Bon Nadal ecològic
Per Nadal no només es consumeix més, sinó que es genera un impacte ambiental més gran. Encara que l’any passat la despesa nadalenca va descendir un 4%, cada família espanyola va gastar una mitjana de 680 euros. Un consum nadalenc insostenible té, en general, un impacte considerable en el nostre entorn. Durant les festes de Nadal, es llencen fins a un 40% dels aliments produïts i es generen dos quilos d’escombraries al dia, dels quals la meitat són embolcalls i embalatges, segons Ecologistes en Acció. Però tots tenim a la mà la possibilitat d’evitar-ho.
Els regals i el Nadal són un tàndem que també pot ser “verd”. Els Reis Mags, el pare Noel o el tió poden portar als nens joguines ecològiques: cada vegada n’hi ha més varietat, entre les que s’elaboren de forma respectuosa amb el medi ambient. En cas de decidir-se per una joguina convencional, convé triar-ne una amb valors educatius, sense embalatge excessiu, sense piles i elaborada amb materials no contaminants i reciclables. I sempre cal recordar que, per a un nen, l’afecte i la companyia dels seus adults i amics i l’ús de la imaginació es troben entre els millors regals possibles. Quant als més grans, també poden regalar una gran varietat de productes ecològics: aliments “delicatesen” amb certificat verd, bicicletes, colònies i cosmètics ecològics, electrònica i tecnologia ecològica, llibres, pel.lícules i revistes de contingut mediambiental.
Els rens de Santa Claus, els camells dels Reis Mags, les ovelles o la molsa del pessebre, l’avet de la sala… Tots són els típics símbols de Nadal que tenen, a més, un altre element en comú: es troben en perill d’extinció. En alguns casos, com el grèvol i la molsa, l’extracció de la muntanya està prohibida, després dels excessos soferts les últimes dècades. Pot implicar multes de fins a 60.000 euros i fins i tot penes de presó segons el grau de destrucció. L’elecció d’un avet natural o artificial té, en els dos casos, avantatges i inconvenients ambientals. Per això, el consell és fer-ne un ús responsable. Si se’n tria un de natural, es recomana que tingui prou arrels i mota (terra adherida); ha de regar-se i allunyar-se de la calefacció perquè duri prou, fins que es pugui portar a un punt de recollida on el trasplantin. I si se n’utilitza un d’artificial, convé que sigui de bona qualitat perquè es pugui conservar durant molts anys. Els altres símbols nadalencs també poden ser més respectuosos amb el medi ambient: adorns reutilitzats i targetes de felicitació elaborades amb materials reciclats, llums de baix consum i amb temporitzador, etc.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) considera que un terç de la producció alimentària mundial per al consum humà es perd o es llença; és a dir, uns 1,3 bilions de tones. Tot i aquesta sobreabundància aparent, una de cada set persones al món se’n va al llit amb gana i més de 20.000 nens menors de cinc anys moren de fam cada dia. El desaprofitament del menjar és, a més, un greu problema ambiental, ja que la producció alimentària és una de les activitats que més afecten la pèrdua de biodiversitat i els canvis en l’ús del sòl.
El consum d’alguns aliments causa un greu impacte ambiental al seu lloc d’origen. És el cas del llagostí tropical, un dels productes estrella del Nadal. Diverses organitzacions ecologistes han assenyalat que l’augment del seu consum pot provocar la destrucció d’ecosistemes com el dels manglars (franges costaneres negades per les marees). Aquest problema ambiental, econòmic i social s’accentua a les festes de Nadal. La idea no és privar-se d’aliments, sinó de consumir de forma sostenible: estudiar la llista de la compra per no emportar-se productes excessius, organitzar a casa els aliments de manera que es consumeixin tots, conservar al congelador els productes peribles, etc.
L’energia és un altre recurs que no s’ha de malgastar, sobretot per Nadal: s’estima que el seu consum s’incrementa fins en un 20% per un ús més elevat de la calefacció i la llum. Alguns consells ajudaran a reduir aquesta despesa i, de pas, el seu impacte ambiental: utilitzar bombetes de baix consum, sistemes basats en energies renovables, electrodomèstics eficients, desplaçar-se en transport públic o bicicleta, etc.
Els productes elaborats de forma local, frescs i de temporada tenen una petjada ecològica inferior i solen ser més econòmics i saborosos. D’altra banda, els productes amb certificació ecològica garanteixen que s’han elaborat amb uns mètodes respectuosos amb el medi ambient. Són, per tant, una opció més que recomanable per a consumir per Nadal.
Per Nadal, la producció d’escombraries es dispara: se’n generen dos quilos al dia, dels quals la meitat són embolcalls i embalatges, segons Ecologistes en Acció. Per això, la pràctica ecològica de les tres erres ha d’estar encara més present entre els consumidors: fer un consum ajustat a les nostres veritables necessitats que prescindeixi de productes amb empaquetats excessius i d’un sol ús (reduir); reutilitzar els productes i materials en bon estat que ja no s’utilitzen i allargar la seva vida útil; i reciclar els residus de manera adequada.
La consciència ecològica ha d’estar present també una vegada que s’hagin acabat les festes. La generació de més residus que en la mitjana de la resta de l’any, els regals que no han agradat, els aliments sobrants de les celebracions o l’avet nadalenc tenen solució ambiental amb una organització adequada.