Triar el calçat per a caminar

Caminar amb bon peu

Catalan
1 Maig de 2004

Caminar amb bon peu

/imgs/20040501/consejos01.jpg
Encara que qualsevol calçat còmode serveix per a caminar per un camí en bon estat durant un parell d’hores, si pretenem fer-ho durant tot el dia, considerant que en la nostra ruta trobarem tota classe de terrenys, haurem d’escollir un calçat més apropiat, ja que de la correcta elecció del tipus de sabata dependrà la salut dels nostres peus.

  • A l’hora de decidir-se per un calçat o un altre, cal tenir en compte la superfície o el terreny sobre el qual caminarem habitualment: superfícies dures, toves, lliscants, asfalt, ciment, terra o arena.
  • Si fa petites incursions en la muntanya i només desitja aproximar-se a la naturalesa, caminar per trenques, senderes i camins, haurà de triar una bota d’excursionisme o hiking.
  • Si el seu objectiu és una suau caminada de cap de setmana i al mateix temps poder arribar a qualsevol lloc còmode i segur, les seves botes seran les de tresc o trekking.

La compra, millor al final del dia

  • Faci l’elecció de la mida al capvespre, quan el peu està dilatat després de l’activitat de la jornada, o bé després d’una caminada de 20 minuts. D’aquesta manera, els seus peus estaran en les mateixes condicions que després d’haver realitzat una marxa curta.
  • Emprovi’s les botes o sabatilles amb el tipus de mitjó que habitualment usa per a caminar. Tingui en compte que un bon mitjó és primordial per a aconseguir el màxim rendiment del calçat. Triï’ls sense costura, evitarà abrasions i fregades en l’activitat física.
  • Si és possible, emprovi’s el calçat pujant i baixant per una rampa, ja que el seu comportament en terreny pla és molt diferent del que trobarà en les seves sortides, on els desnivells seran habituals. D’aquesta forma, el peu es desplaçarà de forma natural i podrà detectar la folgança i les possibles molèsties futures.

Comoditat abans de tot

  • Emprovi’s el punt de sabata que calça habitualment i un de superior per comparar la comoditat i l’ajust entre l’un i l’altre. Si no té la seguretat que el calçat que té davant és de la talla adequada, emprovi’s altres botes de les mateixes característiques però d’altres fabricants.
  • Comprovi que el taló estigui ben calçat, que el dit gros no es munta sobre els altres i que aquests es poden moure (més o menys un centímetre entre el dit gros i la puntera), l’ideal és un quart de talla més de la que usa normalment. Emprovi’s les dues botes i triï prenent com a referència el peu més llarg.
Radiografia de la bota
  • /imgs/20040501/consejos02.jpgEsculli una bota o una sabatilla que tingui l’empenya suaument i lleugerament elàstica en la part davantera, perquè els dits s’obrin naturalment. La part posterior ha de ser més rígida, lleugerament més alta en el taló, per a augmentar l’angle que es forma entre el peu i la cama en el moment en què comença l’empenta i poder sostenir així el turmell.
  • Pari atenció a la sola. Per a terrenys naturals esculli soles amb solcs profunds que permetin que la matèria que aixafi pugui evacuar-se correctament; en asfalt, fusta o materials sintètics, els solcs poden ser menys profunds, i en camps d’herba o semblant, els tacs (de goma o alumini) són el més recomanable.
  • El taló del peu s’ajustarà a la base del calçat, per a oferir una fixació total contra el caire del turmell.
  • La punta ha de permetre que el moviment produït al caminar no dificulti el reg sanguini i el confort dels dits.
  • Les costures no han de causar friccions en els peus i han d’estar confeccionades amb material flexible perquè, en caminar, es recolzi tot el peu, des del taló fins als dits. En la part del darrere ha d’haver-hi un badall per a evitar danys en el tendó d’Aquil·les.
  • Decideixi’s per un material que transpiri, com el cuiro o la malla de niló.
  • Cordi’s bé les bótes. El cordatge ha de quedar situat sobre l’empenya, per a evitar que l’augment del volum del peu amb l’exercici lesioni els tendons superficials de la zona, i a més ha de ser ferm, però no impedir la correcta circulació sanguínia.