L'aïllant mòbil
Però les persianes també són un element decoratiu important. Les noves tendències amplien les tonalitats del blanc, del gris i del marró, els colors més clàssics, per a aconseguir una integració total en el conjunt de la façana i la resta de la decoració. El calaix on es guarda la persiana enrotllada sol tenir el mateix color que la resta de l’estructura.
Pel que fa a la ubicació, habitualment estan a l’exterior de les finestres, exposades al fred, al sol i la pluja. Tot i això, es pot mantenir el color gràcies al lacat o l’esmaltat de les lames. Els materials amb què estan fetes -alumini, PVC o fusta principalment- i el tractament que tenen impedeixen que es deformen davant de condicions ambientals adverses.
- Enrotllable. És el sistema més utilitzat a les llars. La persiana s’eleva per mitjà d’una cinta, que pot anar encastada en el marc de la finestra, dins de la paret o en una caixa abatible. Quan la cinta es trenca, cal obrir el calaix per a canviar-la. Si s’embruta, la barreja d’aigua calenta amb un producte específic, com l’amoníac, ofereix bons resultats. Les lames es poden netejar amb un drap humit o amb vapor d’aigua.
- Veneciana. Més lleugera que l’anterior. Permet graduar la quantitat de llum que entra en una habitació. Està composta per llistons fins en posició horitzontal, que s’inclinen per deixar passar la llum i que, en apujar-los, s’apilen fàcilment els uns sobre els altres. Es pot trobar en diferents colors i es fabrica amb alumini, fusta o PVC. Aquesta última és la més comuna. És una bona solució per a la cuina o el bany. Preu: A partir de 23 euros/m2.
- Alacantines. Són persianes enrotllables mitjançant una corda o cadena, però amb les lames més estretes. Es renten fàcilment, admeten diferents materials i són molt utilitzades en pisos antics. A més, es venen en colors variats, inclosos alguns tan cridaners com el roig o el blau, per això també són útils com a element de decoració. Preu: 25 euros/m2.
- De seguretat. S’utilitzen, especialment, per a pisos baixos i habitatges unifamiliars. Estan preparades perquè les lames es bloquegen quan s’intenten alçar des de l’exterior. Solen estar fabricades d’alumini extrudit, un material molt resistent.
- Fusta. Cada vegada es fa servir menys perquè exigeix unes cures freqüents. Aquestes persianes aporten calidesa i són més robustes, però cal envernissar-les una vegada a l’any. Un altre risc és l’aparició de corc. La fusta de pi és una de les més utilitzades. Preu: Des de 75 euros/m2.
- PVC. És el material més usat per a la seua instal·lació en la llar. El manteniment és senzill, però el deteriorament de les lames és superior. Són barates i poden estar farcides de poliuretà, que els aporta més resistència. Les persianes de PVC es netegen amb facilitat, la col·locació és senzilla i es poden pintar. Preu: Des de 22 euros/m2.
- Alumini. Les lames estan farcides d’escuma aïllant de poliuretà, i això les converteix en un aïllant excel·lent del fred i del soroll. Els tipus d’alumini utilitzats són:
- Laminat. Més dures que les de PVC, resisteixen millor el pas del temps i la pèrdua del color per l’efecte del sol. Preu: Des de 33 euros/m2.
- Extrudit. És el material més resistent i, per tant, un dels més cars. S’utilitza en les persianes de seguretat per impedir que siguen forçades des de l’exterior. Preu: Des de 90 euros/m2.
D’altra banda, gràcies a l’electrònica, es pot aconseguir que totes les persianes s’apugen o s’abaixen alhora. Fins i tot, és possible programar-les perquè s’alcen amb els primers rajos de sol i s’abaixen soles, quan descendeix la temperatura o comença a fer-se fosc. És una manera d’evitar la pèrdua de calor per a estalviar energia i de simular la presència de gent a l’interior, encara que la casa estiga buida.
Ara bé, la seua instal·lació és més costosa, igual com la reparació. Han de tenir un endoll a prop i, quan s’espatlla el motor, la persiana sol quedar inutilitzada, ja que no fa servir cintes i la majoria dels models no disposen de mecanismes manuals d’emergència.
Preu: Cal calcular per separat el cost de les lames i el del motor, que oscil·la entre els 120 i els 300 euros.
- Estors. En diferents teixits, dificulten el pas del sol però no obstaculitzen per complet l’entrada de llum. Se subjecten a una banda i a l’altra de la finestra i s’accionen mitjançant un cordó, que permet plegar-los. Són barats (el cost està en funció del teixit) i fàcils d’instal·lar. Preu: Des de 20 euros/m2.
- Mosquiteres. Més que no impedir el pas de la llum, dificulten l’entrada d’insectes. Poden ser fixes, enrotllables o corredisses. Es venen en colors diferents i estan fabricades amb alumini, PVC o fibra de vidre. El primer se sol utilitzar per al marc, mentre que el PVC i la fibra de vidre es reserven per a la malla de l’interior. Permeten mantenir obertes les finestres a l’estiu, sense sofrir picadures de mosquits molestes. Preu: Des de 25 euros/m2.
- Gelosies. La seua funció és semblant a la d’una reixa, encara que l’estètica és més decorativa. Es posen en pisos baixos per dificultar-hi l’accés i en zones que necessiten ser ventilades. Són fixes i es poden orientar segons les necessitats. Preu: Des de 50 euros/m2.
- Tendals. Es col·loquen a l’exterior de la finestra o terrassa, principalment per no deixar passar-hi el sol i la calor. El més important és l’elecció de la lona i el mecanisme d’elevació, que pot ser mitjançant maneta, botó o accionat per un comandament a distància. Les lones acríliques redueixen l’adherència de la pols o l’aparició de floridura. Preu: Des de 200 euros/m2.