Comissions bancàries

Pagar sí, però el que és just

Qualsevol comissió que aplique una entitat ha de figurar en el contracte que va firmar el client a l'hora de subscriure el producte
1 Octubre de 2007
Img eco domestica listado 209

Pagar sí, però el que és just

/imgs/20071001/img.eco-domestica.01.jpgNo tenen llums de neó, però els cartells que anuncien “Comissions zero” de nombroses entitats bancàries han cobrat tant d’interès els últims anys que no passen desapercebuts per a molts estalviadors que se senten atrets per la supressió del pagament per serveis bàsics com efectuar transferències, cobrar xecs o mantenir un compte corrent. Però, estem realment davant l’inici de la fi de les comissions bancàries? Rotundament, no. Les estimacions apunten que a penes al voltant del 15% dels clients bancaris del nostre país es beneficien d’alguna d’aquestes campanyes que, d’altra banda, exigeixen complir certs requisits, com ara domiciliar la nòmina i diversos rebuts i comprometre’s a mantenir-se en el banc durant períodes mínims de 18 mesos. Tanmateix, fora d’aquestes promocions queden moltes altres comissions, amb les quals les entitats continuen fent el seu agost particular. Tarifes per mantenir un pla de pensions, gestionar fons d’inversió, cancel·lar un dipòsit, amortitzar el capital de la hipoteca, descoberts en compte, domiciliacions… La llista de comissions que no es troben incloses en les campanyes promocionals és infinita i creixent, i explica les excepcionals xifres d’ingressos que continuen registrant les entitats per aquest concepte.

En els primers sis mesos de l’any, només les cinc grans entitats espanyoles van ingressar la barbaritat de 4.001 milions d’euros en concepte de comissions, xifra que suposa un increment del 12,45% respecte dels 3.558 milions que van sumar l’any anterior. Algunes han guanyat un 20% més que el 2006 per aquest concepte.

En molts casos, el pagament de comissions és inevitable. Amb tot, els usuaris tenen certs drets respecte d’aquest assumpte que han de conèixer i exercir per evitar abusos.

Principals tipus de comissions

Comissions de servei:

/imgs/20071001/img.eco-domestica.02.jpg
Sota aquest concepte s’inclouen les comissions que apliquen bancs i caixes pels serveis més bàsics i que solen utilitzar pràcticament tots els usuaris. És el cas de comissions per manteniment de comptes, cobrament o emissió de xecs o realització de transferències. Al marge de les campanyes promocionals, la tendència de les entitats és a augmentar cada vegada més aquest tipus de cobraments.

  • Comissions de manteniment de compte: L’import mitjà que es paga per mantenir un compte corrent és de 36 euros anuals, encara que es pot elevar fins als 72 euros anuals. En aquest punt, l’estalviador ha de vigilar que la seua entitat no li aplique més comissió que a altres usuaris per mantenir un saldo en el compte més baix. Això és el que s’anomena aplicació de comissions regressives i penalitza les rendes més baixes. Des del Banc d’Espanya consideren que això és una mala pràctica bancària i, en alguns casos, poden justificar el cobrament d’una indemnització al client.
  • Comissions per transferències: En els primers vuit mesos de l’any, la tarifa mitjana per efectuar una transferència a Espanya, dins d’una mateixa plaça, es va incrementar un 9,45%, fins a arribar als 3,01 euros, segons dades del Banc d’Espanya. Aquesta dada es refereix a les transferències fetes dins de la mateixa entitat i correspon a un 0,26% del capital que es vol transferir. En qualsevol cas, es tracta de l’import mitjà (calculat per a una transferència de 10.000 euros). Les entitats, generalment, apliquen comissions superiors quan els imports són inferiors. Els percentatges sobre el capital que es vol transferir van des d’un 0,05% fins a un 0,40%. Com a mínim cobren 1,50 euros i, com a màxim 75 euros.
  • Comissions per ús de targetes: Aquesta és una de les partides amb què els bancs treuen més ingressos. Treure diners d’un caixer amb una targeta de dèbit en una entitat financera diferent de la del client però pertanyent a la mateixa xarxa (Servired, Euro 6000 o 4B) costava, al final d’agost, 0,6 euros de mitjana, xifra que suposa un increment de l’11,11% respecte a les taxes del desembre del 2006. Si es tracta d’una extracció d’efectiu en una xarxa diferent de la del banc o caixa d’origen, els usuaris paguen ara un 1,97% més (2,59 euros) que al final del 2006. Aquestes dades corresponen a extraccions mitjanes (de 300 euros). Tanmateix, en aquest capítol les entitats també solen aplicar comissions diferents en funció de la quantitat de diners que s’extraga del caixer. En targetes de dèbit, el cobrament màxim per treure diners d’un caixer d’una entitat financera diferent però de la mateixa xarxa arriba al 2% dels diners que es volen treure. En targetes de crèdit, la comissió oscil·la entre un 2 i un 4% dels diners que s’extreuen del caixer automàtic.
  • Comissions per descoberts en compte: Per un descobert en compte les entitats poden cobrar una comissió de fins al 12,5% sobre el capital en nombres rojos. En concret, l’article 19, apartat 4, de la llei 7/1995 del 23 de març diu que la comissió percebuda per situacions de descobert, sumada als interessos, no podrà donar lloc a una taxa anual equivalent superior a 2,5 vegades l’interès legal dels diners (que en l’actualitat se situa en el 5%).

Consells:

Què es pot fer per a evitar aquests pagaments en serveis bàsics?

  • Apuntem-nos a una promoció “Comissions zero”: La millor forma d’evitar aquest tipus de pagaments és sumar-se a una de les promocions de “Comissions zero” que tenen en marxa nombroses entitats. Per fer-ho, solen requerir domiciliar la nòmina, diversos rebuts o contractar algun producte d’inversió a llarg termini, com un pla de pensions.
  • Negociem amb el banc: Sol ser habitual que, encara que l’entitat no tinga dissenyat un “paquet comercial” de comissions zero, sí que sol accedir a negociar una supressió d’aquestes comissions bàsiques. En molts casos, les entitats estan disposades a fer aquesta petita “cessió” per premiar la fidelitat i guanyar-se la confiança del client. Fins i tot podem amenaçar el nostre banc de canviar-nos d’entitat. En molts casos, aquest estratagema sol ser efectiu ja que a cap entitat li agrada perdre clients.
  • Apostem per la banca en línia: En última instància, podem plantejar-nos seriosament aquesta fuga cap a un altre banc o caixa d’estalvis que ens resulte més barat. La competència que es dóna actualment en el sector financer per a captar nous clients és molt forta, de manera que de segur que en trobem un. En concret, la banca en línia no sol cobrar per cap dels conceptes comentats i no obliga a complir cap requisit (únicament obrir un compte corrent).
  • Per comissions que es consideren abusives, sempre es pot presentar una reclamació davant l’entitat i, posteriorment, si és necessari, davant el Banc d’Espanya (Servei de Reclamacions. Banc d’Espanya. C/ Alcalá, 48. 28014 Madrid. Telèfon: 91 338 65 30).

Comissions per productes d’inversió:

/imgs/20071001/img.eco-domestica.03.jpg

Fons d’inversió i de pensions: Les entitats són lliures de fixar les comissions que apliquen per gestionar els seus productes d’inversió. Tot i això, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (en el cas dels fons d’inversió) i la Direcció General d’Assegurances i Plans de Pensions, en el cas dels fons de pensions, fixen les quantitats màximes.

En el cas dels fons, la comissió de gestió no pot superar el 2,25%, la de dipòsit el 0,20% i les de subscripció i reemborsament, el 5%. En el cas dels plans de pensions, la suma de les comissions de gestió i la comissió de dipòsit no pot superar el 2,5%. Moltes entitats, però, s’aferren a aquests límits a l’hora de fixar les tarifes. Segons un informe d’Analistes Financers Internacionals, més de la meitat dels partícips d’un pla de pensions de renda variable a Espanya suporten comissions superiors al 2,35%. A més, un de cada quatre titulars paga la comissió màxima permesa per la llei. Els qui tinguen contractat un fons de pensions poden consultar les comissions dels seus plans en el buscador que ha creat amb aquest fi el portal de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.

Borsa: Per mantenir un compte de valors i operar en bossa, les comissions poden variar molt entre unes entitats i unes altres. Generalment, si s’opera a través d’Internet, les comissions d’intermediació són significativament més baixes. De fet, és habitual trobar promocions d’entitats que permeten operar sense comissions durant un període de temps determinat per promocionar aquest servei i enganxar el client amb la borsa. Les tarifes a Espanya, per la mera execució d’ordres, solen oscil·lar, per a les operacions petites (inferiors a 12.000 euros), entre el 0,25 i el 3% sobre el total efectiu de l’operació.

Consells


Com podem reduir el cost d’aquest tipus de comissions en productes d’inversió?

El cobrament de comissions per productes d’inversió és un dels segments, al costat dels mitjans de pagament, més rendibles per a les entitats financeres. Encara que la competència és molt forta en aquest àmbit de negoci, les entitats es resisteixen a baixar les comissions. Tot i això, el gran ventall de productes fa possible trobar diversos fons d’inversió o de pensions molt semblants (quant a política d’inversió, expectatives de rendibilitat…), però amb comissions molt diverses. Generalment, les grans entitats apliquen tarifes molt més elevades (que solen estar al límit de les màximes permeses), mentre que les caixes d’estalvis petites o les societats especialitzades, com ara gestores o asseguradores, gestionen productes molt semblants amb costos inferiors. Si el nostre fons aplica comissions cares, rastregem el mercat: de segur que en trobem un de semblant amb tarifes inferiors. En els plans de pensions, la incidència de les comissions és vital en la rendibilitat final. Per exemple, dos partícips que invertisquen 150 euros anuals durant 30 anys en un pla de pensions de característiques semblants (de renda fixa, amb unes expectatives de rendibilitat anual del 3%) poden registrar una diferència en el capital final acumulat de gairebé 1.000 euros si hi ha una diferència entre la comissió de gestió aplicada entre els dos plans de l’1%. Així, l’Inversor 1, a qui cobren una comissió de l’1%, acumularia passats els 30 anys un capital de 6.176 euros, mentre que l’Inversor 2, després de pagar una comissió de gestió del 2%, li quedarien només 5.219 euros.

En el cas de l’operativa en borsa, una bona forma de reduir el cobrament de comissions és operant a través d’un banc per Internet. Les comissions de compravenda de valors en línia poden ser fins a un 20% més barates que en les entitats tradicionals.

Comissions en préstecs:

Les hipoteques són un dels productes amb què les entitats guanyen més diners, per això moltes vegades estan disposades a negociar amb els clients una millora en les condicions per evitar que es canvien d’entitat. En aquests moments, la tendència generalitzada és a no cobrar comissió per estudi (és a dir, perquè l’entitat analitze si pot concedir o no un préstec a un client). Tanmateix, les comissions d’obertura, cancel·lació anticipada i total són molt diferents. Per obrir la hipoteca, la tarifa varia entre el 0 i l’1,5% en el cas de les hipoteques a interès variable i fins al 3% en les hipoteques a interès fix. Per cancel·lació anticipada parcial o total, la comissió sol oscil·lar entre el 0 i el 2% de l’import pendent de pagar. Les comissions per subrogació poden arribar al 2,5%.

Consells


Com podem reduir les comissions en préstecs?

La millor forma per a aconseguir unes tarifes ajustades és negociar amb el banc. La gran competència que hi ha en aquest ram de negoci fa que les entitats siguen les primeres interessades a mantenir el client i a buscar-li unes condicions atractives que eviten la seua marxa. A més, la negociació no ha de reduir-se únicament a les comissions. El tipus d’interès també és negociable. En l’actualitat, les entitats tenen marge per a oferir hipoteques referenciades a l’Euríbor més un diferencial del 0,3%.

Comissions per serveis bancaris
Comissió mitjana (euros) Màxim (euros) Mínim (euros)
Manteniment comptes corrents 18,84 36 9,02
Manteniment comptes d’estalvi 18 36 9,02
Import per apunt 0,31 0,6 0
Descoberts 8,15 15,03 3
Reclamació de descoberts 26,81 30,05 9
Transferències nacionals
Sobre pròpia plaça 3,01 4,5 1,5
Sobre plaça diferent 3,24 6,01 2,4
Xecs
Ingressos en la pròpia plaça 2,08 4,51 0
Ingressos en plaça diferent 2,52 4,51 0,9
Devolució xecs en pròpia plaça 9,2 15 3,01
Devolució xecs en plaça diferent 9,29 15 3,01
Targetes
Disposició d’efectiu en caixers (sobre l’import). Targetes de Dèbit
Pròpia entitat 0 0 0
Pròpia xarxa 0,6 1 0
Altres xarxes 2,59 3,01 1,65
Estranger 2,76 3,5 1,65
Targetes
Disposició d’efectiu en caixers (sobre l’import). Targetes de Crèdit
Pròpia entitat 2,18 3 1,2
Pròpia xarxa 2,91 4 1,2
Altres xarxes 3,13 4 2,4
Estranger 3,43 6 2,4
Crèdits i préstecs hipotecaris
Estudi 0,57%, 85,20 euros 2%, 210,35 0
Obertura 2,57%, 551,94 euros 4%, 901,52 euros 1%, 120 euros
Cancel·lació anticipada 3,88% 5,00% 2,50%
Subrogació 1,45%, 381,88 euros 4%, 601,01 euros 60,10 euros

Font: Banc d’Espanya. Dades al tancament de l’agost del 2007.

Què cal saber de les comissions bancàries
  • /imgs/20071001/img.eco-domestica.04.jpgEl cobrament de tota comissió ha de respondre a serveis efectivament prestats per l’entitat. No poden cobrar-se comissions per conceptes com “inactivitat de compte”, ni es poden aplicar penalitzacions ni tarifes per serveis imposats per l’entitat.
  • Qualsevol comissió que aplique una entitat ha de figurar en el contracte que va firmar el client a l’hora de subscriure el producte.
  • Totes les entitats estan obligades a publicar els fullets de comissions màximes en els taulers d’anuncis de les seues sucursals i a registrar-les en el Banc d’Espanya. Es poden consultar en aquesta institució.
  • Si una entitat aplica una comissió per manteniment de compte, no ha d’aplicar comissions per apunt bancari.