Amenaça mediambiental en la pasta de dents
Raspallar-se les dents diàriament és un hàbit molt recomanable per a la salut bucodental. No obstant això, la pasta que s’hi utilitza causa diversos impactes ambientals en rius i oceans.
Els dentifricis porten substàncies com els microplàstics o el triclosan, que s’escapen dels sistemes de depuració d’aigües residuals i acaben als fons marins i fluvials, fet que provoca danys en els ecosistemes i, de forma indirecta, en els éssers humans.
Els microplàstics, també coneguts com microperles o microesferes, són unes partícules diminutes que porten els dentifricis per eliminar la brutícia dental. També es poden trobar en molts altres productes d’ús comú: exfoliants, cremes facials, xampús, gels, productes per a bebès, repel·lents d’insectes, abrasius industrials, cremes solars, alguns cosmètics, etc.
Elaborades amb materials plàstics, aquestes micropartícules són tan petites que les plantes de tractament de les aigües residuals no són capaces de depurar-les i acaben abocades als ecosistemes fluvials i marins.
Com que són tan diminuts, aquests microplàstics s’estan dispersant per àrees molt diverses de tot el planeta, des de les zones polars fins a l’equador, la qual cosa fa que sigui un problema ambiental a escala global.
Els impactes ambientals que s’han observat són variats. Com que es tracta d’un material abrasiu, pot produir danys en l’aparell digestiu dels animals marins que els ingereixen. Els additius que porten aquests microplàstics poden provocar, a més, alteracions en el sistema neurològic. També podrien estar atrofiant el creixement dels peixos i alterant el seu comportament.
A més, a causa de l’efecte de bioacumulació, aquests microplàstics podrien estar arribant als éssers humans de forma molt més tòxica. En el medi marí estarien absorbint toxines que serien ingerides per peixos i altres organismes marins dins de la cadena alimentària que són, al seu torn, aliment d’altres de més grans, multiplicant el seu efecte negatiu fins a arribar als consumidors. Oihane Cabezas, investigadora d’AZTI (Centre tecnològic especialitzat en innovació marina i alimentària amb seu a Sukarrieta, Biscaia) i experta en contaminació marina, assegura que ja s’han observat efectes negatius de pèrdua de pes, creixement i hàbits d’alimentació en els organismes marins a causa d’aquesta ingesta.
Alguns països ja estan prenent mesures per tractar de reduir el problema dels microplàstics. L’exemple més destacat és el dels Estats Units, on l’any passat es va aprovar una llei per a prohibir en aquest país la fabricació, el comerç i l’ús dels microplàstics en els productes cosmètics, com ara els dentifricis. La llei, denominada “Acta d’Aigües Lliures de Microplàstics”, hauria d’entrar en vigor el juliol d’enguany.
En altres països, com el Regne Unit o Austràlia, diverses organitzacions estan intentant que s’aprovin normatives similars. També hi ha empreses i multinacionals del sector dels cosmètics pioneres a prohibir l’ús de microesferes de plàstic en els seus productes.
A més dels microplàstics, un altre element comú en la pasta de dents, el triclosan, també estaria provocant danys ambientals. Aquesta substància es fa servir pel seu poder bactericida i és beneficiosa, per tant, per a la dentadura.
En canvi, si arriba als ecosistemes marins i fluvials en combinació amb altres substàncies, pot resultar tòxic per als éssers vius d’aquests entorns naturals. Investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ja van descobrir la presència d’aquesta substància en els rius Ebre i Llobregat.
Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), les micropartícules de plàstic representen fins al 30% de les escombraries que contaminen els fons marins del planeta. Es calcula que dels 9,5 milions de tones de plàstic que es llancen cada any als oceans, entre el 15% i el 31% són microplàstics.
La contaminació per residus plàstics és un dels grans problemes dels mars. Però els que no es veuen, els microplàstics, són molt més perillosos. S’estan produint ja danys en la salut. Les espècies marines comercials que subministren l’aliment principal a la població mundial ja ho estan patint, tal com explica Juan Antonio López, president del Comitè Espanyol de la Unió Internacional per la Conservación de la Naturalesa (UICN).
Per tant, la prevenció en aquesta matèria és essencial per a reduir la quantitat de plàstics al mar i dels microplàstics en particular. Els experts asseguren que les campanyes de sensibilització a tots els nivells de la societat són fonamentals, encara que cal ser molt més proactiu.