Manual de la vida moderna
Segons han confirmat diversos estudis, un alt percentatge de la mel que importa Europa està adulterada, la qual cosa significa que ha estat enriquida amb aigua, sucre, iode o altres substàncies derivades destinades a abaratir-la. Això passa sobretot amb determinades partides que han arribat de la Xina i, per a detectar el frau abans de comprar-la, convé fixar-se en l’etiqueta. Per començar, cal rebutjar aquelles que incloguin entre els seus ingredients xarop de blat de moro d’alta fructosa o glucosa comercial. Una vegada a casa, hi ha diversos trucs per a detectar si la mel ha estat enriquida o no, encara que impliqui obrir l’envàs. Si ens posem una gota d’aquest producte al dit i no cau, és pura. Si raja, no ho és. Una altra prova consisteix a submergir una cullereta amb mel dins d’un got d’aigua. Si roman compacta al fons, podem estar tranquils. Si es dissol, mal senyal. El foc també aporta informació. Si acostem un llumí a una culleradeta de producte veritable, aquest s’encén. El fals no ho fa.
En el cas de la Sarah, va funcionar. Feia set anys que es medicava contra la depressió i l’ansietat sense aconseguir que els símptomes remetessin, quan el metge la va animar a intentar una cosa nova: substituir els fàrmacs per sessions setmanals de natació a l’aire lliure en aigua a 15 °C. Després de quatre mesos exercitant-se al llac Serpentine de Hyde Park (Londres), la pacient va aconseguir per fi sentir-se bé i deixar les pastilles, com recull un estudi publicat recentment al British Medical Journal. Encara caldria aprofundir en la recerca i comprovar si el tractament és igual d’efectiu en altres persones. Amb tot, els resultats inciten a explorar els beneficis que la immersió en aigua freda podria tenir en el cos, fet que tradicionalment ha estat associat a efectes negatius.
L’últim guacamai de Spix salvatge podria haver mort al Brasil al voltant de l’any 2000, segons estima un estudi de BirdLife International. L’organització, dedicada a protegir els ocells i els seus hàbitats, assegura que l’ocell blau que va inspirar la pel·lícula de dibuixos animats Río el 2011 ja no existeix en la naturalesa. Originari del Brasil, l’Spix ha desaparegut en la seva versió salvatge sobretot per culpa de la desforestació i del comerç il·legal. Tot i que encara no està tot perdut: mig centenar d’aquests guacamais sobrevivien en captivitat. Loro Parque Fundación, a Tenerife, és una de les institucions que lluiten per salvar aquesta espècie.
- Vermell, rosat. Són els primers tons que adopta el lloc del cop i indiquen que acaben de trencar-se vasos sanguinis petits. Reflecteixen que s’acaba d’acumular sang fresca i rica en oxigen sota la pell.
- Blau, morat, negre. Apareixen passats un dia o dos i reflecteixen que la sang acumulada ha començat a perdre oxigen.
- Groc i verd. Aquests colors procedeixen de la biliverdina i la bilirubina, respectivament, dos components que apareixen quan l’hemoglobina es descompon. S’aprecien als cinc o deu dies.
- Marró groguenc o clar. Quan han transcorregut deu o catorze dies, els colors van clarejant i acostant-se al to normal de la pell. Per norma general, un blau desapareix en dues setmanes. Si els colors no canvien, la taca no minva i el dolor no remet, caldrà visitar el metge.
Xips per al present i el futur
El canvi climàtic no només passarà factura a la vida animal i humana. També a les telecomunicacions. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han anunciat que, d’aquí a 15 anys, més de 6.000 quilòmetres de cable de fibra òptica i centenars d’infraestructures clau d’Internet acabaran sota l’aigua del mar.
La tecnologia és omnipresent a les cases. Per això cal aprendre a dosificar-la quan hi ha menors pel mig. La Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) recomana no exposar els nens de menys de 18 mesos a cap pantalla, mentre que els que tenen de 2 a 5 anys poden visionar alguns continguts de qualitat en companyia dels pares. A partir dels 6 anys, convé buscar un equilibri entre la tecnologia i les activitats físiques, encara que sempre s’evitarà durant els àpats, les hores d’estudi i abans de dormir.
En la seva novel·la 1984, George Orwell va imaginar una societat on els ciutadans eren vigilats de forma massiva i sotmesos a controls de comportament estrictes. Encara que no és la primera vegada que aquesta distopia es fa servir per a descriure estructures de poder reals que es van conformant a l’abric de les noves tecnologies, la Xina sembla que és el país que més s’acosta ara com ara a la ficció del llibre. Cap al 2020 preveu tenir totalment implementat el seu sistema de crèdit social, un polèmic carnet per punts que avalua els seus habitants per a determinar si són bons ciutadans o no. Si fumes al tren, els perds. Si denuncies que el teu veí aparca malament la bicicleta, els guanyes. I d’això depenen els teus futurs drets socials. Més de 180 milions de càmeres -de les quals un 11% incorpora intel·ligència artificial- observen des d’aquest any la població, controlada, a més, per mitjà d’Internet, xarxes socials i empreses en línia afins a l’Estat. Som davant la primera dictadura digital?
L’invent serà una realitat el 2019. Les pantalles dels telèfons intel·ligents seran flexibles i es podran plegar com si fossin una cartera. Almenys, és el que afirma el Wall Street Journal, que assegura que ha accedit a filtracions que indiquen que Samsung podria ser la primera companyia a signar aquesta fita tecnològica d’aquí a uns mesos. Amb tot, l’empresa coreana no és l’única sola en aquesta carrera. En la competició també hi participa la xinesa Huawei, que ja ha anunciat que el seu primer telèfon de pantalla flexible veurà la llum a mitjan de l’any que ve.
Cafè, nadons i naturalesa curativa
El 40% de les persones afirma que té records relatius als seus primers 24 mesos de vida, però són falsos. L’estudi Fictional First Memories, publicat aquest any en la revista Psicological Science, confirma que, malgrat que abans de complir els tres anys el nostre cervell no està prou madur per a registrar les experiències viscudes, moltes persones insisteixen que les han arxivades a aquesta edat. Aquests records, en realitat, es construeixen a partir de fotografies o de relats d’altres persones i acaben interioritzant-se com si fossin propis.
Fa anys que el Japó i Corea prescriuen “banys de bosc” o Shinrin Yoku. Apagar el mòbil i endinsar-se entre els arbres, caminar a poc a poc i concentrar-se en la respiració és imprescindible per a sentir els beneficis d’aquesta teràpia basada en el poder de la naturalesa:
- Redueix l’estrès. Ser al bosc disminueix la concentració de cortisol entre un 12% i un 16%.
- Relaxa. La tranquil·litat de l’entorn contribueix a disminuir la freqüència cardíaca i la tensió arterial.
- Millora el sistema immunològic. Activa les cèl·lules NK, que contribueixen a la defensa de l’organisme.
- Frena els pensaments negatius. Augmenta la serotonina, que fomenta les emocions positives.
- Estimula la creativitat. Millora l’activitat mental i ajuda a resoldre problemes que requereixen imaginació.
La resposta és sí, encara que és molt difícil que això passi. Per a aconseguir la concentració de cafeïna en sang que es considera fatal (80 mil·ligrams per litre), no n’hi hauria prou de beure tasses de cafè. Ni tan sols beure’n moltes. Caldria recórrer a suplements alimentaris, concentrats, pastilles o tauletes de cafeïna, begudes energètiques o fins i tot a una barreja d’alguns d’aquests productes. Al contrari del que passa quan es beu cafè, prendre cafeïna pura en pols és molt perillós. Tan sols una culleradeta d’aquesta substància equival a 28 tasses.