La cura d'una articulació «mal dissenyada»
És més, sembla que el genoll no és del tot perfecte. Especialistes en biomecànica han afirmat en aquest sentit que el seu disseny natural no és el més adequat per permetre a l’ésser humà exercitar moviments del tot habituals. Diuen que es tracta d’una articulació amb poc encaix entre les superfícies, els còndils del fèmur i la tíbia, cosa que, si bé li confereix una gran amplitud de moviments, la fa molt vulnerable a les lesions si aquestes es produeixen de forma brusca. Entre les seves proteccions destaquen els dos lligaments creuats (anterior i posterior) situats a l’interior de l’articulació, que fixen i subjecten entre si la tíbia i el fèmur i impedeixen desplaçaments excessius i lliscaments anormals.
El disseny del genoll resulta tan complex que, en cas de lesió, el procés de recuperació pot prolongar-se durant diversos mesos i, en les circumstàncies més greus, fins i tot es poden produir danys irreparables. Quants esportistes han hagut d’abandonar la seva carrera esportiva per aquesta causa!
Seguint amb la radiografia d’aquesta articulació trobem el fet que, a més d’estar coberta pels lligaments interns, està recoberta per una càpsula reforçada per lligaments (laterals) en la seva cara interna i externa. I si anem a la part anterior del genoll localitzarem la ròtula, on s’insereix un potent múscul, el quàdriceps, del pol inferior del qualsurt el tendó de la ròtula fins a la tíbia. Al marge d’aquesta explicació, no cal dir que els qui hagin sofert una lesió de lligaments seran conscients de la gravetat d’aquesta.
Arribats a aquest punt, cal fer una menció especial dels meniscos, que, entre fèmur i tèbia, modelats per rebre i encaixar els còndils femorals, compleixen la important missió de distribuir la pressió que suporta el genoll sobre una zona més àmplia, amb la qual cosa es redueix el risc de lesions. Un moviment brusc o forçar massa aquesta articulació pot tenir, no obstant això, conseqüències nefastes per a aquest complex engranatge, les superfícies articulars del qual apareixen recobertes per cartílag.
En el futbol, l’esquí, el rugbi…, els meniscos i lligaments suporten una pressió més gran i el risc de sofrir una lesió augmenta; per això sempre convé adoptar una sèrie de precaucions: practicar regularment exercicis que enforteixin la musculatura de les cuixes (especialment el quàdriceps), fer un bon escalfament, aprendre la tècnica concreta de cada esport (no anar com boigs), fer exercicis de relaxament després de finalitzar la sessió i, en casos de més risc, utilitzar genolleres, que sempre fixen i estabilitzen més el genoll. Una altra mesura preventiva, especialment quan la pràctica escollida és de risc, seria sotmetre’s a un reconeixement mèdic específic per comprovar l’alineament de les extremitats inferiors i, en especial, dels genolls, ja que qualsevol desviació -una cosa bastant freqüent- agreuja el risc de lesions i pot fer que després de la pràctica esportiva apareguin, simplement, dolors, molèsties i inflors que fins i tot dificulten caminar. A més, una alineació deficient d’uns genolls sotmesos a fortes pressions i tensions pot originar microlesions als cartílags articulars i a l’os, fins al punt de degenerar, amb el pas dels anys, en una artrosi de l’articulació.
El dolor de genolls en persones grans és a causa, generalment, d’una artrosi o gonartrosi, però també els joves, fins i tot els qui no practiquen cap esport, estan exposats a molèsties de diversa índole. Per exemple, l’anomenat síndrome femoropatel·lar pot ser originat per moltes causes i és freqüent en adolescents i dones joves (menors de 35 anys). Altres quadres típics que s’aprecien en aquestes edats tenen l’origen en lesions del cartílag de la ròtula o del fèmur (condromalàcia, osteocondritis dissecant…), inestabilitat de la ròtula, col·locació deficient d’aquesta (alta, baixa, desviació externa o interna…) o pinçaments de la membrana sinovial. Aquestes lesions es tradueixen en un dolor al voltant de la ròtula que s’agreuja amb l’exercici físic, particularment en baixar escales i pendents, en estar abaixats o en romandre llargs períodes de temps amb els genolls flexionats (claudicació de butaca). A més, en ocasions pot semblar que el genoll falla en córrer o en caminar, que pateix una inflor (en la majoria dels casos, l’escaneig físic no evidencia vessament articular) o que presenta cruiximents articulars. Com es veu, la causa-efecte de les lesions pot ser ben diferent, i per això diagnosticar l’afecció tan aviat com sigui possible resulta primordial per establir el tractament més adequat. Aquest pot incloure exercicis isomètrics per potenciar la musculatura (en especial, el quàdriceps), estiraments, aplicació de calor abans de l’exercici i de fred després de l’activitat, com també l’ús de genolleres o d’ortesis per centrar la ròtula. En general, aquest tipus de tractaments garanteix la cura d’aquesta articulació i únicament es necessita en ocasions excepcionals una intervenció quirúrgica.
La malaltia d’Osgood Schlatter és una tendinopatia d’inserció que afecta pacients d’entre 10 i 16 anys. La lesió es produeix a la zona d’inserció del tendó de la ròtula, en la tuberositat tibial; el tendó estira i arrenca el periosti, membrana que recobreix l’os, i trenca la part cortical d’aquest. En aquest cas el dolor es manifesta durant i després de l’exercici, i s’aguditza quan es contreu el quàdriceps contra la resistència (també és dolorós davant la pressió). Aquesta afecció es cura de forma espontània, encara que normalment convé tractar-la amb repòs (abandonar temporalment la pràctica esportiva) i amb aplicacions de calor fins a la desaparició dels símptomes. En els casos més dolorosos és necessària la immobilització total de la cama durant un parell de setmanes.
Encara que no resulta aconsellable tractar les afeccions d’aquesta articulació d’una manera general, hi ha algunes mesures que sempre són beneficioses:
- Quan el genoll fa mal, és per alguna cosa. Aneu al vostre metge perquè hi faci una acurada exploració física i radiològica.
- Si practiqueu algun esport, hauríeu de potenciar la musculatura de les extremitats inferiors, especialment el quàdriceps. Això és fonamental per prevenir lesions.
- Abans d’una activitat esportiva és convenient escalfar i estirar els músculs i les articulacions. I per acabar, realitzeu uns exercicis de relaxació.
- Si sofriu una lesió, deixeu la pràctica esportiva fins que estigueu totalment recuperats. Una tornada anticipada pot provocar una recaiguda.
- Si han hagut d’immobilitzar-vos l’extremitat inferior, tingueu en compte que un repòs prolongat debilita els músculs (hi pot haver una pèrdua de volum). Llavors resulta necessari fer una rehabilitació per recuperar el to i la força muscular.
- La teràpia alternant de calor i fred va bé per a les lesions articulars i complementa altres tractaments.
- La ingestió d’analgèsics i antiinflamatoris pot aconsellar-se en alguns casos, però sempre per indicació mèdica. No us automediqueu mai.