Envellir al volant

Envellir al volant

/imgs/20071101/img.motor.01.jpgL’envelliment de la societat també implica l’envelliment dels seus conductors. En l’actualitat, un de cada deu té més de 65 anys, i les previsions indiquen que al 2020 aquesta xifra es duplicarà. Per a molts automobilistes, les persones de més edat representen un perill al volant. Tanmateix, cadascú envelleix d’una manera diferent, i la vellesa no és incompatible amb la seguretat vial. De fet, ni Espanya ni els països de la UE estableixen límits a la conducció per edat. Segons dades de la DGT, menys del 5% dels implicats en accidents de trànsit supera els 64 anys. Aquesta situació la reflecteixen les companyies d’assegurances, que no cobren cap recàrrec als més grans de 65 anys, mentre que sí que ho fan amb els més joves. Les raons que porten els més grans a sofrir accidents estan associades amb una disminució de la capacitat psicofísica, normal en el procés d’envelliment.

Adaptar els hàbits de conducció

• Descansem amb més freqüència. El més aconsellable és aturar-se cada hora o hora i mitja.
• Evitem conduir a partir del crepuscle (quan es fa fosc). Durant la nit, les cataractes, el glaucoma i els trastorns d’acomodació de la visió originen més dificultats en la visió.
• Procurem no circular amb condicions climàtiques adverses.
• En la mesura que puguem, procurem circular per carreteres que coneguem.
• Intentem viatjar sempre acompanyats.
• Evitem les situacions conflictives en conduir (discutir amb altres conductors, barallar-se amb l’acompanyant, etc.).
• Evitem les hores punta i els trajectes complicats.
• Si tenim dificultat de moviments, utilitzem cotxes amb direcció assistida, canvi automàtic o pedals de gran superfície.
• Si necessitem ulleres o utilitzem audiòfon, acudim a les revisions periòdiques perquè els nostres nivells de visió i d’audició siguen els òptims.
• No utilitzem ulleres amb muntures grosses que restringisquen la visió lateral.
• No ens posem al volant si tenim problemes d’audició que no es puguen solucionar amb audiòfons. Al voltant del 20% de la gent més gran de 55 anys sofreix d’algun problema d’audició. En els més grans de 65, el percentatge arriba al 30%.
• En el cas que patim alguna malaltia, hàgem sigut operats recentment o prenguem medicaments, consultem el metge si podem conduir i quan podem fer-ho.

La salut, el principal escull

• Salvant les particularitats de cadascú, amb l’edat es produeix un deteriorament progressiu de les capacitats psicomotores, que es fan més evidents a partir dels 65 anys i que són extremes després dels 75. Segons dades de l’Associació Espanyola de Centres Mèdics Psicotècnics (ASECEMP), es denega més la renovació a les persones majors de 65 anys (2,75%) que als altres grups d’edat (menys de l’1%).
• Les “senyals d’alarma” que alguna cosa no va bé comencen quan no respecten els senyals, no fan l’stop ni cedeixen el pas, giren sense avisar, envaeixen contínuament el carril contrari, sofreixen cops freqüents per errors de càlcul en circular o en aparcar… Altres símptomes són les dificultats per a seguir una trajectòria en línia recta i/o aparcar.
• Conduir és una activitat que requereix decisions ràpides. Quan es porta un vehicle es rep informació de la circulació, de l’estat de la carretera, dels semàfors, dels senyals i del comportament del cotxe. Un conductor pren una mitjana de 15 decisions per quilòmetre, amb menys de mig segon per a actuar i evitar un xoc. L’edat afecta els tres passos d’aquest procés: percepció, decisió i acció.
• Certes malalties oculars comunes en la vellesa poden resultar un perjudici addicional en la visió. Cataractes, glaucoma, degeneració macular i malalties de la còrnia interfereixen en la seguretat en conduir. El més greu és que aquests trastorns s’inicien sense presentar símptomes evidents, encara que ja estiguen afectant el rendiment visual.
• Els més grans també són més propensos als efectes secundaris dels medicaments (solen estar polimedicats). Entre els fàrmacs que poden influir negativament sobre la conducció es troben els antihipertensius, els neurolèptics, els antidiabètics, els ansiolítics, els anticolinèrgics, els antidepressius, i la benzodiopecina i la insulina.
• La menor flexibilitat de les seues articulacions fa que per als conductors de més edat siguen més difícils algunes maniobres, com ara girar el cap per veure en les interseccions o els avançaments.

El paper de la família

• La conducció ofereix gran mobilitat a totes les persones i en especial als d’edat avançada. De fet, al 2001, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va analitzar la situació de les persones majors i va concloure que, sovint, les que sofreixen limitacions de salut prefereixen deixar de caminar o d’usar el transport públic abans d’abandonar l’hàbit de conduir. Per això, l’actitud més correcta dels familiars és prestar atenció i vigilància als seus majors a fi d’evitar accidents i no limitar-los, si no és necessari, la possibilitat de conduir.
• Davant l’aparició de senyals d’alarma, els familiars de la persona gran han d’intentar que vaja deixant de conduir a poc a poc. Cal tenir en compte que, a aquestes edats, el fet de veure’s obligats a deixar de conduir pot tenir un efecte traumàtic. A més, ser conscient de les pròpies limitacions pot resultar molest o ferir l’orgull. Per això, no s’ha de dubtar a consultar un metge o un psicòleg sobre la millor manera d’encarar la situació.