Les vacunes no són només cosa de nens

A partir dels 60 anys s'aconsella vacunar-se contra la grip, el pneumococ i l'herpes zòster
1 Gener de 2014
Img salud1 listado

Les vacunes no són només cosa de nens

/imgs/20140101/vacuna1.jpg
La vacunació no té edat. Però poques persones grans ho saben, ja que no són gaires els que es decideixen a seguir les recomanacions en aquest àmbit. Les vacunes són un dels principals avanços terapèutics ideats per a prevenir malalties greus i potencialment mortals, a més d’un dels màxims progressos aconseguits en salut pública. Encara que pocs progenitors dubten de posar-les als seus fills durant els primers anys de vida, quan arriben a la maduresa, molts subestimen els seus avantatges. De manera que són pocs els qui coneixen la utilitat i els beneficis de les vacunes a la seva edat i, menys encara, els que decideixen posar-se-les.

Com més edat, més risc d’infeccions

L’edat és un factor de risc afegit en el desenvolupament d’infeccions greus que, fins i tot, poden tenir un desenllaç fatal. Quan es compleixen anys, es produeix un envelliment del sistema immunològic, de manera que aquest es troba adormit, i produeix respostes lentes i mandroses. Això és el que origina que les infeccions siguin molt més freqüents i les complicacions associades, pitjors.

Per aquestes raons, el Grup d’Experts en Vacunes de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) aconsella, a partir dels 60 anys, la vacunació antigripal, l’antipneumocòccica i l’antitetànica, finançades a Espanya, i la de l’herpes zòster, que encara no està disponible de forma gratuïta i universal. Totes han demostrat ser segures, eficaces i tenir una molt bona relació cost-efectivitat.

L’antigripal, immunes als 14 dies

A Europa moren cada any unes 40.000 persones com a conseqüència de la grip i les seves complicacions i, a Espanya, entre 1.400 i 4.000. En el 90% dels casos, els morts són persones més grans de 65 anys i, en el 85%, no estaven vacunades. Els majors de 65 anys figuren entre els grups amb més risc de sofrir complicacions (pneumònies). Per això, la seva vacuna s’aconsella cada any, entre octubre i novembre, a totes les persones més grans de 60 anys.

S’estima que la immunitat s’aconsegueix cap als catorze dies després de l’administració. Les vacunes antigripals utilitzades a Espanya no contenen virus vius i, per això, no provoquen la grip.

L’antipneumocòccica, a partir dels 60

La malaltia pneumocòccica és una infecció produïda pel bacteri Streptococcus pneumoniae o pneumococ, responsable de fins al 50% de les pneumònies. En les persones grans pot ser mortal en molts casos, tot i rebre el tractament antibiòtic adequat. A més, cada vegada hi ha més resistències d’aquest microorganisme als antibiòtics, per la qual cosa les mesures preventives, com la vacunació antigripal i antipneumocòccica, són crucials.

Actualment, hi ha dues vacunes antipneumocòcciques: la polisacàrida, que s’utilitza des de fa una dècada i que administren totes les autonomies de forma gratuïta i universal; i una altra de més recent, la vacuna conjugada que s’administra selectivament en determinats grups de risc.

La vacunació antipneumocòccica protegeix gairebé el 70% dels casos en persones grans immunocompetents i redueix l’hospitalització per pneumònies fins a un 25%, a més d’escurçar l’estada mitjana.

Es recomana a tots els majors de 60 anys, sobretot si viuen en institucions tancades i abans, si tenen malalties cròniques. S’administra en una única dosi i és possible administrar-la en el mateix moment que la vacuna de la grip, però en una altra zona del cos.

L’herpes zòster, un record de la varicel.la

/imgs/20140101/vacuna2.jpg
L’herpes zòster és una malaltia produïda pel virus Varicel.la zòster (VVZ), que produeix la varicel.la en edat infantil. Després de curar-se, el virus queda emplaçat als ganglis nerviosos sensorials fins que una baixada de les defenses el reactiva i condueix al desenvolupament de l’herpes zòster. La majoria de les persones més grans de 40 anys són susceptibles a aquesta reactivació.

El zòster es resol, de forma benigna, en dues o quatre setmanes, en persones amb el sistema immunològic competent. Però en les persones més grans o en les immunodeprimides (que reben tractaments per càncer, són trasplantats o tenen una malaltia autoimmune) pot provocar complicacions com la neuràlgia postherpètica (un dolor que persisteix més d’un mes), infeccions cutànies, conjuntivitis, ulceracions a la còrnia, glaucoma, sordesa, hepatitis i, en casos extrems, la mort.

Als EUA, el Regne Unit i Suècia hi ha una vacuna autoritzada des de 2006 per a persones majors per prevenir l’herpes zòster. Al nostre país encara no està disponible, però s’estima que ho estarà el primer trimestre de 2014. Un altre aspecte serà la gratuïtat d’aquesta vacuna; amb un cost que oscil.la entre 120-170

Consells sobre vacunació en persones grans:
  • Posposar la vacunació antigripal i antipneumocòccica mentre es passa una malaltia aguda, moderada o severa.
  • Les persones amb antecedents de síndrome de Guillain-Barré han de vigilar-se durant les sis setmanes posteriors a l’administració d’una dosi de la vacuna antigripal.
  • No vacunar-se si hi ha antecedents de reaccions anafilàctiques a les vacunes esmentades o a qualsevol dels seus components (com la proteïna de l’ou en la vacuna antigripal).
  • La vacuna antipneumocòccica s’ha d’administrar en cas de diagnòstic de VIH tan precoçment com es pugui; dues setmanes abans d’iniciar un tractament immunosupressor o d’una extirpació programada de la melsa.
  • No vacunar-se contra el pneumococ fins tres mesos després d’haver finalitzat un tractament de quimioteràpia o radioteràpia per càncer.

Font: Primitivo Ramos, especialista en geriatria, expert universitari en vacunes, secretari i membre del Grup d’Experts en Vacunes de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG)