Compra compulsiva

L'autocontrol ens fa més lliures

La compra compulsiva, que consisteix en l'afany desmesurat, incontrolat i recurrent per adquirir coses no és un fenomen exclusiu de dates com el Nadal, en què la insistència de la publicitat comercial i la tradició consumista podrien explicar un cert augment de les despeses.
1 Desembre de 2002

L'autocontrol ens fa més lliures

/imgs/20021201/interiormente01.jpg
És una addicció en tota regla que, si bé en la seva màxima expressió afecta poca gent, és més comuna del que es podria pensar. És la conseqüència d’un impuls irreprimible, un acte poc conscient del qual acabem penedint-nos, perquè comprem coses poc útils o gastem més del que podem.

Una reacció inadequada

“Em sento deprimida”, “estic angoixat”, “em falta l’aire, he de sortir”: després d’aquestes i altres sentències semblants sortim de compres, amb la convicció que gastar alleujarà la nostra ansietat o disgust. Sentiments de tristesa, ràbia, incomprensió, desatenció i soledat, troben la seva via de fuga en la compra d’articles moltes vegades no necessaris que ens aporten satisfacció en el moment de la seva adquisició. Potser busquem que algú ens faci cas i sentir que “som algú”. Comprant ens sentim vius, d’alguna manera importants, i assaciem el buit que causen la soledat, el tedi, les tensions i problemes, els disgusts o la incomprensió. Intentant mitigar el dolor, canalitzem el nostre enuig cap a la compra i possessió de l’objecte. La falta de sentit de la nostra vida, la falta d’un horitzó cap a on dirigir-la, el fet de percebre’ns inútils o innecessaris, la tristesa, l’apatia, l’avorriment, una frustració o desengany, activen en algunes persones el desig de comprar objectes l’adquisició dels qual no és del tot justificable. Quan aquest banal propòsit es converteix en costum, en necessitat irreprimible, sorgeix el problema.

Compulsió, què és

La impulsivitat i l’ansietat caracteritzen la compulsió, que respon a una insatisfacció vital intensa, a la mancança d’al·licients o estímuls en la nostra rutina diària, a l’absència d’actitud crítica i a un alt grau de credulitat i vulnerabilitat davant d’una publicitat comercial que identifica felicitat, seguretat en un mateix i benestar emocional amb consum. Intervenen també altres factors, com el desig d’estimulació social o interès pels llocs on es congreguen moltes persones (el centre comercial o les botigues), i la inseguretat respecte al propi atractiu físic. La desvalorització i dèficit de l’autoestima també poden estar darrere d’aquest consum irracional. Encara que les primeres manifestacions del consum compulsiu comencen a registrar-se en els anys vint, no serà fins als vuitanta quan es converteix en gairebé una malaltia social, que arriba a tot tipus de persones. La major vulnerabilitat dels joves podria ser deguda al fet que en l’adolescència resulta més difícil controlar els impulsos. Als joves consumistes, els agrada freqüentar els centres comercials i senten el desig permanent d’anar de compres i adquirir coses noves. En realitat, aquest comportament és el resultat de la insatisfacció personal, de la sensació de tedi i la falta d’autocontrol a més de l’absència d’al·licients, d’estratègies de gestió del temps lliure i de l’escassa responsabilitat en l’àmbit econòmic. A més, en els joves s’afegeix la seva major vulnerabilitat davant dels missatges publicitaris, en una etapa vital molt canviant i marcada per la inestabilitat personal. Els addictes a la compra sense solta ni volta reconeixen que veuen televisió en una proporció que duplica la de la població no afectada per la compra compulsiva.

Per què parlem d’addicció

Una conducta només es considera addicció quan l’individu presenta aquests tres traços: tolerància (necessitat de consumir cada vegada més per a aconseguir la mateixa emoció), síndrome d’abstinència (quan no es pot satisfer l’addicció) i pèrdua del control (incapacitat de frenar en el consum). La compra compulsiva -almenys, en les seves manifestacions més extremes- reuneix totes aquestes característiques: la voluntat de l’afectat és gairebé nul·la, la satisfacció per la compra realitzada esdevé efímera i s’entra en una espiral de la qual difícilment es pot sortir sense l’ajuda d’un especialista.

De totes maneres, matisem: no és convenient resoldre situacions d’ansietat comprant coses poc necessàries o que desequilibrin el nostre pressupost, però no hi ha per què renunciar a comprar el que ens produeix satisfacció si mantenim el control sobre aquesta activitat i les seves conseqüències.

Ens trobem en situació d’alarma si…

  • Quan ens sentim trists, deprimits o enutjats, l’única cosa que ens calma és anar de compres.
  • Comprem amb freqüència coses poc útils, que després ens penedim d’haver adquirit.
  • Tenim la casa plena d’articles que no hem usat i que ens resulten inservibles.
  • Ens precipitem a l’hora de comprar, perquè no podem controlar els nostres impulsos.
  • De l’entorn familiar i d’amics ens arriben missatges crítics de la nostra desmesurada afició a comprar.
  • Fins i tot a pesar d’haver comprat moltes coses o d’haver gastat molts diners, ens sentim insatisfets quan reflexionem a casa sobre els objectes adquirits.
  • Veiem que se’ns en van els diners sense adonar-nos-en, i sovint estem irritats per haver gastat els diners estúpidament.
  • Quan veiem alguna cosa que ens agrada, no parem fins que la comprem.
  • Adquirim productes “miracle” que intuïm o sabem que són inútils.
  • Quan rebem l’extracte de la targeta de crèdit, ens sorprèn en gran manera la quantitat i l’import de les compres que hem fet.
  • El nostre temps lliure el dediquem preferentment a visitar els centres comercials o a anar d’aparador en aparador.
Sóc un compulsivo. Què puc fer?
  • Pensi què vol, què li passa, com es troba i busqui una alternativa diferent de la d’anar de compres. Recuperi aficions antigues o incorpori’n de noves, i cultivi les seves amistats.
  • Parli del seu problema amb persones del seu entorn o amb aquelles que l’hagin superat.
  • Abans de sortir a comprar, redacti minuciosament una llista amb el propòsit ferm de no comprar res més del que hi ha. Cada nou producte ha de tenir la seva pròpia justificació.
  • Compri amb diners en metàl·lic i deixi la seva targeta de crèdit a casa.
  • Abans de comprar alguna cosa, pensi en la utilitat que vol donar-li i si no en té, no la compri.
  • Revisi setmanalment la marxa de la seva economia, el llistat de despeses i en què s’han produït. Subratlli en vermell les despeses inútils o poc justificades.
  • Si li agrada alguna cosa, no la compri immediatament, prengui’s uns dies, comenti-ho amb algú i, després, decideixi.
  • Si està convençut/-da que no pot superar la seva addicció o ha fracassat en liersos intents, vagi al psicòleg.
  • L’empresa no és fàcil, però recordi que cada vegada que controlem impulsos irracionals que ens perjudiquen i els vencem, hem aconseguit una victòria que ens fa més lliures. Les addiccions no tenen res de bo i quan les vencem a base d’intel·ligència, voluntat i esforç, reafirmem la nostra personalitat i millorem el nostre equilibri emocional i qualitat de vida.