Objectiu: prevenir incendis domèstics
Són petits, fàcils d’instal.lar, funcionen amb piles, requereixen molt poc de manteniment i costen pocs diners. Els detectors de fum -obligatoris en alguns països- eviten al voltant del 50% de les catàstrofes domèstiques generades per incendis. Per poc més de 200 euros es pot instal.lar en una vivenda un sistema complet de detecció de fums, el nombre de terminals del qual variarà segons els metres quadrats de la casa i el tipus de sostres que hi haja. Però els dispositius independents, unitaris, es poden adquirir en grans magatzems a partir de 30 euros.
- El més recomanable és tenir un detector de fums per cada 40 metres quadrats. El primer s’ha de col.locar a l’entrada de la casa o a la zona de distribució dels dormitoris i sales. Si la casa té més d’una planta, se n’haurà d’instal.lar almenys un en cada una.
- De moment no resulta fàcil trobar-los al mercat: es venen més sistemes complets que independents, encara que són aquests últims els més pràctics per a pisos de grandària mitjana o petita (a més de ser més econòmics).
- Els detectors més habituals per a la llar són els fotoelèctrics i els que funcionen per ionització, encara que també hi ha detectors de CO, termostàtics, de flames i termovelocimètrics, per citar-ne alguns.
- Els òptics o fotoelèctrics detecten el fum per mitjà dels efectes que aquest produeix sobre la llum. N’hi ha de diversos tipus, entre els quals destaquen els basats en l’enfosquiment de la llum i en la difusió d’aquesta.
- Els detectors per ionització funcionen per sensibilitat a la humitat, la pressió atmosfèrica i les partícules suspeses en l’aire. Reaccionen ràpidament si hi ha fum (fins i tot no visible) i són més barats que els de tipus fotoelèctric que, per contra, donen menys falses alarmes.
- A la cuina, per tal d’evitar falses alarmes, es col.loquen detectors termovelocimètrics, que no detecten fums però si elevacions brusques de temperatura.
- El més convenient és situar els terminals de detecció a la porta de les estances en què hi ha risc que es genere un incendi.
- Si en la vostra família dormiu amb les portes dels dormitoris tancades, cal que poseu un detector addicional en cada dormitori. Si les portes es mantenen obertes, el millor lloc és el corredor, proper als dormitoris.
- Si a la vostra casa es fuma, haureu de situar el detector en una zona en què no es produïsca una concentració elevada de fum per a evitar falses alarmes.
- L’ideal és col.locar el detector de fums al centre del sostre, ja que en els cantons l’aire queda “mort” i no es mou. Instal.leu-lo a una distància mínima de 30 centímetres de qualsevol article de decoració -portes, llums, motllures- que puga obstruir l’entrada de fum.
- Si al sostre hi ha bigues o altres elements que impedeixen la instal.lació del detector, aquest s’ha de col.locar a la paret a una distància de no més de 30 centímetres del sostre i mantenint una distància mínima de 15 centímetres respecte dels cantons.
<
- No s’han de col.locar en banys, dutxes, garatges o estances en què el vapor d’aigua i altres fums s’acumulen amb facilitat.
- Eviteu també superfícies que normalment estan més calentes o fredes que la resta de l’habitació, com ara claraboies d’àtics o parets exteriors sense cambra.
- No els instal.leu prop o damunt de radiadors o ventiladors, condicionadors d’aire, finestres, buits de ventilació, etc., perquè poden canviar la direcció del corrent de l’aire i, al mateix temps, provoquen canvis de temperatura extrems.
- Els detectors de fum perden resistència amb el temps, per la qual cosa els fabricants recomanen reemplaçar-los cada 10 anys.
- Comproveu periòdicament el bon funcionament del detector. N’hi ha prou de pressionar la part central de l’aparell perquè sone l’alarma com ho faria en cas d’incendi.
- La bateria dura almenys un any, encara que la càrrega pot fallar abans. El canvi de la bateria assegura un funcionament adequat.
- Netegeu el detector periòdicament, almenys una vegada al mes. Useu un raspall suau o un aspirador per treure la pols de les ranures per on penetra el fum, però no per l’interior. Per fer això últim, utilitzeu algun esprai d’aire comprimit especial per treure la pols.