La higiene adequada per a l'orella

El cerumen que es produeix al conducte auditiu extern té la funció de netejar, hidratar i protegir, per la qual cosa no s'ha de retirar de manera sistemàtica
1 Abril de 2017
Img salud 2 listado 315

La higiene adequada per a l'orella

/imgs/20170401/oido-chica.jpg

L’orella és un òrgan molt sensible que té com a missió principal transmetre les ones sonores al cervell. Es compon de tres parts: l’orella externa, la mitjana i l’interna. Aquesta última conté els receptors de l’audició i de l’equilibri. L’orella externa està formada per una part externa (l’orella o pavelló auditiu) i per una d’interna, el conducte auditiu extern. La seva longitud és d’entre 19 i 20 mil·límetres aproximadament i acaba en una membrana fina, elàstica i semitransparent denominada membrana timpànica.

La funció principal de l’orella externa és la de guiar i amplificar les ones acústiques cap a l’orella mitjana (membrana timpànica i els ossets martell, enclusa i estrep), al mateix temps que protegeix el timpà.

El conducte auditiu extern està revestit per complet de pell i conté unes glàndules ceruminoses que tenen la missió de secretar cerumen, substància que actua com a agent netejador (reté les escates que s’eliminen de la pell del conducte per a evacuar-les després), de lubricació (hidrata la fina capa còrnia de la zona per a evitar-ne la sequedat, la picor i la descamació) i de protecció (reté partícules de pols, brutícia i microorganismes).

Tot i que per a assegurar-ne el funcionament correcte l’orella necessita unes cures adequades, de vegades la higiene que es practica en aquesta part del cos no és la més idònia. De fet, es desaconsella fer servir bastonets de cotó o qualsevol altre objecte per a netejar-les.

Cerumen

En la majoria de les persones l’acumulació de cerumen a l’orella s’elimina de manera natural cap a l’exterior del conducte, per exemple mitjançant la masticació, amb el moviment de la mandíbula. La quantitat de cera que produeix cada persona ve determinada per la genètica. No obstant això, de vegades s’hi pot dipositar a l’excés, ja sigui per massa producció o per una eliminació deficient.

Sovint, l’augment de producció de cera respon a causes ambientals, com ara romandre en una zona amb pols, o per portar algun objecte introduït en aquesta, com auriculars o audiòfons. També massa neteges poden provocar un efecte rebot i originar-ne una producció excessiva, alhora que s’afavoreixen processos inflamatoris o infecciosos.

De la mateixa manera, l’edat és un factor que cal tenir en compte: l’augment de producció, juntament amb un defecte d’eliminació per increment de la pilositat associat a l’envelliment, ocasiona que els ancians siguin més propensos a presentar taps de cera.

Neteja

/imgs/20170401/enfermera-oido.jpg

Per a netejar l’orella, n’hi ha prou d’utilitzar una tovallola o una gasa lleugerament humitejada i, amb el dit índex i amb cura, practicar moviments circulars, sempre de forma superficial.

Els especialistes en otorinolaringologia ja fa anys que aconsellen, abans de res, no introduir en l’orella cap objecte, inclosos els bastonets de cotó (hisops), ja que pot ser perillós.

Quan s’intenta netejar l’orella amb un hisop de cotó o un ganxet, per exemple, hi ha el risc de ficar la cera més endins, que es va dipositant a la part més profunda, compactant-la contra la membrana timpànica, amb la qual cosa es pot perforar. Fins i tot si s’introdueix massa l’objecte, podria lesionar el timpà i les estructures adjacents i causar pèrdua d’audició temporal.

Taps de cera

Davant d’un possible tap de cera o molèsties en el conducte auditiu que no cedeixin, el millor és acudir al centre d’atenció primària de referència. Allà, mitjançant l’otoscopi es podrà determinar quin és el problema i, si es tracta d’un tap de cera, extreure’l.

Segons el “Protocol d’extracció de taps de cerumen mitjançant rentada òtica en atenció primària”, del Servei Madrileny de Salut, abans de treure’l, el metge o la infermera valoraran la possibilitat d’aplicar-hi un preparat òtic. Aquestes gotes se subministraran entre 5 i 7 dies, en dosis de 3 a 5 gotes, 3 vegades al dia. És important que, quan s’apliquin, no es faci servir cotó, ja que absorbiria el producte i no seria efectiu. El millor és romandre amb el cap recolzat sobre el costat contrari de la cara al d’instil·lació de les gotes i moure lleugerament el pavelló auditiu per a facilitar-ne l’efecte. Si provoca dolor o coïssor intensa i immediata, cal suspendre el tractament i acudir de nou al centre d’atenció primària. Passats els dies indicats, el professional sanitari extreu el tap mitjançant el rentat del conducte.

Precaucions

/imgs/20170401/limpiar-oido-agua.jpg

En el protocol madrileny, els especialistes assenyalen aspectes importants que cal tenir en compte a l’hora de netejar les orelles:

  • Evitar maniobres instrumentals de neteja o rentada massa freqüents.
  • No és necessària la higiene de les orelles en general.
  • Si cal netejar, s’ha de fer només al pavelló auricular i la porció més externa del conducte auditiu, amb el dit índex i amb una gasa o un drap fi humitejat.
  • No s’hi ha d’introduir cap tipus d’objecte com els bastonets de cotó.

Per a evitar recurrències de cerumen impactat, s’aconsella no introduir xampú, sabó o alcohol a l’orella. Si hi ha predisposició a otitis de la piscina, s’aconsella fer servir taps plàstics adaptables. A més, en el cas de ser propensos a la impactació o obstrucció de l’orella, convé fer servir estovadors de cerumen i, en ancians, revisar el conducte auditiu almenys una vegada a l’any.