L'assetjament i l'amenaça, inquilins no desitjats
Aquesta modalitat de “mobbing” no és nova al nostre país ni fora d’aquest. Al 1998, l’ajuntament de Cadis va dictar un ban municipal per advertir la ciutadania sobre aquestes pràctiques. Cinc anys més tard, l’ajuntament de Barcelona va decidir acudir a la Fiscalia per lluitar contra l’assetjament immobiliari.
Pot definir-se com aquelles pràctiques antisocials basades en l’assetjament i l’abús per forçar que algú se’n vaja de casa seua, independentment que aquesta siga pròpia o arrendada. La picaresca i les estratagemes són variats: des d’induir l’entrada d’ocupes a l’edifici o de veïns pertorbadors, a la negativa de l’arrendador de cobrar la renda, passant per la falta d’higiene i de manteniment de l’habitatge o de l’edifici, amb talls en els subministraments bàsics d’aigua i llum. L’objectiu no és cap altre que desnonar l’arrendatari sota una falsa aparença de legalitat, convèncer-lo perquè ell mateix abandone l’habitatge o minar-li la paciència i la integritat moral, pràctiques que constitueixen frau i delicte.
Abandonar l’edifici per generar la declaració de ruïna i la negativa a cobrar la renda són les estratègies principals que s’utilitzen per tirar un inquilí despistat de renda antiga. A aquests dos primers mètodes, on la frontera entre el que és legal i el que és delictiu és més difusa, se sumen els casos d’amenaces, coaccions, violació de domicili, danys, injúries o calúmnies, constituents de delictes o faltes ja tipificats en el Codi penal. En qualsevol cas, l’estiu passat es va proposar una reforma legal que penalitzava especialment aquests abusos, ja que l’assetjament lesiona la integritat moral de la persona, que és un dret constitucional.
Un dels primers avanços en el reconeixement legal d’aquest tipus de conductes va ser la reobertura de la primera querella a Espanya per assetjament immobiliari. Presentada al 2003 per l’arrendatària, una viuda de 75 anys amb contracte de lloguer des del 1936 i renda mensual de 40 euros, va ser desestimada i reoberta posteriorment per l’Audiència de Barcelona al 2004. Uns ocupes s’havien apoderat de la terrassa i el pis es trobava aclivellat, infestat de rates i escarabats, i amb problemes de subministraments sense que el propietari fes res pel manteniment de l’edifici.
En aquesta línia es troba l’actuació d’un altre veí, en aquest cas de la localitat biscaïna de Getxo. Un empresari va comprar una de les tres plantes d’un immoble, encara que pretenia l’edifici sencer. Davant la negativa dels propietaris del primer pis a vendre, l’empresari “va arrendar” la seua propietat a una família nombrosa i conflictiva per un euro al mes com a part d’un pla d’assetjament. Finalment, el jutjat d’instrucció núm. 6 de Getxo va dictar mesures cautelars contra l’empresari i els inquilins, i va obligar el desallotjament dels imputats i la seua expulsió de la localitat perquè era “imprescindible que els perjudicats fessen vida normal a la seua ciutat sense temor de topar-se amb els agressors”.
- El contracte es prorroga forçosament d’any en any.
- Una vegada mort l’arrendatari, pot haver-hi una primera subrogació a favor del cònjuge o parella de fet o, si no n’hi ha, dels fills que convisquessen amb el mort durant els dos anys anteriors a la defunció. Aquests es podran subrogar per dos anys o fins que complisquen 25 anys. Després el contracte s’extingeix, llevat que aquests fills estiguen afectats per una minusvalidesa igual o superior a un 65%. En aquest cas podran continuar tota la vida.
- Quan se subroga el cònjuge, els fills de l’arrendatari que hagen conviscut amb ell poden subrogar-se per segona vegada per dos anys, fins als 25 anys o fins a la seua mort si tenen una minusvalidesa igual o superior al 65%.
- Però si abans de l’1 de gener de 1995 ja s’havien produït dues subrogacions d’acord amb la Llei d’Arrendaments de 1964, després de la defunció del segon subrogat el contracte s’acaba. I si només s’havia produït una primera subrogació, davant de la mort del primer subrogat només es permet una última subrogació a favor del cònjuge o la parella de fet del subrogat mort o de la seua parella de fet o, si no n’hi ha, a favor d’un fill del subrogat en els mateixos supòsits i terminis assenyalats.
- No hem de firmar res sense assessorament legal.
- Exigim sempre rebut del pagament de la renda. Si no ens accepten aquest pagament pels mitjans habituals (el propietari no recull els diners personalment com fins ara, ens tornen els rebuts, etc.) enviem al propietari un gir postal o consignem les rendes al jutjat.
- Davant la sospita de venda del pis, consultem en el Registre de la Propietat la titularitat de l’immoble. Si el propietari ha canviat sense notificació de la transmissió a l’arrendatari, encara podem exercir, si ho desitgem, el dret a compra preferent.
- Si el propietari no fa les obres de manteniment necessàries, exigim-ho per burofax certificat. Trobarem assessorament en associacions d’inquilins i de consumidors. En algunes comunitats autònomes hi ha serveis públics d’assessorament legal, tant a propietaris com a inquilins. Sol·licitem una inspecció en els serveis d’urbanisme del nostre Ajuntament davant problemes d’insalubritat o deterioració rellevant. L’autoritat pot, en aquests casos, imposar la realització de les obres al propietari.
- Davant amenaces, insults, canvis de panys, etc. acudim a la policia i a un advocat i interposem una denúncia.