La flexibilitat, garantia de joventut

La flexibilitat, garantia de joventut

/imgs/20070601/img.salud.01.jpgUn cos jove, per definició, és un cos flexible. El pas dels anys, una vida sedentària en excés o l’aparició d’alguna malaltia acceleren la pèrdua d’elasticitat. La pràctica d’exercici regular pal·lia aquesta minva, però hi ha altres fórmules tan efectives o més. Els estiraments musculars, amb independència de l’edat o la condició física, són una fórmula idònia per a mantenir el cos flexible i retardar els efectes de l’envelliment.

En el procés d’envelliment, les nostres articulacions es tornen rígides, el pas s’acurta i ens costa girar el coll, ajupir-nos per recollir alguna cosa del terra, lligar-nos els cordons de les sabates o salvar un obstacle. Ens alcem de matí una mica rígids, anquilosats. Al lloc de treball passem moltes hores de peu o asseguts, fent moviments repetitius, amb postures més o menys forçades del coll, l’esquena o les extremitats, a més de fer esforços o de manipular càrregues. Tot i que per a moltes persones no representa una prioritat, les articulacions, els lligaments, els tendons i els músculs són estructures que cal cuidar fins i tot més que la nostra figura i el nostre aspecte extern.

Estiraments, una recepta per a tots els públics

/imgs/20070601/img.salud.02.jpgPer a evitar que els músculs es debiliten, els lligaments perden elasticitat i els tendons perden vitalitat, cal fer exercici de forma habitual. Ja en la dècada dels setanta els experts van donar la veu d’alarma: l’estat de salut està directament relacionat amb l’activitat física que es fa. Amb tot, són moltes les persones que, per una raó o una altra, no poden fer cap tipus d’exercici físic o per l’edat estan limitades per a la pràctica d’aquestes activitats. Tanmateix, hi ha una activitat que tots podem fer al marge del nostre estat de salut i edat: estirar-nos. Tothom pot aprendre a estirar-se, no importa l’edat ni la condició física. A més, no cal tenir-hi unes aptituds físiques especials.

Els exercicis d’estirament són òptims per a aquelles persones que mantenen la mateixa postura durant molt de temps, com passa en determinats treballs en què cal estar-se quiet, ja siga assegut o de peu, durant gairebé tota la jornada. Però també són imprescindibles per als qui fan esport, que moltes vegades descuren els exercicis d’escalfament i estirament previs a l’activitat esportiva específica. És molt important preparar el cos abans de córrer, nadar, anar en bicicleta o practicar qualsevol altra activitat esportiva. Cal estirar els músculs i flexibilitzar les articulacions perquè amb això s’aconsegueix un rendiment millor i es prevenen lesions. Però també és molt important fer aquests exercicis per a relaxar els músculs després d’un treball intens.

Sense equips ni aparells

Per a estirar-se no fan falta equips ni aparells especials. De fet, es poden fer en qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia, asseguts o de peu, al treball o quan viatgem. No són poques les persones que pateixen de dolors d’esquena, contractures de trapezi i mal al coll. I no només afecten els qui treballen davant un ordinador, sinó també professions amb activitat física intensa i, fins i tot, els qui fan tasques casolanes. El mal d’esquena s’ha generalitzat i, en la majoria dels casos, les causes es relacionen amb contractures musculars que moltes vegades se solucionen amb un programa d’estiraments adequat.

El problema és que en l’actualitat caminem poc, utilitzem molt el cotxe, fugim de les escales i passem massa hores asseguts davant el televisor? De fet, els petits esforços de la vida quotidiana han quedat desterrats per l’ús de màquines que ho fan gairebé tot.

Pautes per un exercici correcte

/imgs/20070601/img.salud.03.jpg La manera correcta de realitzar un estirament és fer-lo de forma relaxada i sostinguda, de manera que se senta una tensió moderada durant un temps limitat, que pot ser de 10 a 30 segons, segons les zones del cos que s’entrenen. Cada exercici té una duració determinada. Durant l’estirament, la respiració ha de ser lenta, relaxada, rítmica i controlada. És important mesurar la duració de l’estirament amb el nombre de respiracions, millor que no comptant els segons. Els exercicis d’estirament s’han d’adaptar a l’estructura muscular, la flexibilitat i el grau de tensió de cada persona, i individualitzar-los segons les circumstàncies personals.

La clau de l’èxit està en la regularitat i la moderació. No es tracta de batre marques ni de cap desafiament personal per veure fins on arribem. Hem de fer-ho sense ànim competitiu i sense presses. Quan l’estirament és correcte la sensació és molt agradable. Els moviments bruscos i violents, de vaivé o moll, igual com estirar-se fins arribar a sentir dolor forçant les posicions, són una manera incorrecta de fer aquests exercicis, i poden ocasionar lesions. Hi ha programes d’exercicis d’estiraments per a cada part del cos, cada grup muscular, cada activitat laboral o esportiva i per als diferents grups d’edat. Per a iniciar-se, el més adequat és començar al matí amb alguns estiraments relaxats. Una dutxa calenta prèvia facilita l’execució d’aquests estiraments que porten uns 5 o 6 minuts. A la tarda, o quan es dispose de temps, es poden fer sèries d’estiraments que repassen tot els grups musculars i que porten de 10 a 15 minuts.

Amb una dedicació diària de 15 a 20 minuts s’obté un benefici important per a la salut i per a la qualitat de vida. I no hi ha excuses: només suposa un 2% del nostre temps de vigília. L’edat tampoc és justificació. Mai som massa grans per a fer estiraments. Al contrari, la recomanació és més vàlida per a les persones majors, en les quals l’edat i la inactivitat es combinen per convertir l’organisme en dèbil i rígid. La capacitat de recuperació de l’organisme humà és sorprenent. Estirar-se ens ensenya a conèixer el nostre cos i les seues necessitats, a millorar la nostra condició física, a superar algunes limitacions que l’edat comporta i, sobretot, a construir una font de salut per a tota la vida.