Ampolles amb segona vida
Un gest tan senzill com dipositar les ampolles d’aigua mineral de plàstic al contenidor groc genera multitud de beneficis per al medi ambient i l’economia: disminució de les emissions de diòxid de carboni (CO2) implicades en el canvi climàtic, reducció d’energia i d’explotació de matèries primeres, fabricació de nous envasos o altres productes com folres polars o vaquers… Els consumidors en són cada cop més conscients, com ho demostra el fet que l’any passat es va reciclar a Espanya el 70% dels envasos de plàstic PET (polietilè tereftalat), el material més utilitzat per a produir ampolles d’aigua.
Però encara es pot fer més i evitar que acabin contaminant espais naturals com ara mars i platges. Conèixer algunes curiositats sobre el seu reciclatge hi ajuda.
El polietilè tereftalat és el material més utilitzat per a fabricar ampolles d’aigua mineral: el 2016 es va fer servir en 4.200 milions d’envasos, el 86% del total del mercat d’aigua envasada a Espanya, tal com apunta l’Associació Nacional de l’Envàs de PET (ANEP-PET). La seva lleugeresa, transparència, resistència, reciclabilitat total i aptitud per als productes alimentaris expliquen que el PET hagi esdevigut el material estrella per als envasos.
Les ampolles d’aigua de litre i mig pesen només uns 34 grams i són capaces de contenir més de 44 vegades el seu propi pes. “Aquesta reducció de pes significa menys residus, energia, recursos, costos de transport i emmagatzemament i emissions de gasos d’efecte d’hivernacle durant tot el seu cicle de vida”, assenyala Beatriz Meunier, directora de comunicació de PlasticsEurope a Espanya, l’associació paneuropea de fabricants de matèries primeres plàstiques.
El 2016 es van reciclar al nostre país 207.851 tones de plàstic PET, segons xifres d’Ecoembes , la societat que gestiona el reciclatge dels residus dels contenidors groc i blau. Un dels seus especialistes en innovació, Álvaro Molina, apunta que la taxa de reciclatge d’envasos de plàstic en general a Espanya és del 66,5% i, dins d’aquests, els de PET aconsegueixen una mica més del 70%. Aquestes dades confirmen que és el plàstic que es recicla més.
Una ampolla d’aigua que es recicla pot convertir-se en altres productes, com ara fleixos d’embalatges, peces injectades per a enginyeria, làmines per a safates o per a fibres tèxtils amb les quals es pot confeccionar roba tècnica com ara folres polars o motxilles. Fins i tot marques com G-Star o Levis fabriquen roba vaquera a partir de PET reciclat.
Així mateix, embotelladores d’aigua mineral com Font Vella, Lanjarón, Nestlé, Grupo Pascual o Auara fan servir aquest plàstic reciclat, conegut com “R-PET”, per fer noves ampolles. Segons Antonio Balairón, director general d’ANEP-PET, “podem trobar ampolles fabricades al 100% amb PET reciclat, fins i tot n’hi ha que en contenen el 50% o el 25%, com es pot llegir en les seves etiquetes”.
Per fer-ho possible, les ampolles recollides al contenidor groc es transporten a les 95 plantes de selecció que hi ha a Espanya, on les classifiquen en una fracció de PET en concret. Després, les empreses recicladores compren aquest material embalat, el netegen i el trituren. D’aquí en surt una mena d’escates que serveix de material per als productes. Segons Molina, “els envasos que es reciclen més bé són els transparents, però això no significa que els altres no es puguin reciclar, només que costa més i es fan servir per a d’altres aplicacions”.
Les etiquetes d’algunes ampolles al·ludeixen al terme “bio” en la seva composició, cosa que pot generar certa confusió. Meunier explica que es pot produir un plàstic “tradicional”, és a dir, a partir de petroli i que sigui “biodegradable”, perquè es descompongui molt abans que el convencional. D’altra banda, es poden fer “bioplàstics” a partir de recursos vegetals, com la canya de sucre, però no per això són biodegradables, si bé també n’hi pot haver.
Balairón afegeix que hi ha plàstics biodegradables compostables que es degraden per microorganismes en condicions similars a fulles, paper o fusta, no deixen fragments en el residu durant 12 setmanes i el seu residu permet el creixement de vida vegetal. Segons aquest expert, l’ús més conegut d’aquests plàstics és en les bosses de supermercat i, encara que en algun cas s’han fet servir plàstics biodegradables com el PE (polietilè) o el PLA (àcid polilàctic) per a envasos d’aigua, el seu ús no s’ha estès.
Cada cop que es recicla una ampolla d’aigua s’evita omplir els abocadors i extreure noves matèries primeres. A més, es redueix el consum d’energia i l’emissió de diòxid de carboni (CO2), un dels principals gasos causants del canvi climàtic. Segons Molina, des que Ecoembes va començar la seva activitat el 1998, s’ha impedit l’emissió de 18 milions de tones de CO2 gràcies al reciclatge d’envasos, l’equivalent a les emissions de la ciutat de Sevilla durant vuit anys. El reciclatge de sis ampolles de PET contraresta la contaminació de 10 minuts de CO2 del tub d’escapament d’un cotxe.
Diverses iniciatives arreu del món reciclen ampolles de PET abandonades en platges i oceans per reduir l’alt impacte ambiental que tenen. Aquests projectes recuperen residus d’escombraries marines per fabricar peces de roba, calçat, motxilles, bosses i accessoris, com ho fa l’espanyola Ecoalf.
No obstant això, tots hauríem de reciclar. “Les ampolles llençades a les nostres ciutats, camps o platges són un despropòsit ambiental. Els plàstics són massa valuosos per a abandonar-los de forma irresponsable”, sentencia la portaveu de PlasticsEurope a Espanya.