Fer gasolina amb garanties
El dipòsit del cotxe és ple, el vehicle acaba de ser proveït de gasolina a l’estació de servei i, per arribar al més aviat possible a casa o a la feina, el conductor gira la clau, arrenca i… no avança. Sent un grinyol acompanyat d’un soroll estrepitós, frena i gira la vista enrere per comprovar el desastre causat. La raó? Un descuit: no ha tret la mànega del dipòsit i tant el vehicle com l’assortidor han patit danys que es pagaran en funció de si el servei era personalitzat o en règim d’autoservei. Aquesta és una de les situacions conflictives en què es pot trobar un conductor en una estació de servei, però no l’única. Les queixes que s’enumeren en els fulls de reclamacions sobre la inexistència de serveis específics com ara subministrament d’aigua i aire, o d’altres annexos, com són botigues, cafeteries, túnel de rentat i tallers de reparació, són cada vegada més habituals. No obstant això, segons el tipus d’estació, l’absència d’aquests serveis és correcta i està recollida per la llei. Així, les unitats de subministrament, és a dir, aquelles estacions que ofereixen menys de tres productes diferents de gasolines i gasoils d’automoció, no estan obligades a disposar d’aparells per al subministrament d’aigua i aire. Pel que fa a la resta de serveis annexos (canvi d’oli, venda de recanvis, restaurants…), la llei entén que són activitats econòmiques que depenen d’una normativa autonòmica específica i es regeixen d’acord amb les disposicions reguladores de la publicitat, el marcatge de preus i la protecció general dels consumidors.
Les estacions de servei han de disposar d’autoritzacions administratives per a desenvolupar la seva activitat en condicions de seguretat i protecció i informació al consumidor. Estan regulades pel Reial Decret 1905/1995, del 24 de novembre, que va aprovar el Reglament per a la distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers en instal·lacions de venda al públic, i són les comunitats autònomes les responsables d’autoritzar les instal·lacions situades en els diversos territoris. Per tant, serà la normativa autonòmica la que s’encarregui, en cada cas, de protegir els drets dels consumidors i usuaris i de garantir que les estacions disposin de la informació necessària sobre les característiques del servei, el seu ús i la forma de reclamar davant les queixes dels clients pels danys soferts com a conseqüència de la prestació deficient del servei.
En tots els establiments, sense excepcions, s’ha de mostrar -en un lloc visible al públic- un cartell que indiqui que els aparells de comprovació i els fulls de reclamacions estan a disposició del públic. Una altra sèrie de rètols advertiran l’usuari que està prohibit fumar, encendre foc o fer gasolina amb els llums encesos o el motor en marxa. D’altra banda, en els accessos a les instal·lacions de venda es col·locarà, després de ser autoritzat i en un lloc visible per als vehicles que s’hi aproximin, un altre anunci que informi sobre els productes disponibles, els preus i si el règim d’atenció al client és d’autoservei.
Es garantirà que les quantitats de combustible subministrades són les correctes mitjançant l’ús d’aparells assortidors automàtics, de raig continu i accionament elèctric. És obligat dotar-se, també, de comptadors de volum i d’import, a més d’un indicador del preu unitari del producte, d’acord amb la Llei de metrologia.
A fi de verificar el mesurament correcte, les estacions han de disposar d’una ampolla o recipient de mesura, de 10 litres de capacitat, sense perjudici dels estris que, en nombre, tipus i composició, s’estableixin en les normes metrològiques com a necessàries per a la comprovació dels aparells assortidors. La llei obliga que el recipient de mesura de 10 litres disposi del certificat i del calibratge oficial per a garantir la fiabilitat de la mesura: la seva fabricació ha de garantir un material amb resistència mecànica i a l’atac químic, totalment transparent i graduat en tants per cent o en mil·límetres. Aquests aparells es mantindran en tot moment a disposició dels usuaris i dels serveis d’inspecció de l’Administració.
La relació de l’estació de servei amb l’usuari és la d’un contracte de compravenda, de prestació d’un servei de subministrament, tret que l’estació opti per l’autoservei. L’elecció d’un servei o un altre és del titular de l’estació. Si opta per l’autoservei, està obligat a anunciar-ho com correspon. En aquest cas, l’estació disposarà dels serveis necessaris per a garantir-ne el funcionament normal i el compliment i l’eficàcia de les mesures de seguretat exigides. A més, haurà d’indicar en els assortidors el tipus de combustible, o el carburant que s’hi subministra, i les instruccions necessàries per al seu ús. Dins el recinte habilitat per al pagament en aquesta modalitat, és obligatori mostrar un panell informatiu sobre els preus i les formes de pagament.
Una sentència de l’Audiència Provincial de Huelva, de l’1 de juny del 2004, recull les obligacions que ha d’assumir un treballador d’una estació d’aquestes característiques: mantenir-se diligent fins a completar l’ompliment, comprovar que s’ha servit el combustible que s’ha sol·licitat, desconnectar la mànega i col·locar-la en l’assortidor.
Sí, estan obligades a disposar d’aquest servei. Encara més, mancar d’aparells de subministrament d’aire o aigua, igual com no mantenir-los en perfecte estat de conservació i ús, d’acord amb el règim de funcionament establert, suposa incórrer en infracció administrativa.
Totes les instal·lacions que disposin d’aparells de subministrament d’aire o aigua, autorentat o altres d’anàlegs han d’incorporar les instruccions necessàries per a utilitzar-los de forma adequada i evitar que es causin danys. Encara que cada comunitat autònoma disposi de les seves normes i no totes regulin específicament aquest tipus de serveis, si es produeixen danys per deficiències en les instruccions o per mal funcionament de les instal·lacions, caldria reclamar la responsabilitat del titular de la instal·lació per deficiències en el servei. D’acord amb la Llei de consumidors, els prestadors de serveis són responsables dels danys i els perjudicis causats als consumidors i usuaris, tret que provin que han complert les exigències i els requisits establerts en el reglament i les altres cures i diligències que exigeix la naturalesa del servei.
Es recomana fer fotografies dels danys i de les instal·lacions en l’acte i, si és possible, sol·licitar les dades personals i el telèfon d’altres clients que haguessin presenciat els fets, sense oblidar-se d’emplenar el full de reclamacions.
En el formulari apareixeran les dades d’identificació de la gasolinera. L’usuari escriurà el seu nom, els cognoms, el domicili i el número de DNI, la data i una exposició dels fets que han motivat la redacció de la reclamació. D’altra banda, el responsable de l’estació de servei al·legarà el que estimi pertinent. Tot seguit, i al més aviat possible, l’usuari reclamant enviarà a l’autoritat competent en matèria de consum el formulari original juntament amb la resta de documents en què es basi la reclamació
En primer lloc, i a fi d’arribar a un acord amistós entre les dues parts, aquests danys han de ser taxats o pressupostats. Encara que els serveis de consum mitjançaran en el conflicte, si no s’aconsegueix el resultat previst el client perjudicat pot optar per la via judicial.
No, aquesta és una indicació contrària a les normes generals de protecció dels consumidors i usuaris. Així, si es produeixen danys en una estació que mostri un d’aquests cartells, s’ha d’iniciar tan aviat com es pugui el procés de reclamació. Com a mostra, a Navarra aquests serveis denominats opcionals estan obligats a disposar de cartells anunciadors on constin les indicacions següents: instruccions de funcionament, tarifes dels serveis oferts i formes de pagament admeses. La norma diu expressament que la inclusió en els cartells d’informacions relatives a l’exoneració total de responsabilitat és incompatible amb la Llei de consumidors actual.
Encara que no n’hi ha jurisprudència abundant, s’han dictat diverses sentències sobre casos semblants, com ara la de l’Audiència Provincial de Saragossa, del 20 d’octubre del 2006, en un cas en què el tren de rentat va caure sobre un vehicle i es va condemnar l’establiment a indemnitzar els danys causats. Per sorprenent que resulti, el nombre més gran de sentències es refereixen als danys soferts perquè el vehicle havia arrencat sense haver-ne retirat abans la mànega del dipòsit. Una pràctica gens excepcional que causa danys tant al vehicle com a l’assortidor de gasolina.
En la valoració efectuada sobre l’autoria de culpa, es té en compte si es tracta d’un autoservei o no. El conductor d’un vehicle que es proveeix de combustible en una estació d’autoservei és negligent si reprèn la marxa sense tornar la mànega a l’assortidor, ja que és el responsable del domini en aquesta operació de subministrament. En canvi, l’exigència per a l’usuari, en una estació de servei on un treballador s’encarrega de manipular l’assortidor, és més baixa. En aquest cas és habitual que s’imputi la negligència a l’estació de servei o que s’assumeixin les responsabilitats i les despeses entre les dues parts.