Detecció precoç del càncer de mama

L'eficàcia de les mamografies, qüestionada

La revista mèdica The Lancet ha generat una gran polèmica arreu del món en publicar l'estudi de dos especialistes danesos que van revisar els informes realitzats a Suècia, Escòcia, el Canadà i els Estats Units, que serveixen de fonament als programes nacionals de detecció del càncer de mama
1 Març de 2000
Img salud listado 173

L'eficàcia de les mamografies, qüestionada

/imgs/20000301/salud01.jpgA les seves investigacions, els científics danesos van arribar a la conclusió que fer mamografies rutinàriament no redueix significativament la mortalitat per càncer de mama. Afirmen que aquesta prova, que s’efectua periòdicament (després de dècades de sensibilització social sobre això) a milions de dones a partir dels 50 anys per detectar precoçment lesions canceroses a les mames, serveix per a ben poc.

Aquesta asseveració tan rotunda en una qüestió tan sensible per a la població ha generat, a més d’inquietud i dubtes entre les dones, una gran polèmica entre els científics i metges dedicats a la detecció i el tractament del càncer de mama. La gran majoria d’ells, entre els quals figuren destacats responsables de programes de detecció, discrepen dels resultats d’aquesta investigació i mantenen que la mortalitat per càncer de mama ha disminuït en els últims deu anys gràcies a aquests programes preventius, que porten moltes dones a fer-se cada any mamografies amb l’objectiu de detectar la temuda malaltia al més aviat possible. L’estudi ha llançat una perniciosa ombra de dubte sobre una pràctica preventiva que ha costat molt d’esforç implantar i que ha requerit campanyes de comunicació costoses que han realitzat les autoritats sanitàries i diversos col·lectius socials, preferentment femenins.

Els resultats d’aquest estudi, com és lògic, obligaran a revisar les investigacions realitzades anteriorment sobre això, que constituïen la base argumental en la qual es recolzaven les autoritats sanitàries que instaven les dones a sotmetre’s a les proves, ja que la mamografia es realitza a milions de dones en els països desenvolupats, amb els costos econòmics i sanitaris enormes que això implica. A més de les molèsties que pot ocasionar a les usuàries, que fins i tot sense ser físiques, ja que és una prova incruenta i que no genera cap problema llevat el de la incertesa que pateixen algunes dones que s’han de sotmetre a la prova, la realització de la mamografia implica també per a les usuàries, naturalment, desplaçaments a centres especialitzats i una gestió mínima de les informacions que generen, a més d’una mica d’inquietud. Tot i així, aquests són inconvenients secundaris sempre que, sens dubte, la prova sigui eficaç en el tractament de la malaltia.

La resta d’estudis demostren el contrari

L’article publicat a The Lancet, una de les publicacions més prestigioses del món mèdic, que es caracteritza per seleccionar conscienciosament els informes que posa al descobert, ha tingut una gran difusió per mitjà de la premsa no especialitzada dels mitjans de comunicació de masses: ràdio, TV, diaris i revistes, cosa que ha introduït el germen de la desconfiança entre la població femenina i, en conseqüència, pot afectar negativament l’efecte persuasiu de les campanyes de detecció precoç del càncer de mama. Tanmateix, fins que aquesta revista va publicar els resultats d’aquesta polèmica investigació, els vuit grans estudis amb valor estadístic i científic que s’havien realitzat anteriorment a tot el món coincidien a assegurar que amb les mamografies s’aconseguia una reducció d’entre un 15% i un 40% de la mortalitat per càncer de mama entre les dones de més de 50 anys i un 25% de mitjana, la qual cosa parlant de vides humanes és un enorme èxit. En dones de menys de 50 anys, només en dos dels vuit estudis esmentats no es registrava una reducció significativa de la mortalitat.

En poques paraules, l’evidència clínica segueix assenyalant que la mamografia és una exploració útil per a la detecció del càncer de mama i que la seva realització no comporta cap risc.

La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica s’ha pronunciat sobre aquest assumpte i considera que “les evidències acumulades en relació amb el valor diagnòstic i terapèutic del càncer de mama són indiscutibles i es tradueixen en un descens clar de la mortalitat per aquesta causa”.

Per tant, no hi ha motius fundats per desesperançar i desestabilitzar les dones i, molt menys, per qüestionar o desterrar una campanya com la detecció precoç del càncer de mama, que contribueix a què els casos diagnosticats amb antelació suficient puguin requerir tractaments menys mutilants, més precoços i garantir una millor supervivència i qualitat de vida de les afectades per aquesta malaltia.

Molt freqüent en les dones

El càncer de mama és el més freqüent en les dones. A les societats occidentals està augmentant la seva incidència i, cada vegada amb més freqüència, es veu en dones joves, tot i que la incidència més gran es produeix a partir dels 50 anys.

La mama està formada per una sèrie de lòbuls, de 6 a 9, i dins de cada lòbul hi ha uns lobels que finalitzen en dotzenes de petits bulbs que poden produir llet, la qual desemboca en el mugró a través d’uns conductes petits i fins. La mama és rica en teixit gras, que omple els espais que queden entre els lòbuls i els conductes. Té també una rica xarxa de vasos sanguinis i limfàtics a través dels quals, en cas de càncer, les cèl·lules canceroses es disseminen i viatgen cap a altres parts del cos.

S’han registrat diversos tipus de càncer de mama, però el més freqüent és el carcinoma ductal, que s’origina als conductes. Un altre tipus també comú és el carcinoma lobel·lar, que neix als lobels. La resta són poc freqüents.

El càncer de mama no avisa: quan es comença a desenvolupar no produeix dolor ni cap altra molèstia. Quan creix, pot donar lloc a un bony, un canvi en la forma o mida de la mama, una pèrdua de líquid pel mugró, o una retracció d’aquest, o bé canvis en l’aspecte de la pell de la mama o en la seva sensibilitat. A vegades, el primer símptoma és un bony a la regió de l’axil·la. Qualsevol dona que noti algun d’aquests símptomes ha d’anar al seu metge immediatament perquè se li faci un estudi que porti a un diagnòstic correcte. Però no s’ha d’alarmar: afortunadament, no tots els bonys són càncers, i s’han d’efectuar una sèrie de proves (ecografia, biòpsia amb agulla fina i aspiració, biòpsia quirúrgica…) per determinar la naturalesa del tumor, que en moltes ocasions serà un tumor benigne, un fibroquist.

La importància de la detecció precoç

La detecció precoç esdevé fonamental, en molts casos, per evitar l’extirpació de la mama (mastectomia), les metàstasis, garantir la supervivència i curar definitivament l’afecció, si això és possible. La detecció precoç es basa en la mamografia, l’exploració clínica de la mama i l’autoexploració (és la mateixa dona qui es palpa). Són moltes les dones que s’exploren elles mateixes de forma periòdica. La mama sofreix molts canvis amb el pas del temps, motivats també pel cicle menstrual, l’embaràs, la menopausa i la presa d’anticonceptius o d’altres hormones. Segons opinió dels especialistes, per a les dones de més de 50 anys l’autoexploració rutinària de la mama no ha de substituir la realització periòdica de les mamografies

Què és una mamografia

La mamografia és una radiografia específica de la mama. Utilitza un nivell molt baix de radiació i es realitzen normalment dues radiografies de cada mama, una de costat i una altra des de dalt. La mama s’ha d’aixafar una mica entre dues plaques perquè la imatge sigui clara i nítida; resulta una mica incòmode per a la pacient però és qüestió de pocs segons. En alguns tumors, però no en tots, es poden visualitzar les lesions abans que proporcionin símptomes o es puguin palpar. Així, es veuen quistos i granits diminuts de calci (microcalcificacions) que, tot i que en la majoria de les ocasions tenen caràcter benigne, poden alertar precoçment del càncer. Com és sabut, es pot presentar en qualsevol teixit de l’organisme humà i es produeix quan les cèl·lules es divideixen i es multipliquen de formaanàrquica, sense ordre ni control, com si s’haguessin escapat del control natural de l’organisme.

Quan les cèl·lules es multipliquen d’aquesta manera, s’origina una massa de cèl·lules que adquireix el temut nom de tumor. També és conegut que els tumors poden ser benignes o malignes; quan són malignes, i només llavors, parlem de càncer. Els benignes solen estar localitzats i no s’estenen ni envaeixen teixits veïns ni d’altres parts de l’organisme. Tanmateix, els malignes, el càncer, sí que ho fa. Les disseminacions a d’altres territoris i òrgans es denomina metàstasi.