La caspa, un problema que es deixa veure

Més enllà de ser un inconvenient estètic, la caspa pot ser un símptoma d'una malaltia dermatològica subjacent, com la psoriasi o la dermatitis seborreica
1 Setembre de 2013
Img salud 2 listado 251

La caspa, un problema que es deixa veure

/imgs/20130901/caspa1.jpg
La caspa és una afecció dermatològica que afecta de la mateix manera els dos sexes i que es produeix de forma temporal, sobretot en els períodes de canvis estacionals, com la tardor i la primavera. No obstant això, també pot persistir durant tot l’any, situació que indicaria que hi ha un problema de salut subjacent. La psoriasi, que afecta al voltant del 2% de la població, o la dermatitis seborreica, que n’afecta entorn del 5%, en són dues de les possibles causes.

La caspa: cèl·lules de la capa còrnia

En la pell de totes les persones viu un fong anomenat Pytirosporum que, en persones especialment sensibles, pot actuar com un antigen i produir una resposta al·lèrgena fins a provocar una descamació del cuir cabellut. Les cèl.lules que es descamen, que s’anomenen caspa, són els corneòcits, és a dir, les cèl·lules epitelials sense nucli, mortes, de la capa còrnia de la pell (capa més externa de l’epidermis).

Si és lleu, el problema és purament estètic, però quan la caspa és greu pot ser un símptoma de malaltia, com la psoriasi, la dermatitis seborreica o altres processos patològics, greus o atípics. La caspa es manifesta sovint com a pitiriasi, una descamació filiforme (a manera de fils), que consisteix en petites escates semblants a volves de pols i de forma una mica allargada. Si es manifesten soltes, s’anomena pitiriasi seca, però si estan una mica adherides al cuir cabellut, és caspa. I si aquestes escates són més grans pot ser un símptoma de psoriasi.

Caspa: quan cal visitar el metge

/imgs/20130901/caspa2.jpg
L’assessorament d’un perruquer no sempre és suficient per a combatre la caspa en tots els casos. Llavors, quan hem d’anar a veure el metge? Sempre que l’aparició de la caspa sigui exagerada i persistent, no estacional. Quan la caspa és normal, només se n’aprecien petites volves. Però quan és moderada o severa, l’ombra de la dermatitis seborreica és més gran, caracteritzada per acompanyar-se d’altres àrees seborreiques a la cara, els costats del nas, enmig del pit o darrere de les orelles.

Per això, quan la caspa és lleu o lleugera, els xampús anticaspa poden funcionar bé per a eliminar-la, però quan l’ús habitual d’un xampú recomanat pel perruquer o el farmacèutic és insuficient, cal plantejar-se visitar el metge d’atenció primària o el dermatòleg.

En cas de malaltia dermatològica subjacent, no només s’ha de tractar la caspa amb xampú anticaspa, sinó amb el tractament de base que el metge prescrigui per a cada problema de salut dermatològic (dermatitis seborreica o psoriasi). Entre aquests figuren les cremes o els productes amb corticoides, àcid salicílic, calcitriol o vitamina D.

Higiene dels cabells i nous xampús anticaspa

/imgs/20130901/caspa3.jpg
Ara per ara hi ha disponibles xampús amb quatre tipus de propietats: per a ús freqüent o cabells normals, antigreix quan el cuir cabellut és gras, amb condicionador per a cabells secs, febles o fràgils, i xampús anticaspa. En els casos lleus de caspa, aquests últims funcionen bé, per bé que no es poden esperar resultats immediats amb la primera rentada, sinó que cal deixar passar uns quants dies per a notar-ne els efectes.

Els cabells es poden rentar cada dia amb xampú, de la mateixa manera que una persona es pot dutxar cada dia i, fins i tot, dues vegades al dia si va a la platja o a la piscina i vol eliminar el salnitre i el clor. Però amb el mínim sabó imprescindible perquè, a la llarga, pot ressecar la pell i generar èczemes, sobretot en els qui tenen psoriasi. De la mateixa manera, és fals que els cabells no es puguin rentar cada dia.

Els xampús anticaspa més nous són els que contenen alfahidroxiàcids, que exerceixen un efecte píling: actuen com els àcids que s’apliquen en els pílings facials. Un dels més populars és l’àcid glicòlic, encara que n’hi ha d’altres d’aquesta família que no s’utilitzen com a xampús, com l’àcid ascòrbic o l’àcid mandèlic. Els clàssics porten piritiona de zinc, piroctonolamina o sulfur de seleni en la seva composició i també són efectius.


Font: Juan Ferrando, professor titular de Dermatologia de la Universitat de Barcelona i metge consultor de l’Hospital Clínic de Barcelona, membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) i del Grup Espanyol de Tricologia d’aquesta acadèmia.