La fòbia escolar existeix
Des de molt aviat en la vida d’un nen l’escola s’ha convertit en la seva segona llar. I en aquest ambient s’experimenten vivències de relació que marquen la personalitat infantil i que influiran de manera decisiva en la seva vida futura. El nen que aterra per primera vegada en l’escola es veu arrencat d’un medi familiar que li suposa una protecció total i, de sobte, es troba que ha de conviure en un nou ambient en què es reparteixen el temps d’atenció, els materials i jocs, els afectes…
El nen viu les primeres experiències escolars com si es tractés d’un joc, però es troba amb nens transformats en rivals, que li produiran els seus primers disgustos i ansietats com a ésser humà en societat. Ben aviat descobrirà (particularment, els fills únics) amb tristesa, resignació o rebel·lia que el món no és només per a ell i es passarà bona part del temps reclamant l’atenció dels adults, rivalitzant amb els altres nens. Aquestes sensacions són de vegades tan fortes, que apareixen símptomes de fòbia escolar: plor de repetició, insomni, trastorns de l’alimentació, descontrol d’esfínters i d’altres.
Aquesta síndrome es caracteritza per un manifest rebuig a l’assistència a l’escola i implica un temor irracional per alguna situació particular. Els símptomes inclouen: dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrees, mals de cap, pal·lidesa i debilitat, que apareixen al matí abans d’anar a escola i generalment desapareixen abans que acabin les classes, i no apareixen els caps de setmana ni els dies festius. Les fòbies són una forma de por que respon a aquestes característiques: són desproporcionades a la situació que desencadena la resposta de por i estan relacionades amb estímuls que no són objectivament perillosos, no poden ser eliminades racionalment perquè van més enllà del control voluntari, tenen llarga duració, interfereixen considerablement en la vida quotidiana del nen en funció de les respostes d’evitació, i solen aparèixer amb més freqüència entre els 4 i 8 anys.
En la infància, les fòbies es classifiquen en trastorns fòbics (fòbies específiques i fòbia escolar), trastorns d’ansietat sense evitació fòbica (ansietat de separació i ansietat excessiva) i altres trastorns d’ansietat (trastorn obsessivocompulsiu i trastorn mixt d’ansietat i depressió).
La fòbia escolar és el rebuig prolongat que un nen experimenta quan va a l’escola per alguna por relacionada amb aquesta. És poc comuna i tendeix a donar-se amb més freqüència entre els 3 i els 4 anys, o entre els 11 i els 12 anys, i afecta més nens que nenes. El seu començament en els més petits és sobtat, mentre que en els més grans i els adolescents és més gradual, de caràcter més intens i greu i amb pitjor pronòstic. La fòbia a l’escola va precedida o acompanyada de símptomes físics d’ansietat (taquicàrdia, trastorns del son, pèrdua de la gana, pal·lidesa, nàusees, vòmits, mals de cap) i d’una anticipació de conseqüències negatives associades a l’escola, així com d’una relació molt dependent amb la mare i de la proliferació de temors inespecífics (foscor, sorolls). El resultat és la conducta d’evitació. La fòbia escolar està associada a altres trastorns clínics, com la depressió i una baixa autoestima.
Són els trastorns d’ansietat o depressió dels pares, alguns factors relacionats amb l’escolaritat (com el temor a un professor o a un o diversos nens) o esdeveniments vitals negatius, com una malaltia prolongada o la separació dels pares. La fòbia escolar pot denotar l’existència d’una fòbia específica (temor a ser ferit en els jocs del pati), social (temor a ser ridiculitzat), d’un trastorn obsessivocompulsiu (por a ser embrutat) o d’una ansietat de separació. El més recomanable és el tractament del psicòleg, per mitjà de teràpia. Els nens amb un temor sense raó d’anar a l’escola poden sentir-se insegurs si es queden sols en la seva habitació, demostrar un aferrament excessiu als seus pares, una preocupació o temor sobre els seus pares o que li puguin fer mal, tenir dificultat per a adormir-se, patir de malsons, mostrar un temor exagerat als animals, els monstres i els lladres, por de quedar-se sols en la foscor, o manifestar enrabiades quan se’ls obliga a anar a escola. La por fonamental no és la d’anar a escola, sinó la de deixar la llar i separar-se de la família. Cursa de forma lleu, sovint amb dolor abdominal, quan els nens van per primera vegada a un dia complet de classes. Amb el suport dels pares, desapareixen en pocs dies encara que poden reaparèixer durant els primers anys, després de les vacances o de la convalescència per malalties.
Alguns nens en pateixen quan són separats dels seus pares. El quadre clàssic té lloc en nens ansiosos, tímids i dependents en excés, amb mares autoritàries o molt complaents i pares passius. Aquestes mares sovint senten temor que els seus fills s’allunyin d’elles i els transmeten la seva ansietat. A mesura que el nen s’angoixi més per anar a escola, més es preocuparà la mare per la seva por i així es generarà un cercle viciós, on l’ansietat de la mare afecta el fill i a l’inrevés, de manera que s’empitjoren els símptomes de separació. De vegades, hi ha una circumstància que ho precipita, com les experiències desagradables en el col·legi, les malalties, un nou germà a casa o les discussions conjugals. El temor a la separació i el ressentiment pel domini dels pares es projectaran en l’escola, i faran que aquesta sembli un lloc perillós, on el nen senti que pot ser castigat o atacat.
- Davant de símptomes gastrointestinals o d’altres, consultem el pediatre per a descartar una malaltia orgànica.
- Els pares han de reconèixer, si s’escau, que han mantingut el nen massa lligat a ells i fer-lo tornar com més aviat millor al col·legi.
- Un dels pares pot acompanyar-lo fins a la classe, i fins i tot quedar-s’hi un breu període de temps.
- En determinats casos, caldrà modificar l’horari d’arribada a l’escola, canviar de mestre o, potser, fins i tot de col·legi.
- Si el nen demana anar-se’n a casa perquè té dolor abdominal o altres símptomes, haurà de ser atès pels serveis mèdics, que determinaran si les seves molèsties són reals o fictícies.
- Però les pors irracionals i les fòbies poden estar causades per problemes més profunds que el rebuig escolar. Per això ha de ser un especialista qui valori l’oportunitat de tractar la situació amb uns consells apropiats o amb un procés terapèutic més intens.