La cara oculta dels regals i els concursos telefònics

Molts dels regals que s'anuncien a través dels missatges en el mòbil són estratègies promocionals per a captar bases de dades
1 Maig de 2008
Img listado derechos

La cara oculta dels regals i els concursos telefònics

/imgs/20080501/derechos01.jpgAcaba de rebre un missatge nou: la seua operadora de telefonia mòbil li regala una recàrrega de la targeta i una descàrrega gratuïta de politons. Aquest és un dels milers de regals automàtics que llancen algunes empreses per engrossir les seues bases de dades amb fins promocionals. Altres faciliten, a través de concursos televisius, números curts i animen l’audiència a enviar un sms o a fer una telefonada. El fi és el mateix: aconseguir contactes per a després vendre’ls a altres empreses. Aquest tipus de regals, ofertes, sortejos i concursos es conceben com a activitats i estratègies de promoció de vendes o màrqueting per a captar bases de dades, fidelitzar clients i promocionar productes. La legislació en aquest apartat és dispersa, però el text refós de la Llei de defensa del consumidor imposa que la informació sobre productes i serveis ha de ser veraç, eficaç i suficient, a més de clara i comprensible. Per la seua banda, la Llei d’ordenació del comerç detallista obliga a especificar la duració i les regles especials aplicables als concursos, sortejos i regals. Una norma que considera enganyosa l’oferta de productes amb premi o regal quan el consumidor no reba de manera real i efectiva el que raonablement s’espera d’acord amb l’oferta efectuada.

Requisits que cal complir

L’oferta ha de ser real i efectiva. Com que el consumidor té dret a una informació clara, completa i veraç, ha de conèixer el significat autèntic del que li ofereixen. Així, s’ha d’indicar la duració, la data d’inici i d’acabament de la promoció, la identitat de l’empresa responsable d’aquesta, la concreció del regal o el seu valor econòmic i els requisits o passos que cal seguir per a obtenir-lo, a més del termini de lliurament i les despeses que afecten de manera directa el premiat.

Algunes empreses de venda per catàleg informen de premis que després no són reals. Es poden denunciar?

Són ja diverses les empreses, moltes d’aquestes de venda per catàleg, sancionades pels organismes competents de diverses comunitats autònomes per induir a error en aquest capítol concret dels premis. Davant d’aquest tipus de conductes cal posar una denúncia davant dels serveis de consum, aportant la documentació rebuda. Expressions com “certificat oficial de guanyador”, “Ha resultat guanyador”, Notificació oficial de guanyador”… no es corresponen amb la realitat perquè mai s’ha arribat a fer un sorteig la majoria de vegades. Sempre que es comunique a una persona la bona notícia de ser agraciada amb un premi, ha de ser cert perquè en cas contrari es pot incórrer en un cas de frau, i fins i tot convindria fer una advertència que no sempre es compleix: en cap cas s’està condicionat a l’adquisició de determinats productes o serveis per a no induir a error.


En quin termini han de lliurar les empreses els premis guanyats?

/imgs/20080501/derechos02.jpg
La llei diu que els béns o serveis en què es materialitzen obsequis o incentius promocionals hauran de lliurar-se als compradors en el termini màxim que determinaran les comunitats autònomes, per tant dependrà de la regulació de cada una d’aquestes, sense que superen en cap cas els tres mesos, comptadors des del moment en què el comprador reunisca els requisits exigits. Si l’oferiment s’ha efectuat en els envasos dels productes, el dret a obtenir la prima oferta podrà exercir-se, com a mínim, durant els tres mesos següents a la data de caducitat de la promoció.

Què ocorre amb les ofertes o regals “fins a exhaurir-ne les existències”?

“Informació vàlida excepte error tipogràfic”, “Preus vàlids fins a exhaurir-ne les existències”… Les clàusules o mencions semblants a aquestes que acabem d’assenyalar impedeixen als consumidors exigir les condicions i les garanties ofertes, i limiten la responsabilitat del venedor en perjudici del consumidor. Però aquesta és una pràctica contrària als principis de just equilibri i de bona fe recollits en el text refós de la Llei dels consumidors, de manera que quan s’esgota l’oferta o el regal hauria de substituir-se per un altre del mateix valor o superior, o per un val bescanviable. Com que en la pràctica les empreses no ofereixen aquestes alternatives, caldria sol·licitar-les i, si no n’hi hagués, exigir el full de reclamacions.

S’estan tramitant moltes queixes amb els concursos televisius i les línies 905. Quines vies segueixen?

Són molts els afectats i les associacions de consumidors que denuncien l’ús indegut dels 905 en concursos, i exigeixen a l’Administració que prenga cartes en l’assumpte i els classifique com a números de tarificació addicional amb les seues garanties. El primer pas per a iniciar una reclamació sobre aquest servei és fer-ho davant de l’operadora de telefonia i continuar amb la queixa en l’Arbitratge de Consum, que és gratuït però voluntari, o la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions.

Quan es van regular els prefixos 800 com a números de tarificació addicional, es va imposar l’obligació de proporcionar informació als usuaris i la possibilitat de restringir les telefonades. Així que molts concursos televisius i radiofònics es van passar al 905, quan en realitat són línies destinades a altres finalitats, com ara la realització d’enquestes i sondejos. Molts han sigut els usuaris i les associacions de consumidors que fa temps que denuncien l’ús indegut dels 905 en concursos, i també els que sol·liciten a l’Administració que prenga cartes en l’assumpte i els classifique com a números de tarificació addicional, amb les seues garanties.

En què consisteix l’engany ?

L’usuari, sempre que telefona a un 905 per participar en un concurs, és informat que per a jugar ha de col·locar-se en una llista de deu persones. Però si no es troba entre aquestes deu, ha de telefonar de nou i, en general, torna a telefonar. D’aquesta manera, cada vegada que telefone i l’atenguen pagarà 0,95 euros, dels quals 0,80 es destinen a l’empresa responsable del servei, 0,12 a la companyia telefònica i 0,03 a Hisenda en concepte d’IVA.

Però les línies 905 no estan dissenyades de manera específica per a aquests concursos, a diferència dels números de tarificació addicional. Un servei que es caracteritza, entre altres qüestions, perquè ha d’oferir durant uns segons i de manera gratuïta informació del propietari del número, el cost de la telefonada i la prohibició del seu ús a menors. L’usuari pot exigir, per la seua banda, a la companyia telefònica que bloquege el prefix en el seu telèfon perquè ni ell ni ningú del seu entorn puga telefonar-hi, mentre que els números 905 no es poden bloquejar.

Cal tenir en compte que els codis de conducta, vinculants, obliguen els prestadors de serveis que treballen com a promotors d’un concurs o sorteig que es desenvolupe per mitjà de números de tarificació addicional adscrits al codi 806, llevat que pel seu contingut haja de ser adscrit als codis d’accés telefònic 803.


Quines normes s’han de complir en un concurs a través de números 800?

A més del que acabem d’esmentar, tot concurs o sorteig que requerisca posar a prova la perícia o els coneixements de l’usuari o qualsevol altra modalitat en què intervinga la sort o l’atzar, ha de comptar amb les pertinents bases que en regulen el funcionament. I com que els sortejos se sotmeten a la normativa vigent de jocs d’atzar, hauran de comptar amb les autoritzacions administratives apropiades. A més, les bases dels concursos o sortejos han d’estar dipositades davant d’un notari o organisme públic competent de manera que siguen fàcilment accessibles als usuaris.


L’enviament de promocions al mòbil és una pràctica legal?

Les empreses no tenen dret a enviar missatges publicitaris a mòbils particulars, llevat que el consumidor els haja atorgat el consentiment o siga client de l’empresa. Així i tot, ha de facilitar un procediment senzill i gratuït perquè l’usuari en curse la baixa. Si no s’aconsegueix cap resultat, l’afectat pot posar una denúncia davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, organisme habilitat per a imposar sancions en funció de la gravetat de l’assumpte.

Consells que hem de tenir en compte

/imgs/20080501/derechos03.jpg

  • No enviem diners ni oferim informació de comptes bancaris si ens comuniquen que som els beneficiaris d’un premi.
  • Evitem compres impulsives induïts per regals i concursos. Si hom fem i la compra és a distància, per correu, o Internet, disposem de set dies per a desistir si ens en penedim.
  • Els premis obtinguts en sortejos i concursos paguen impostos, es declaren com a guanys de patrimoni.
  • Tractem d’evitar la participació en concursos a través dels números 905. Si ja hi hem participat i la nostra factura és desmesurada, reclamem a l’operadora telefònica. Sol·licitem-ne la devolució i acudim a la Secretària d’Estat de Telecomunicacions o a l’arbitratge de consum.
  • Si no volem rebre publicitat, sol·licitem la nostra inclusió en les llistes Robinson que gestiona la Federació Espanyola d’Empreses de Màrqueting Directe. Funciona des de fa 10 anys i ja són 39.000 les persones apuntades; n’hi ha prou d’emplenar un formulari (www.fecemd.org). Una vegada que l’usuari s’ha donat d’alta en aquest servei, transcorreran entre tres i sis mesos fins que es faça efectiu en relació amb la recepció de publicitat al nostre domicili.