre quadrat, una despesa que en els edificis d’antiga construcció es dispara perquè l’aïllament és menor: es gasten fins a 25 litres de combustible a l’any en calefacció.

Normativa espanyola

/imgs/20091101/medioambiente2.jpg
El nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) aprovat el 2006 substitueix la normativa anterior, aprovada el 1979, quan l’estalvi energètic no era un problema tan greu com l’actual i el consumidor tampoc no era tan exigent amb la qualitat de l’habitatge. Els darrers mesos s’hi han afegit un conjunt de normes, entre les quals destaca la protecció contra el soroll que, comparada amb l’anterior, triplica les exigències d’aïllament acústic en els nous projectes d’habitatges. Però no és l’únic canvi.

La novetat principal de la regulació del CTE és que defineix una sèrie d’exigències que la construcció ha de complir i que cobreixen tota l’obra, des dels fonaments fins a la teulada. En molts casos es materialitzen en qüestions que no sempre estan a la vista de l’inquilí, com ara els aïllaments als murs. Són moltes les cases que es ventilen amb l’obertura de les finestres. Tanmateix, ara les formes de vida han canviat i ja no és una excepció que un domicili es mantingui tancat durant hores, dies i fins i tot setmanes, fet que repercuteix en la quantitat de contaminants i patògens que s’hi acumulen i, en definitiva, en la qualitat de l’aire interior. Per garantir la ventilació de l’edifici, el CTE obliga que les noves llars incorporin un sistema de ventilació permanent que permeti la circulació de l’aire encara que el domicili estigui tancat.

Altres exigències es basen en un aïllament tèrmic més gran, en l’obligació d’aprofitar l’energia solar amb plaques fotovoltaiques i en el compliment d’uns requeriments mínims d’eficiència energètica. La normativa no diu com executar-ho amb exactitud, només estableix quines condicions s’exigeixen per a les noves cases (temperatura de confort, humitat, aïllament acústic o ventilació, entre d’altres), per la qual cosa està en mans dels projectistes estudiar cada cas, el clima i l’entorn, i trobar la fórmula per a aconseguir-ho. No obstant això, encara han de passar uns anys per a gaudir d’aquest tipus de construcció: només han de complir aquesta norma els nous projectes posteriors a la seva aprovació. S’espera que els nous edificis consumeixin entre un 30% i un 40% menys d’energia i redueixin entre un 40% i un 55% les emissions de CO2, segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE).

Un estalvi que pot ser més gran. Prova d’això és la directriu europea que aspira a construir edificis autosuficients des del punt de vista energètic. Una altra mostra és el projecte ARFRISOL, desenvolupat per un consorci d’empreses constructores i tecnològiques, juntament amb diverses universitats, i que compta amb el suport d’alguns governs autonòmics, de la Unió Europea i del Ministeri d’Educació i Ciència. A ARFRISOL s’han proposat la construcció d’edificis que estalviïn més del 80% i el 90% de l’energia convencional gràcies a sistemes solars passius basats en el disseny arquitectònic bioclimàtic i a l’ús de sistemes solars i de biomassa. Per demostrar que això és possible construiran cinc edificis pilot d’oficines en localitats espanyoles situades en llocs de climes molt diferents, com ara Astúries, Sòria, Madrid i Almeria.

Els instruments per a aconseguir aquest objectiu són calderes de biomassa per a la calefacció; sistemes de refrigeració mitjançant màquines d’absorció solar; tubs radiants que usen la calor del sòl (geotèrmia); diferents tipus de vidre i de gruix d’aïllament en funció de l’orientació i el clima; cobriment de terrasses amb pèrgoles en forma de suport per a plaques solars o galeries amb efecte d’hivernacle.

La llista de la casa ecològica

És difícil trobar una construcció antiga que compleixi la nova normativa. Tot i això, una sèrie de qüestions determinaran si la construcció és més o menys ecològica. Són les següents:

  • La casa i les seves finestres han d’orientar-se de forma que rebin llum natural abundant (normalment cap al sud) i aprofitin els corrents d’aire per obtenir una bona ventilació encreuada. La llum natural hauria d’arribar, almenys, al 75% de l’interior de la casa.
  • A fi d’evitar l’excés de calor a l’estiu, les finestres i terrasses s’han de protegir-se amb una volada o una altra alternativa que ofereixi ombra i frescor (arbres, persianes, pèrgoles, vegetació natural). Els murs exteriors es poden recobrir de plantes enfiladores (tipus vinya o buguenvíl?lia) per protegir de l’excés de calor a l’estiu. De forma semblant, als patis la instal?lació de pèrgoles o arbres evitaran illes de calor. Si l’arbre és de fulla caducifòlia, a l’hivern es podrà disposar de tota la llum i la calor al pati.
  • Las finestres de doble vidre ajuden a reduir l’entrada de calor a l’estiu i la pèrdua d’aquesta a l’hivern. Les de triple vidre minimitzen, a més, el soroll de l’exterior.