Maquillatge infantil: una diversió arriscada
Tant nens com nenes adoren maquillar-se en festes, aniversaris i dates tan especials com Halloween o Carnestoltes. És divertit, però també pot ser arriscat. Tot i que la majoria dels productes de maquillatge són innocus i estan formulats expressament per al públic infantil, també poden provocar reaccions adverses en la pell, el cuir cabellut i els ulls; sobretot, si s’adquireixen en botigues no especialitzades. La recomanació per als progenitors és ser molt acurats a l’hora de comprar aquest tipus de productes i en el moment d’utilitzar-los, encara que només siguin per a un ús ocasional i breu.
En nens amb pell sensible (atòpics), els maquillatges infantils poden irritar i provocar al.lèrgies cutànies. En preadolescents i adolescents amb acne, els maquillatges poden causar un empitjorament d’aquesta afecció. Ho adverteix Eulàlia Baselga, dermatòloga pediàtrica i directora mèdica de la clínica dermatològica Dermik de Barcelona.
En aquest sentit, en arribar a la preadolescència o a l’adolescència, és inevitable que les nenes vulguin començar a maquillar-se. En general, és un moment en el qual sol aparèixer l’acne i el maquillatge, com que clou els porus, pot afavorir o incrementar el desenvolupament de barbs i granets. Per aquest motiu, s’han d’escollir maquillatges lliures de greix i en pólvores soltes. Els compactes són els més desaconsellats perquè són més grassos.
El maquillatge és una expressió no verbal del llenguatge corporal. Maquillar-se té com a objectiu ressaltar la bellesa. La majoria de les nenes s’interessen pel maquillatge quan veuen la seva mare pintar-se davant el mirall. “Fidels a la seva edat, busquen imitar-ho tot, encara que no sàpiguen realment què significa i per què ho volen fer”, explica M. Carme Vila Llovera, psicòloga especialista en infància i família.
Una altra cosa és quan el maquillatge s’utilitza de forma prolongada per a camuflar alguna malaltia dermatològica, com el vitiligen, i dissimular així les alteracions de color. Segons Baselga, en aquests casos, aquesta pràctica pot millorar la repercussió psicològica que suposa aquest tipus d’afeccions i aconsella utilitzar maquillatges provats dermatològicament i dissenyats per a aquesta finalitat. Insisteix, a més, en el fet que és el dermatòleg qui ha de recomanar el producte més adequat i guiar sobre la forma d’aplicar-lo.
Per norma general, les laques d’ungles contenen una quantitat important de químics que poden causar dermatitis per contacte al.lèrgica en nens. La doctora Baselga, també cap del clínic de la unitat de dermatologia pediàtrica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, no aconsella l’ús habitual de laca d’ungles en nens. Tampoc el d’acetones, ja que assequen la làmina unguial de l’ungla.
D’altra banda, el maquillatge facial i l’esprai per als cabells són, entre tots els productes, els més utilitzats en carnestoltes o festes de Halloween. Poden provocar reaccions al.lèrgiques, conjuntivitis i, fins i tot, lesions en la còrnia. Per això, és imprescindible assegurar-se que els productes que s’adquireixin hagin passat els controls de qualitat. I, així i tot, cal ser molt acurat. Exemple d’això són les lentilles de fantasia, que no compleixen els mateixos criteris que les lentilles correctores, i poden originar problemes oculars.
Els problemes cutanis principals que poden provocar els productes de maquillatge en la pell dels més joves són la dermatitis per contacte (com l’al.lèrgica en cas d’estar sensibilitzat o ser al.lèrgic a algun dels productes que contenen els maquillatges i les laques d’ungles), la irritativa (per la pròpia naturalesa irritant d’una substància) i la urticària per contacte.
Segons Baselga, la dermatitis de contacte es manifesta en èczemes o zones de pell vermelles, formació de petites vesícules, inflor i picor. La intensitat amb què aparegui dependrà del grau d’irritabilitat individual; tot i això, una pell irritada o molt seca serà molt més sensible.
Una vegada s’ha produït una reacció al.lèrgica, és necessari retirar el producte i evitar-ne usos posteriors. Davant d’una reacció, per a calmar la picor cal hidratar la pell amb cremes -sense color ni olor- i també és útil aplicar compreses o draps humits sobre la pell afectada. En cas que no cedeixi, es poden utilitzar corticoides tòpics de baixa potència per períodes curts i antihistamínics orals. El pediatre o dermatòleg aconsellaran el producte més adequat en cada cas.
Per a maquillar la pell dels nens, és important utilitzar productes segurs, adquirits a la farmàcia o amb segell de qualitat, ja que són els que menys reaccions al.lèrgiques poden causar. A més, s’ha d’evitar l’ús de productes molt grassos o maquillatges excessius, així com el seu ús diari.
A més, és bàsic estar pendents de signes inicials d’irritació cutània com ho són la vermellor, els èczemes, les inflamacions o la picor i, en cas de presentar-los, suspendre’n l’ús. Els nens amb tendència de pell acètica o atòpics són més propensos a desenvolupar aquest tipus de reaccions, per la qual cosa caldrà iniciar a poc a poc el maquillatge. A més, és fonamental retirar amb cura el maquillatge amb sabó neutre, aigua micel·lar o llet desmaquillant sense al·lèrgens. Amb la finalitat de prevenir infeccions, el millor és no compartir els cosmètics.
Abans de res, és tasca dels progenitors verificar l’etiqueta dels articles que s’hagin d’utilitzar i descartar aquells que no presentin descrits en el seu etiquetat tots els components del cosmètic infantil. Això cobra més importància si el petit sofreix dermatitis atòpica o de pell sensible, ja que són més propensos a sofrir reaccions. En aquests casos, el més recomanable és no conformar-se amb el “provat dermatològicament” de rigor i consultar abans l’especialista. De tota manera, es recomana desar el paquet o l’embolcall, ja que en cas d’alguna reacció cutània, serà útil a l’especialista disposar de la informació del producte.