La visita al metge, fonamental
Sensació de coïssor quan orinem, urgència de fer-ho, desig de miccionar encara que la bufeta estigui buida, dolor en la regió pubiana… Aquests són alguns símptomes de la cistitis o inflamació de la bufeta, una malaltia més habitual entre les dones i a la qual no sempre es fa el cas que requereix. Encara que anualment una de cada cinc dones experimenten símptomes d’infecció del tracte inferior urinari, només un 10% ho consulten al metge.
La posició de la bufeta en el cos femení explica que les dones pateixin més de cistitis. Aquest òrgan emmagatzema l’orina que produeixen els ronyons i periòdicament es buida per mitjà de la contracció de la seva musculatura. La bufeta es comunica amb la uretra, conducte per mitjà del qual l’orina s’expulsa a l’exterior. En l’home, la uretra travessa la pròstata i passa entre els cossos cavernosos del penis, mentre que en la dona és més curta i acaba en la vulva, cosa que facilita la cistitis en les dones, perquè la zona vulvar i la proximitat a la perineal afavoreixen la contaminació.
Habitualment l’orina està lliure de gèrmens patògens. Però si algun bacteri penetra i prolifera en la bufeta la seva població es dobla cada 40 minuts, encara que ho fa més ràpidament si hi queda orina residual o transcorren llargs períodes entre el buidatge vesical, com ocorre quan es beu poca quantitat de líquids. El primer que es contamina és la uretra, i si no es tracta a temps la infecció continua un trajecte ascendent que pot arribar als ronyons i ocasionar el que es denomina una pielonefritis.
Qualsevol microorganisme de la flora intestinal pot infectar l’orina, però el més habitual és que el culpable sigui l’Escherichia coli, present en quasi el 90% de les cistitis. Totes les situacions que provoquen una ralentització del fluix de l’orina en el tracte urinari, com el reflux vesicoureteral, les dilatacions en els urèters, la retenció vesical o la presència de càlculs, afavoreixen l’aparició de cistitis. També la introducció de sondes uretrovesicals o instruments per a l’estudi de les vies urinàries -catèters o citoscopis- pot provocar infeccions.
En la dona, les relacions sexuals i l’embaràs són factors que predisposen a aquest tipus d’infecció.
- Sensació d’ardor o coïssor quan s’orina.
- Necessitat freqüent d’orinar.
- Sensació d’urgència d’orinar.
- Desitjos d’orinar encara que la bufeta estigui buida.
- Dolor en la regió pubiana.
- Orina d’aspecte més o menys tèrbol i fins i tot presència de sang.
- Calfreds i febre.
- Dolors en la regió lumbar, en la part baixa de l’esquena quan s’infecten els ronyons.
No sempre apareixen tots els símptomes ni tenen la mateixa intensitat en totes les persones.
Atès que en aquestes infeccions urinàries la resistència als medicaments més habituals resulta freqüent, si apareixen símptomes de cistitis esdevé fonamental sotmetre’s a una anàlisi d’orina per a esbrinar quin n’és el germen responsable i a quins antibiòtics és sensible. Moltes dones no van al metge i s’automediquen, cosa que és un error.
El tractament de la cistitis aguda es basa en antibiòtics. L’arsenal terapèutic és abundant, però cal utilitzar-lo correctament: la tria del medicament apropiat es farà sempre en funció dels resultats de l’anàlisi. Amb un tractament antibiòtic adequat la cistitis aguda remet en uns dies sense més problemes i complicacions.
A més de prendre les medicines prescrites, cal seguir les pautes següents:
- Beure molt de líquid: almenys dos litres diaris.
- Les dones amb cistitis freqüent han d’evitar l’ús de sabons aromatitzats, xampús, desodorants íntims, sals de bany, compreses aromatitzades i tot el que pugui irritar la uretra.
- Cal controlar la sudoració excessiva del perineu (zona del cos situada entre l’anus i les parts sexuals), ja que això afavoreix la maceració d’aquesta zona, fet que al capdavall permet la colonització bacteriana. S’ha d’evitar la roba que impedeixi o dificulti l’evaporació de la suor, especialment pantis, calces estretes, roba de fibra sintètica, etc.. El cotó és el més indicat en aquests casos.
- Una higiene òptima després de defecar és fonamental: les dones s’han de netejar d’avant cap enrere per no contaminar l’entrada de la uretra amb restes fecals.
- Cal rentar els genitals i la zona anal amb sabó suau i aigua.
Una persona que sofreixi freqüentment de cistitis ha de consultar l’especialista per a estudiar les vies urinàries i descartar o confirmar l’existència d’anormalitats en el tracte urinari que afavoreixin les infeccions. En aquests casos, a més de les anàlisis d’orina seriades, pot ser necessària una ecografia o altres exploracions que permetin visualitzar les vies urinàries: pielografia, cistoscòpia…
No totes les cistitis són infeccioses. Hi ha persones que presenten símptomes de cistitis, encara que les seves anàlisis d’orina no evidencien presència de bacteris. Pateixen de molèsties quan orinen, sensació d’urgència de fer-ho i miccionen moltes vegades, però no hi ha infecció; la seva orina és estèril. Es tracta de l’anomenada cistitis intersticial, caracteritzada per una inflamació crònica de la paret de la bufeta. La seva causa no està aclarida i el seu tractament és purament simptomàtic, ja que no respon al tractament antibiòtic.
Es tracta d’una inflamació que es presenta en algunes dones després de mantenir relacions sexuals. Sol comportar miccions doloroses, sensació de coïssor i necessitat d’orinar amb freqüència, símptomes que es prologuen durant un dia o dos i desapareixen fins que es torna a mantenir relacions sexuals. No es tracta realment d’una cistitis, sinó més aviat d’una inflamació de la uretra, per això es coneix també com a síndrome uretral. És de caràcter crònic i en la seva aparició sembla que estan implicats microorganismes com les Chlamydies, el virus de l’herpes, Trichomones, etc., encara que no hi ha cap acord sobre aquesta qüestió. També es presenten aquests símptomes pel traumatisme que sofreix la uretra durant l’activitat sexual. Pel fet que poden irritar la uretra, es desaconsella l’ús d’esprais higiènics femenins, compreses perfumades, banys d’aigua amb greix o sabons irritants.
A més de les mesures que han de prendre les dones que sofreixen de cistitis, les que pateixen de síndrome uretral s’han d’assegurar que el penis i/o les mans de la persona amb qui volen mantenir relacions sexuals estiguin netes. Igualment, en acabar han d’orinar per a buidar la bufeta i així netejar la uretra. També els pot resultar beneficiós utilitzar un lubricant soluble en aigua perquè la penetració sigui més fàcil i menys traumàtica. No s’ha d’utilitzar vaselina: no és soluble en aigua.