Gos vacunat, gos protegit

Gos vacunat, gos protegit

/imgs/20120301/mascotas1.jpg
Els qui conviuen amb un gos ho saben. No és tan sols un membre de la família més que, com els altres, té un llit per dormir, un plat per menjar, un moment per fer la migdiada i un hàbits de joc. Els gossos també es posen malalts, tant o més que els seus amos, per això necessiten vacunar-se. Aquesta és la fórmula més efectiva de prevenir malalties infeccioses. Igual que les persones adultes i els nens, els gossos també disposen d’un calendari de vacunacions que garanteix la seva salut. Tanmateix, en aquests moments no hi ha cap vacuna obligatòria; fins fa poc, l’única vacuna obligatòria per a gossos era la de la ràbia, però a hores d’ara ja no ho és. En cas de dubte, convé consultar amb el veterinari qualsevol decisió en matèria de vacunació.

Efectivitat de les vacunes per a gossos

Les vacunes han millorat l’eficàcia els últims anys. Amb tot, en alguns casos poden provocar reaccions greus que apareixen de manera immediata o, fins i tot, 48 hores després d’aplicar-les. Les principals malalties infeccioses contra les quals es vacunen els gossos són el borm, la parvovirosi, l’hepatitis canina, la leptospirosi i la ràbia. Ara bé, cal tenir en compte dues recomanacions: no és aconsellable vacunar un animal malalt, per la qual cosa per a evitar-ho és recomanable que abans se li faci un estudi clínic. D’altra banda, abans de començar amb el calendari de vacunacions, cal assegurar-se que el gos està desparasitat. La primera vacunació per a les quatre primeres malalties cal posar-la abans de les vuit setmanes d’edat.

Hi ha circumstàncies en les quals no és recomanable vacunar l’animal, com ara quan el gos pateix de malalties infeccioses, alteracions immunitàries o al.lèrgies. Davant d’aquestes situacions, és millor consultar el veterinari, qui decidirà retardar la vacunació o no.

Revacunacions

/imgs/20120301/mascotas2.jpg
Amb la finalitat d’aconseguir una immunitat correcta sobre l’animal, cal fer una segona i, fins i tot en algunes races, una tercera aplicació de les vacunes en les primeres 15 setmanes d’edat. Al cap de l’any convé fer una revacunació. Si el risc de contagi és molt alt, cal vacunar el gos cada any de leptospirosi, de bordetel.la bronquisèptica o de parainfluença canina.

La vacunació contra la ràbia, en canvi, depèn de la legislació sanitària de cada país. No obstant això, el veterinari és qui millor pot aconsellar sobre el calendari de vacunes que cal seguir. Els gossos de més d’un any, amb el pla de vacunacions al dia, és impossible que contreguin borm, parvorirosi o hepatitis canina. I perquè les vacunes siguin eficaces, és recomanable revacunar els gossos de borm i d’hepatitis vírica durant dos o tres anys.

Enganyar el sistema immune

La vacunació és un “engany” al sistema immunitari de l’animal amb la finalitat d’aconseguir que les seves defenses es preparin amb antelació dels atacs dels virus. D’aquesta manera, si està previngut i reconeix els bacteris que provoquen la malaltia, el seu sistema immunitari podrà enfrontar-s’hi i guanyar la batalla.

El veterinari inocula la vacuna, que fa creure a l’organisme que és atacat per gèrmens patògens. En canvi, la clau consisteix a introduir fraccions o petites quantitats del virus que són patògens. D’aquesta manera, el sistema defensiu del gos crea una memòria sobre ells, que l’ajuda a reaccionar amb eficàcia quan l’organisme de l’animal entri en contacte amb el virus en ple apogeu.

Possibles efectes secundaris

Després de cada vacunació, l’animal pot patir una reacció al.lèrgica, una inflamació, un edema en la cara o vòmits. La raó és que amb la vacuna s’estimula el sistema immunitari que afavoreix el procés inflamatori. Encara que no és habitual, es poden donar casos de mort sobtada. No obstant això, malgrat aquests riscs, les vacunes són importants per a la salut del gos. El més freqüent quan es produeix una reacció contra la vacuna és que es tracti d’efectes secundaris de caràcter lleu i d’episodis breus. Les reaccions contra la vacuna poden aparèixer de manera immediata o bé al cap 48 hores d’aplicar-la.

Dubtes habituals sobre la vacunació

• /imgs/20120301/mascotas4.jpg
  Quines vacunes són obligatòries? Fins fa poc, l’única vacuna obligatòria per als animals de companyia era la de la ràbia. En aquests moments, només ho és en determinades comunitats autònomes.
• Hi ha una època concreta per a la vacunació? No es pot parlar d’èpoques millors o pitjors. En general, les vacunes s’apliquen una vegada a l’any, quan correspon segons cada cas particular.
• Les vacunes són les mateixes per a totes les races o mides? La dosi d’antigen que conté una vacuna aconsegueix el mateix efecte en un gos de mida petita, com per exemple un Chihuahua, que en un mastí. A més, també serveixen per a gossos que no són de raça.
• Cada gos, un cas de vacunació: Hi ha una infinitat de malalties contra les quals podem vacunar els gossos. Però el tipus de vacuna i el calendari per a aplicar-les ho ha de proposar el veterinari, i depèn de factors com:
  • /imgs/20120301/mascotas5.jpg
    Edat i raça del gos. Si el cadell s’ha deslletat de manera primerenca, s’haurà de vacunar a les sis setmanes contra la parvovirosi; però si té més de dos mesos, se’l pot immunitzar contra un nombre més gran de malalties en la mateixa vacunació. Les malalties de més risc per als cadells joves són el borm i la parvovirosi, i són les primeres contra les quals cal administrar les vacunes. Quant a la raça, el pastor alemany, el rottweiler, el bòxer i el pit bull, entre d’altres, registren un risc elevat de patir parvovirosi, borm i coronavirus, per la qual cosa han de ser vacunats, sobretot, contra aquestes malalties víriques.
  • Estat immunològic del gos. Si el cadell estava prenent la llet materna en el moment d’adquirir el virus, cal esperar al voltant de dues o tres setmanes per a vacunar-lo amb la finalitat d’evitar que els anticossos de la vacuna se solapen amb els que li ha proporcionat la llet materna. També cal tenir en compte si la mare estava vacunada i desparasitada, és a dir, amb un bon estat immunitari, ja que això serà un reforç per a les defenses del cadell. Tant la mare com els cadells ben alimentats i amb un pes corporal adequat tenen més probabilitats que el seu estat immunològic sigui òptim.
  • Zona geogràfica en què habiti el gos. Algunes àrees geogràfiques registren una prevalença més alta de malalties com el borm o la parvovirosi. Per exemple, en zones rurals, en les quals no tots els animals estan vacunats de manera adequada, o en àrees on hi ha gossos assilvestrats, el risc de malalties víriques és més gran.
  • Hàbits del gos. El cadell que conviu amb altres gossos, bé perquè es dedica a competicions de bellesa o d’Agility, o perquè passa temporades en residències canines, té un risc més elevat de contreure malalties víriques, i la seva vacunació ha de ser estricta i completa.