Sóc propietari d'un gos: quines obligacions tinc?
Conviure amb un gos, o amb qualsevol altre animal, és una lliçó contínua d’aprenentatge i enteniment mutu. Però també és un dret i, sobretot, un deure que implica assumir obligacions, com ara cobrir les necessitats físiques i emocionals de l’animal. La llei a Espanya castiga el maltractament, l’abandó i el fet de no assumir les necessitats dels nostres animals. La tinença responsable del gos és una norma de compliment obligat.
Abusar d’un gos, o infringir-li dany, a més de ser una conducta cruel i deplorable està prohibit i castigat per la llei a Espanya. El Codi Penal espanyol, en l’article 337, protegeix els gossos contra el maltractament i tipifica com a delicte les conductes abusives contra els animals domèstics, entre aquests, el gos. Els qui abusin d’un gos poden ser castigats entre tres mesos i un any de presó. La llei també recull la possibilitat que el maltractador de mascotes no pugui treballar en cap lloc relacionat amb gossos durant els pròxims tres anys.
Un total de 109.074 gossos van ser abandonats a Espanya el 2010, segons l’estudi Fundació Affinity sobre abandó d’animals de companyia. Mentre que la Guàrdia Civil va cursar un total de 13.004 denúncies relacionades amb el maltractament a animals el 2011, i prop d’un centenar de persones van ser detingudes o imputades al nostre país per comportaments cruels contra els animals aquest mateix any. Tot i que, d’acord amb la llei, es pot condemnar una personar per abusar d’un gos, són molt rares les vegades en què la violència contra les mascotes es castiga amb la pena de presó. En la majoria dels casos el càstig es limita a una multa que varia en cada comunitat autònoma. El Codi Penal és únic, i regeix per a tot el territori nacional, però les comunitats autònomes aproven les seves pròpies lleis de protecció animal que solen contenir mesures específiques per a la protecció de les mascotes, entre aquestes el gos, i multes per als qui les incompleixen.
Un gos pot viure prop de 17 anys, durant els quals l’amo ha de complir amb una sèrie de deures i responsabilitats, com els que es detallen a continuació:
- El compromís moral de cuidar-lo fins al final de la seva vida.
- Proporcionar-li aliment de qualitat per desenvolupar-se de manera correcta, d’acord amb la seva naturalesa i un recer adequat on protegir-se de les inclemències climatològiques.
- Complir les normes que deriven de la seva tinença: identificar-lo amb el microxip i censar-lo a l’ajuntament.
- Oferir-li l’atenció sanitària que necessiti quan estigui malalt i seguir el calendari de vacunacions i desparasitacions que marqui el veterinari.
- Pel que fa a la resta dels ciutadans, les lleis autonòmiques de protecció d’animal, igual com les ordenances municipals que les desenvolupen, solen recollir l’obligació de vetllar per la seguretat d’altres persones o animals i evitar molèsties a tercers. Per això, és obligatori que el gos estigui subjecte amb la corretja a la via pública.
- Mantenir la ciutat lliure d’excrements també és responsabilitat del propietari de l’animal. Els ajuntaments preveuen sancions de diferents quantitats per a qui ho incompleixi. A Madrid, les multes són de fins a 1.500 euros, mentre que a la localitat biscaïna de Barakaldo arriben als 3.000. Altres ciutats són més permissives, com Alacant, on els càstigs voregen els 200 euros.
- L’abandó d’animals és il.legal, per la qual cosa l’infractor pot ser sancionat. Si una persona és testimoni de l’abandó d’un animal, també té l’obligació de denunciar-ho. Es pot posar en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona), en el telèfon gratuït 062.
Cada any, les xifres recorden la falta de responsabilitat respecte de la cura dels gossos de certes persones: maltractaments, abandons i, en general, tinença irresponsable. Moltes vegades, els animals s’adquireixen de manera irracional, sense pensar en els compromisos que comporta conviure amb un gos. Les principals irregularitats, i situacions injustes, es produeixen com a conseqüència d’una gran desinformació, per manca de temps i compromís i per les modes puntuals. Cal tenir en compte que un gos no necessita només aliment, aigua i atenció sanitària.
A fi que un gos sigui feliç, i es desenvolupi d’acord amb la seva naturalesa, l’animal necessita que els seus amos compleixin amb les seves necessitats, materialitzades de la manera següent:
- Oferir-li afecte, amor, paciència i comprensió.
- Comprometre’s a cuidar-lo, fins al final de la seva vida.
- Proporcionar-li aliment de qualitat, aigua fresca i refugi apropiat.
- Facilitar-li atenció sanitària i acompanyar-lo quan estigui malalt.
- Respectar les seves necessitats emocionals i els seus sentiments.
- Procurar-li companyia, perquè no se senti sol.
- Cuidar-lo quan arribi a la vellesa i oferir-li una qualitat de vida adequada.
- No abandonar-lo mai.
- Respectar la seva naturalesa i acceptar-lo tal com és.
- Acompanyar-lo i donar-li suport en l’últim alè.