Rinitis al·lèrgica estacional

La batalla del pol·len

Coneguda com a febre del fenc o pol·linosi, la rinitis al·lèrgica estacional afecta el 10-20% de la població cada primavera
1 Març de 2007

La batalla del pol·len

/imgs/20070301/img.salud.01.jpgLa primavera és temps d’al·lèrgies, i entre aquestes la reina és la rinitis al·lèrgica estacional, anomenada també febre del fenc o pol·linosi. Prop d’un 10% dels xiquets i del 10 al 20% dels adolescents en pateixen. Encara que disminueix en les edats adultes, es calcula que entre un 10 i un 20% de la població general n’està afectada. No només és la malaltia al·lèrgica més freqüent, sinó que està entre els deu primers motius de consulta mèdica, fet que suposa un impacte econòmic important i un empitjorament de la qualitat de vida dels afectats.

/imgs/20070301/img.salud.02.jpgEl nostre sistema immunològic s’encarrega de fabricar les defenses contra substàncies externes. El sistema immunològic fabrica anticossos, que són els encarregats de neutralitzar als al·lèrgens que ens envaeixen. Però en persones amb una predisposició especial, es desencadenen reaccions violentes que, en el cas de la rinitis al·lèrgica, es localitzen principalment en la mucosa nasal quan entren en contacte amb l’al·lergen suspès en l’aire. S’allibera histamina i altres substàncies que provoquen inflamació i producció de líquid en els conductes nasals i que es pot estendre als sins paranasals, als ulls i a les parpelles.

Perenne o de temporada

Hi ha dos tipus de rinitis al·lèrgica:

  • l’estacional o de temporada. Apareix en les èpoques de pol·linització (a Espanya, al maig i al juny) i sol dependre també de la pluviositat. Així, com més ha plogut al març i a l’abril, més pol·linització hi ha. Per sobre dels 1.500 metres d’altura la pol·linització és escassa. Les manifestacions clíniques de la rinitis empitjoren amb els anticiclons i milloren amb les borrasques. La seua estacionalitat varia en funció de l’al·lergen i de la zona geogràfica.
  • la perenne o permanent. Es dóna durant tot l’any, generalment produïda pels àcars de la pols, els epitelis (caspa, pèl i plomes) i les excrecions (orina i excrements) dels animals domèstics, la floridura i els al·lèrgens ocupacionals, que es generen al lloc de treball.

Avís de l’asma

Els símptomes que produeix la rinitis, que a més és un factor de risc d’asma, són:

  • Pruïja (picor) nasal, que pot produir-se també en ulls, paladar i gargamella
  • Rinorrea aquosa, esternuts en salves
  • Congestió i obstrucció nasal

També poden acompanyar aquests altres símptomes:

  • Tos irritativa, respiració sibilant (amb xiulets al pit)
  • Respiració bucal
  • Roncs, hipersomnia
  • Astènia, mal rendiment escolar
  • Infeccions freqüents d’orella

Confusions amb rinitis no al·lèrgica

El diagnòstic de la rinitis al·lèrgica es basa fonamentalment en la simptomatologia típica, en l’estacionalitat, en els antecedents familiars d’al·lèrgia i de dermatitis atópica i en les proves específiques d’al·lèrgia. La més habitual és la tècnica del prick-test. Consisteix a posar en contacte la dermis amb l’al·lergen a través d’una punxada molt superficial. Si hi som al·lèrgics es produeix una reacció inflamatòria local.

L’establiment del diagnòstic correcte és fonamental no tan sols per al tractament específic, sinó també perquè hi ha altres rinitis no al·lèrgiques, prou freqüents, que poden ocasionar símptomes semblants. Hi ha, a més, un altre tipus de rinitis inflamatòries, com l’eosinofílica, la neutrofílica, la hipertròfica, la mastocitària, l’atròfica o ocena, i la infecciosa, que tenen símptomes diferents dels anteriors i per descomptat tractaments específics per a cada tipus.

Educació del pacient, fonamental

/imgs/20070301/img.salud.03.jpg El tractament de la rinitis al·lèrgica es fonamenta en tres pilars: evitar l’al·lergen, immunoteràpia i farmacoteràpia.

Evitar l’al·lergen.

En les èpoques de pol·linització (en l’actualitat, es compta amb informació sobre l’índex de pol·linització a l’atmosfera) convé:

  • Tancar finestres
  • Tenir les finestretes tancades al cotxe
  • Reduir al mínim les activitats a l’aire lliure, especialment a primera hora del matí (entre les 5,00 i les 10,00 hores, emissió alta de pol·len) i a la nit (de 17,00 a 22,00 hi ha un descens del pol·len suspès en l’ambient pel refredament de l’aire)
  • No penjar la roba a l’aire lliure perquè s’eixugue perquè el pol·len s’hi diposita i s’hi acumula
  • En cas d’utilitzar aire condicionat, cal netejar els filtres molt freqüentment, ja que el pol·len s’hi reté i s’hi acumula
  • Si la causa de l’al·lèrgia són epitelis i/o excrements animals, generalment mascotes domèstiques, la forma més eficaç d’evitar-ho és simplement no tenir-ne a casa. Si això no és possible, és aconsellable banyar amb freqüència l’animal, raspallar-lo amb assiduïtat fora de casa, procurar que dorma sempre al mateix lloc, la seua cistella, i no en qualsevol lloc de la casa, netejar immediatament els seus excrements, no utilitzar catifes, perquè és difícil extreure’n els pèls, la caspa… Per descomptat, totes aquestes cures les ha de fer un familiar, un amic, però no un al·lèrgic.
  • La floridura d’interiors creix a les àrees humides de la casa, per tant cal evitar humitats i ventilar la casa sovint
  • Si es localitzen focus d’humitat és necessari fer una neteja amb detergent i una mica de lleixiu i assecar-ho bé per ajudar a eliminar-los
  • En el cas dels àcars, animals microscòpics que es troben per tota la casa, especialment en zones on s’acumulen les cèl·lules mortes (caspa) dels humans, cal eliminar els elements que n’afavorisquen el dipòsit: catifes, matalassos de ploma i llana (cal substituir-los per fibra sintètica i folrar-los amb fundes antial·lèrgens), excés de mobles i prestatgeries plenes de llibres, així com tot element que puga acumular pols, ja que els àcars hi van.
  • Mantenir el nivell d’humitat de la casa per sota del 50%

Immunoteràpia

/imgs/20070301/img.salud.04.jpgA més d’evitar l’al·lergen, la immunoteràpia és actualment l’única teràpia que pot alterar el curs natural de la rinitis al·lèrgica i, sobretot, impedir el desenvolupament posterior de l’asma. La immunoteràpia ha d’iniciar-se en fases primerenques de la malaltia i en l’actualitat es disposen de preparats, a més dels clàssics que s’administren per via subcutània, que permeten la immunoteràpia sublingual i la intranasal.

Farmacoteràpia

Els preparats inhalats tenen l’avantatge de poder alliberar altes concentracions en la mucosa nasal i evitar així els efectes sistèmics. Hi ha una extensa farmacopea destinada a inhibir i neutralitzar la histamina i a combatre la inflamació.

  • Els antiH1, inhibidors de la histamina, són efectius amb la rinitis al·lèrgica estacional, i no tant amb la perenne.
  • Els corticoides tòpics o d’acció local són molt eficaços per a millorar l’obstrucció nasal, la rinorrea, l’esternut i la picor, i s’usen en la rinitis estacional severa i en la perenne. Es poden utilitzar també en xiquets llevat de l’acetònid de triamcinolona i la beclometasona, per la possibilitat de retards del creixement. En els xiquets cal evitar l’ús de descongestius nasals i els corticoides per via sistèmica.
  • El cromogligat, estabilitzador de membrana, per la seua seguretat té aplicació en embarassades i xiquets.
  • Els descongestionadors i vasoconstrictors usats més de 4-5 dies poden produir rinitis medicamentosa i efecte de ?rebot?. Els descongestionadors orals com l’efedrina, pseudoefedrina o fenilpropanolamina, encara que no tenen efecte rebot, sí que produeixen insomni, irritabilitat, taquicàrdia i pujades de pressió arterial.
  • En el tractament de la rinitis al·lèrgica hi ha medicaments prometedors: els inhibidors de mediadors lipídics, els anticossos anti-IgE, els anticossos monoclonals, els inhibidors de les kinases?