Intolerància alimentària en gossos: preguntes i respostes
Els símptomes d’una intolerància alimentària entre l’home i el seu millor amic, el gos, amb prou feines es diferencien: diarrea, vòmits, gasos i malestar són els signes habituals que té un gos que pateix d’intolerància a determinats aliments. La lactosa i les proteïnes dels aliments són els components que provoquen la intolerància digestiva en els gossos. Cal tenir en compte que el diagnòstic d’aquesta malaltia és complicat, perquè s’ha de determinar els aliments concrets als quals el gos té intolerància. L’al.lèrgia alimentària és una patologia diferent de la intolerància, encara que té tractaments similars. Per això, el diagnòstic és clau per a determinar amb exactitud de quina malaltia es tracta.
La intolerància alimentària en gossos és un procés localitzat a la zona intestinal, mentre que l’al.lèrgia als aliments es desencadena per una reacció de l’aparell immunològic. Una al.lèrgia és una patologia que pot implicar conseqüències més greus per a la salut de l’animal, fins i tot la mort. La intolerància alimentària, en canvi, es pot comparar amb un procés digestiu pesat, amb símptomes com gasos, molèsties a la zona abdominal i diarrea, a causa d’una assimilació incorrecta dels nutrients que aporten els aliments. S’associa als casos següents:
- Una reacció tòxica a bacteris o additius que contenen els aliments.
- Una reacció de l’organisme del gos a determinats fàrmacs.
- Una deficiència metabòlica del gos, com passa en el cas de la lactosa, que li impossibilita l’assimilació de la llet.
Els veterinaris diferencien una intolerància d’una al.lèrgia alimentària en el gos per mitjà dels símptomes. Alguns d’aquests són comuns en les dues patologies, com la diarrea, però en el cas de les al.lèrgies als aliments, apareixen signes específics que no es presenten en les intoleràncies. Alguns dels més repetits són els trastorns respiratoris en el gos i els cutanis, urticària o pruïja. Una al.lèrgia alimentària implica, a diferència de la intolerància, una reacció del sistema immunològic del gos. Tanmateix, quan l’animal no tolera un aliment, reacciona de manera habitual amb problemes digestius, com ara vòmits, gasos i diarrea.
Esbrinar els aliments als quals el gos té intolerància és fonamental en el diagnòstic de les intoleràncies alimentàries. Els veterinaris hi utilitzen diverses tècniques. Una és una anàlisi de sang per a detectar immunoglobulines o determinats anticossos. Tanmateix, aquesta prova a través de la sang del gos no resulta del tot fiable i cal complementar-la amb altres exàmens.
En altres estudis es comprova la reacció de la pell del gos (dermoreacció) al contacte amb determinades substàncies. Aquestes anàlisis, però, resulten complexes i, sovint, poc pràctiques. Per això, el més habitual és fer servir la prova de l’eliminació alimentària, que consisteix a oferir al gos una dieta hipoal.lergògena durant vuit setmanes. Aquesta tècnica de diagnòstic és similar a la que s’utilitza amb un gos que té una al.lèrgia alimentària.
Per a eliminar els aliments que produeixen la intolerància en el gos s’utilitzen pinsos hipoal.lergògens, que es fabriquen amb proteïnes hidrolitzades o dividides en quantitats més petites de l’habitual, amb la finalitat d’evitar reaccions adverses en l’aparell digestiu de l’animal. La dieta casolana per als gossos amb intolerància alimentària és una altra opció.
Una vegada que han transcorregut els dos mesos de dieta, s’hi introdueixen de manera gradual, i d’un en un, la resta d’aliments amb l’objectiu d’elaborar un full de ruta amb els aliments que provoquen la patologia i dur a terme el diagnòstic.
Els gossos que pateixen d’intolerància requereixen una dieta hipoal.lergògena per a tota la vida, a base de pinsos hidrolitzats, per a evitar situacions d’intolerància als aliments. Els veterinaris solen recomanar una dieta casolana elaborada sota la seva supervisió. La intolerància als aliments del gos pot remetre amb temps, per això el veterinari pot repetir les proves a fi de determinar si el gos comença a admetre’ls sense problemes.
Un gos neix amb la predisposició de tenir intoleràncies alimentàries. De fet, hi ha determinades races, com el buldog francès i el bòxer, que en sofreixen amb més freqüència. Tot i això, es desconeix si un gos té intolerància alimentària fins que no n’apareixen els primers símptomes i es diagnostica la malaltia.
En qualsevol cas, per a tots els cadells mamífers, la llet materna és imprescindible per a la transmissió d’anticossos, ja que enforteixen el sistema immunològic i impedeixen reaccions adverses davant dels aliments. Els pinsos de gamma alta o de qualitat excel.lent faciliten la digestibilitat o l’aprofitament òptim dels nutrients i eviten les restes a l’intestí del gos, que provoquen gasos i digestions pesades.
Font: María Victoria Acha, veterinària
Font: Ignacio Arija, veterinari i expert en nutrició animal de la Universitat Complutense de Madrid