REVISIÓ A LA GRANJA
Un animal gaudeix de bones condicions si “està sa, còmode, ben alimentat, se sent segur, pot expressar formes innates de comportament i no pateix sensacions desagradables de dolor, por o desassossec”. Així defineix l’Organització Mundial de Salut Animal el tracte digne en les explotacions ramaderes. No es tracta d’un concepte nou. Des de començament del segle XXI, el benestar animal es preveu en la legislació espanyola, que estableix mesures concretes en instal·lacions, habitabilitat, alimentació, tracte, transport i sacrifici.
Segons el Consell General de Col·legis de Veterinaris, la normativa espanyola està a l’altura dels països europeus més avançats en la matèria. Aquest missatge té el seu pes, ja que alguns organismes especialistes com l’Institut de Recerques i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) o NEIKER-Tecnalia recorden que, en qüestió de seguretat alimentària i benestar animal, Europa és la regió més avançada del món.
No obstant això, la normativa va per darrere d’una consciència social cada vegada més sensible amb el dret dels animals a una vida digna. Algunes xifres freguen la unanimitat: segons l’últim Eurobaròmetre (2016), un 94% dels espanyols considera important o molt important el benestar de les espècies de granja, quan deu anys abans aquest percentatge es quedava en el 71%. Segons alguns estudis com el Mintel Global Food and Drinks Trends, la demanda de productes ètics que inclou el benestar animal ha crescut a tot el món: de l’1% de 2007 s’ha passat al 22% tan sols una dècada després.
En aquest context, la Unió Europea ha desenvolupat projectes com Welfare Quality (WQ) i Animal Welfare Indicators (AWIN) per a impulsar tant la recerca sobre benestar (més de 40 universitats i laboratoris integrats) com a mesures que van més enllà de la legislació en tota la cadena alimentària. Cada vegada més empreses se sumen a aquesta tendència, que inclou certificacions com Certicar i AENOR. “El segell acredita la preocupació d’un ramader per la cura dels animals i les bones pràctiques, en sintonia amb els valors socials actuals”, explica David Verano, director d’Indústria Agroalimentària i Distribució d’AENOR.
Els protocols com WQ i AWIN parteixen del mateix principi que es recull en les lleis espanyola i comunitària: assegurar una alimentació correcta, una bona salut, un allotjament adequat i un comportament apropiat. Però posa el focus en aquest últim com a mesura dels anteriors. És a dir, no només inspecciona les instal·lacions i la seva habitabilitat, sinó que analitza amb detall l’estat físic i emocional dels animals juntament amb la forma en què interactuen, per comprovar que aquestes instal·lacions faciliten de debò una bona qualitat de vida.
Segons alguns especialistes com NEIKER-Tecnalia i l’IRTA, les granges que apliquen aquestes mesures redueixen la necessitat de fer servir medicaments per a prevenir o guarir malalties. Un nerviosisme inferior en els animals millora els seus sistemes immunitaris i el seu estat físic general. Amb aquest objectiu, els auditors dels protocols analitzen paràmetres com la qualitat de la pastura, els pinsos i l’aigua i el percentatge d’animals que estan fora de l’àrea de descans (fet que podria indicar que no compleix la seva comesa), el nivell de brutícia o si hi ha ferides, inflamacions, diarrees, tos o secrecions, així com l’absència de paràsits i de depredadors a la zona.
És fàcil pensar que unes espècies amb milers d’anys de producció i selecció genètica mostren una conducta domesticada, però en realitat és semblant a la que expressarien en llibertat. Per això, el protocol analitza gestos com la jerarquia entre individus, si es molesten entre ells o si hi ha enfrontaments, com respon l’instint d’una gallina davant de sorolls desconeguts i fins i tot el temps que triga un animal a tombar-se: si una vaca hi dedica més de sis segons, és senyal d’alarma.
La sensibilitat creixent dels ciutadans davant el maltractament animal ha fet que moltes marques incorporin en els envasos i anuncis eslògans sobre aquesta matèria. Molts d’aquests missatges estan avalats amb els diferents certificats i organismes de control, però d’altres es redueixen a una simple estratègia de màrqueting. “No m’agraden els que parlen d’animals feliços, siguin gallines o coales, perquè primer hauríem de definir què és la felicitat i després objetivitzar-ne l’avaluació, cosa que no hem aconseguit encara ni en humans”, opina Antoni Dalmau, doctor en veterinària i investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Si vols verificar que els productes que compres respecten els protocols de benestar animal només has de donar un cop d’ull a l’etiqueta. Aquests són dos dels logos més importants:
- AENOR. La certificadora més important a tot el país. Fins ara ha atorgat 4.200 certificats del protocol Welfare Quality a explotacions espanyoles de bestiar porcí, boví i avícola.
- Certicar. Aplica un dels protocols europeus més recents, AWIN, en el qual participen universitats i centres de recerca de 10 països.
L’Eurobaròmetre de 2016 va preguntar als europeus sobre les cures al bestiar.
Fins a quin punt és important protegir el benestar dels animals de granja?
- Molt important: Espanya, 55% // Europa, 57%
- Bastant important: Espanya, 39% // Europa, 37%
- No gaire important: Espanya, 4% // Europa, 3%
- No ho sap: Espanya, 2% // Europa, 2%
- Gens important: Espanya, – // Europa, 1%
Li agradaria tenir més informació sobre les condicions en què es crien els animals de granja al nostre país?
- Total SÍ: Espanya, 71% // Europa, 64%
- Total NO: Espanya, 27% // Europa, 33%
- No ho sap: Espanya, 2% // Europa, 3%
El 59% dels europeus reconeix que estaria disposat a pagar més per productes d’aquest tipus, encara que la majoria preferiria que el preu no s’incrementés en més d’un 5%. A Espanya, aquesta xifra descendeix al 51%, però només un 3% acceptaria pagar un 20% més per productes respectuosos amb el benestar animal.
L'EXPERTA
Quan, a més de gaudir d’una bona salut, tenen les seves necessitats fisiològiques cobertes (alimentació, reproducció…) i poden mostrar un comportament natural, com ara explorar o mantenir relacions socials positives amb altres individus de la seva espècie. Busquem pràctiques de maneig alternatives per a evitar situacions estressants o doloroses. A vegades, les solucions poden ser simples: per exemple, a les gallines se’ls pot oferir material de farratge per mantenir-les ocupades o instal·lar penjadors on puguin acomodar-se. Altres vegades els problemes són més complexos.
És fruit de l’evolució dels nostres valors ètics i del millor coneixement sobre la capacitat de sentir dels animals. Les persones tracten de consumir de forma conscient i responsable, i les condicions en què es manegen els animals i el seu benestar tenen cada vegada més importància en la seva decisió de compra. Creiem que tots els consumidors, independentment del nivell econòmic, haurien de tenir el mateix accés a aquests productes.
Un millor benestar animal no sempre suposa un augment significatiu en els costos. A vegades aquest és mínim i només requereix que se sàpiga quines mesures cal aplicar i quins comporten més nivells d’estrès. També es pot aconseguir millores mitjançant canvis en el disseny de les instal·lacions o facilitant el comportament natural de les espècies. El benestar millora la productivitat, així que, fins i tot amb més inversions, podria compensar econòmicament.
Les grans empreses hi estan profundament implicades. S’ha format la plataforma Global Coalition for Animal Welfare per a establir estàndards de benestar en la cadena de producció. Aquesta dinàmica és imparable i el benestar és un aspecte que han de considerar les empreses que aspirin a seguir en el mercat.
A Europa som capdavanters; el problema consisteix en com s’aplica i es verifica el seu compliment. Necessitem més educació i revaloritzar el treball dels bons ramaders. La transferència dels nous coneixements que generem contribuirà a millorar molts aspectes de maneig i salut.
Una millor salut dels animals repercuteix en el benestar de les persones. Segons Antoni Dalmau, veterinari i investigador d’IRTA, l’estrès dels animals determina el seu estat de salut i, per tant, la qualitat dels productes que se n’obtenen. “Quan estan sotmesos a estrès, com una temperatura massa alta, la resposta implica un gran consum d’energia que es resta a altres funcions de l’organisme; per exemple, el sistema immunitari. Si aquesta situació s’allarga i el problema es fa crònic, pot ser que es produeixi una immunodepressió i, com a conseqüència, una propensió més gran a infeccions i a la necessitat de medicaments”, explica. Aquestes circumstàncies afecten la qualitat nutricional i organolèptica dels productes d’origen animal. Dalmau ens ofereix alguns exemples: “El contingut en greixos o proteïnes d’un producte d’origen animal dependrà del seu estat general (qualitat nutricional). A més, un porc que està sotmès a estrès tèrmic durant la fase final del seu engreixament buscarà refrescar-se als llocs més humits del corral. Si no té una zona de bany, se la fabricarà ell mateix amb els seus propis orinis i femta. Un corral brut en les fases finals de l’engreixament augmenta el risc que la carn pugui tenir una olor desagradable d’escatol, fet que causarà rebuig en el consumidor. Un altre cas: un vedell que ha hagut de gastar molta energia per uns transports molt llargs, una espera excessiva a l’escorxador o s’ha vist implicat en situacions d’estrès molt demandants d’energia les hores prèvies al seu sacrifici produirà una carn anomenada DFD (Dark, Firm, Dry) que, a més de ser menys suculenta i més fosca, té un pH final més alt, fet que n’accelera el deteriorament.