Conductors i ciclistes

Una convivència difícil infestada d'accidents

La majoria dels accidents són provocats per actituds incorrectes, tant per part dels conductors com dels mateixos ciclistes
1 Juliol de 2007
Img consejo del mes 3 listado

Una convivència difícil infestada d'accidents

/imgs/20070701/img.consejo-del-mes-3.01.jpg
Cada any moren a les carreteres espanyoles més d’un centenar de ciclistes. Només al 2005 les bicicletes es van veure implicades en 2.338 accidents de circulació amb víctimes. La tercera edició de l’informe “Les principals xifres de la sinistralitat vial”, de la DGT, destaca que la majoria d’aquests sinistres (el 74%) van ser provocats per col·lisions amb un altre vehicle i, contràriament al que es podria pensar, van tenir lloc principalment en zona urbana (68%). La distracció, els girs i avançaments incorrectes o la invasió sobtada d’un altre carril són les causes principals dels accidents en què estan implicats conductors i ciclistes. No obstant això, la seguretat de les persones que viatgen no depèn només de l’actitud dels conductors, sinó també de la seua pròpia iniciativa per a extremar les precaucions i no cometre imprudències.

Conductors
Els ciclistes, els més dèbils

  • Segons la Direcció General de Trànsit, les infraccions més habituals comeses pels conductors sobre els ciclistes són: distracció, velocitat inadequada, avançaments antireglamentaris i girs incorrectes.
  • El conductor és el causant dels accidents en el 44% dels casos.

Per una convivència cívica i segura

  • Si ens creuem amb ciclistes que van en paral·lel, no els cridem ni els xiulem. Ho fan per ser més visibles.
  • Si ens precedeix un ciclista, mantinguem la distància de seguretat. La capacitat per a frenar de la bicicleta és major que la d’un vehicle i podria aturar-se més ràpid del que esperem.
  • Quan ens acostem a un ciclista reduïm la velocitat i extremem l’atenció, sobretot en interseccions, rotondes i túnels.
  • Avisem de la nostra presència al ciclista amb un toc de clàxon suau quan estiguem a uns 100 metres.
  • Sapiguem que si un ciclista no circula per la vorera d’emergència i “envaeix” el nostre carril no ho fa per molestar-nos. Potser el que pretén és evitar un clot, un bassal, pedres o restes (pneumàtics, taques d’oli, deixalles, etc.) deixats per altres vehicles. També solen fer-ho per ser vistos quan arriben a encreuaments amb carreteres laterals, o bé per dissuadir els conductors d’avançar-los en carreteres estretes.
  • Quan arribem a un encreuament, una rotonda o un semàfor en què un ciclista té preferència, no oblidem que ha de ser tractat com qualsevol altre vehicle, i li hem de cedir el pas si és necessari.

Avançaments correctes

  • Abans d’avançar una persona que viatja amb bicicleta hem de tenir en compte que si no ho fem a la distància legal establerta -un metre i mig- no només incomplirem la llei, sinó que a més posarem en perill una vida humana.
  • Durant l’avançament, reduïm la velocitat. Quan sobrepassem un ciclista a gran velocitat, el nostre vehicle provoca un efecte “esclat” que pot desestabilitzar el corredor.
  • Cal saber que si els conductors reduïssen la velocitat dels automòbils en només 5 km/h, la mortalitat en el col·lectiu ciclista es reduiria un 25%.
  • Segons la legislació vigent, està prohibit avançar, independentment del lloc, quan es pose en perill o s’entorpisca els ciclistes que circulen en sentit contrari.

Ciclistes

Les mateixes obligacions que els altres vehicles

  • La bicicleta és un vehicle, i com a tal ha de respectar les normes de circulació, sobretot a l’entrada de rotondes i encreuaments.
  • Facilitem en la mesura que puguem les maniobres als conductors, sobretot quan transitem en grup. Recordem que la carretera és de tots.
  • Senyalitzem les maniobres. No oblidem que no estem sols en l’asfalt. Advertim de les nostres intencions a la resta d’usuaris de la via. Assenyalem la maniobra abans d’arrancar, d’aturar-nos o de canviar de direcció. Circulem en línia recta quan passem per fileres de cotxes aparcats sense zigzaguejar entre aquests.

Veure i ser vistos

  • Fem-nos veure per la resta de conductors. Portem roba de colors vius. És obligatori per llei l’ús de reflectors per via interurbana sempre que siga obligatori l’ús d’enllumenat -davanter i posterior-, és a dir, en túnels o de nit. La peça reflectora ha de permetre ser distingit per altres conductors i usuaris a una distància de 150 metres.
  • Prestem atenció als llums de la bicicleta. Les antigues dinamos, que generen llum només quan la roda està en moviment, no són recomanables perquè ens quedarem a les fosques tan bon punt ens aturem, per exemple en els encreuaments o en un semàfor.

Pedalades segures

  • Sempre que sortim a la carretera portem a sobre el DNI, un número de telèfon, diners i un document amb dades sanitàries que incloga el grup sanguini i les possibles al·lèrgies.
  • No oblidem que el casc és fonamental per a la nostra seguretat. Està comprovat que en cas d’accident, el seu ús pot reduir fins a un 85% el risc de sofrir ferides al cap. Perquè un casc siga fiable ha d’absorbir bé els cops, ser resistent als objectes penetrants, no tenir vores tallants i subjectar-se fermament però sense pressionar en excés.
  • Deixem la música a casa. Els auriculars no ens permeten controlar el trànsit que ens envolta.
Respecte i precaució a la ciutat

L’ús creixent de la bicicleta com a mitjà de transport urbà redobla la necessitat que els conductors, i els mateixos ciclistes, prenguen consciència que les vies de les ciutats són un àmbit de convivència, i no un vedat tancat, dels uns i els altres.

Conductors

En ciutat, cal no abaixar la guàrdia

  • No ens alterem si ens trobem un ciclista enmig del carril, sobretot si circulem per ciutat, perquè la llei reconeix el seu dret a fer-ho. El mateix ocorre en els descensos prolongats.
  • No perdem de vista els retrovisors quan circulem per ciutat, especialment abans de baixar del vehicle. En el moment d’obrir la porta, tant nosaltres com els nostres acompanyants poden danyar els ciclistes. La nova normativa de Trànsit posa una atenció especial en aquest aspecte.
  • Si estacionem el vehicle en doble fila, sobre les pistes especials per a bicicletes o en un vorera d’emergència, sapiguem que amb això obliguem els ciclistes a circular barrejats amb el trànsit.

Ciclistes

Sense riscos, també en ciutat

  • Quan circulem per ciutat al costat d’una filera de cotxes aparcats, situem-nos una mica més a l’esquerra del carril per no xocar amb una porta que s’òbriga inesperadament. El 10% dels accidents greus dels ciclistes són provocats per portes que s’obren de sobte en el mateix moment en què el ciclista hi passa.
  • En un semàfor no ens aturem mai en l’angle mort de visió de l’automòbil. Fem-ho darrere o a la dreta d’aquest, però estiguem sempre visibles. Extremem la precaució amb els autobusos i els vehicles llargs, ja que necessiten més espai per a girar i podem quedar-nos enmig i sofrir un accident.