Icterícia neonatal / La contaminació / L'optimisme / Sobrealimentació en la infància / La depressió debilita els ossos / Joaquim Mullol

1 Abril de 2007

Icterícia neonatal / La contaminació / L'optimisme / Sobrealimentació en la infància / La depressió debilita els ossos / Joaquim Mullol

En quatre paraules

/imgs/20070401/img.salud-2.01.jpg

Icterícia neonatal:
La icterícia és una decoloració grogosa de la pell i els ulls que apareix per l’acumulació de la bilirubina, un pigment que es troba a la bilis, en sang. Es produeix aproximadament en el 50% dels nadons, sol desaparèixer sense tractament i, en principi, no afecta la salut del bebè. Si la icterícia persisteix es practica una anàlisi al cap dels cinc dies de vida, moment en què els nivells de bilirubina són més alts, per detectar a temps els casos més greus, que poden ocasionar danys cerebrals.

El qui avisa no és traïdor


La contaminació pot causar afeccions cardíaques i cerebrovasculars

Viure en un entorn contaminat afecta seriosament la salut. Un estudi publicat a New England Journal revela que les dones que viuen en grans ciutats tenen més possibilitats de sofrir afeccions cardíaques i accidents cerebrovasculars que les que viuen en llocs lliures de pol·lució. L’estudi, elaborat per experts de la Universitat de Washington, afirma que les emanacions tòxiques que produeixen l’adhesió de partícules contaminants a l’oxigen que respirem van en augment i afecten seriosament la salut, especialment en les dones postmenopàusiques. Cada vegada que la concentració de substàncies tòxiques, mesurada en micrograms per metre cúbic d’aire, augmenta un 10%, el risc de patir afeccions cardiovasculars augmenta en un 76% a causa de la inflamació de les cèl·lules sanguínies i dels pulmons, fet que afavoreix l’acumulació de greix i l’arteriosclerosi. Els responsables principals són l’àcid sulfúric i el monòxid de carboni, a més dels gasos emanats de la crema d’arbres i combustibles fòssils.


Notícies


L’optimisme allarga la vida

/imgs/20070401/img.salud-2.02.jpg Les persones que mantenen una actitud positiva i no es rendeixen davant les adversitats tenen menys possibilitats de morir com a conseqüència d’afeccions cardíaques que els pessimistes. La revista de la Clínica Mayo ha editat l’estudi que ha fet un grup d’investigadors de la Universitat de Carolina del Nord, als Estats Units, en què analitzen la importància d’encarar la vida de forma positiva. Després d’efectuar diverses proves basades en anàlisi d’antecedents mèdics i tests de personalitat a més de 7.000 adults des dels anys 70, s’ha demostrat que les persones optimistes tenen fins a un 42% menys de possibilitats de patir malalties cardíaques i de morir per aquesta causa que els qui sempre ho veuen tot negre.


Malalties cardíaques i sobrealimentació en la infància

/imgs/20070401/img.salud-2.03.jpg Els xiquets que naixen amb un pes baix tenen més risc de desenvolupar malalties cardíaques en l’edat adulta, segons afirma un grup d’investigadors anglesos en un treball publicat a la revista Circulation. Els autors sostenen que adoptar una dieta més rica en calories per a aquests xiquets a fi de recuperar pes i desenvolupament corporal pot augmentar el risc d’hipertensió que, al seu torn, està relacionat amb un risc més alt de desenvolupar malalties coronàries en l’edat adulta. Els científics van comprovar en xiquets de sis i vuit anys que havien nascut amb poc de pes i que havien rebut sobrealimentació, que tenien la pressió arterial més alta que els qui havien seguit una alimentació normal.


La depressió debilita els ossos

Mantenir un bon ànim sempre és saludable, i no només per a la ment. Científics israelians de la Universitat Hebrea de Jerusalem han fet un estudi que revela que la depressió pot debilitar els ossos i que els fàrmacs destinats a combatre-la podrien ser eficaços per a tractar l’osteoporosi. La raó: la depressió causa l’alliberament d’una substància química, la noradrenalina, que danya les cèl·lules que formen els ossos. Els antidepressius poden bloquejar la sortida d’aquesta substància i revertir-ne els efectes negatius. Als ratolins utilitzats en l’experiment els van administrar fàrmacs per induir-los un comportament com el de la depressió humana; els ratolins van perdre massa òssia, sobretot al maluc i la columna vertebral. Després de detectar aquests efectes negatius, els van inocular antidepressius, que van produir més activitat i un augment considerable de la densitat òssia.


Entrevista


Joaquim Mullol, coordinador de la Unitat de Rinologia. Hospital Clínic de Barcelona

«Les dones identifiquen millor les olors que els homes»

/imgs/20070401/img.salud-2.04.jpg Vostè evita que els pacients perden l’olfacte. Per al que s’ha d’olorar?
Prove a no olorar i pensarà d’una altra manera. No poder sentir l’olor d’un fill o d’un ésser estimat provoca una frustració enorme. D’altra banda, els trastorns de l’olfacte poden estar darrere d’algunes explosions de gas en edificis urbans. Cada any, milers de persones desenvolupen problemes amb el sentit de l’olfacte. Sé de pacients amb autèntiques depressions motivades per una incapacitat total (anòsmia) o parcial (hipòsmia) d’olorar.

Té nassos la cosa?
El nas és important per moltes raons. A més d’actuar com a instrument essencial per a l’olfacte i el gust, allotja l’aire inspirat i el desplaça després fins a la part superior del paladar, la gola i els pulmons. Quan passa pel nas, l’aire s’escalfa, s’humidifica i es filtra.

Com olorem?
El nas humà pot arribar a captar fins a 10.000 olors diferents. Ho fa amb l’ajuda de receptors especials sensibles a les molècules de l’olor que viatgen per l’aire. Hi ha almenys vint tipus diferents de receptors i cada un té la capacitat de percebre una determinada classe de molècules d’olor.

I com deixem d’olorar?
Els factors desencadenants més comuns són les infeccions de les vies respiratòries superiors i els traumatismes cranioencefàlics.

Més coses?
Els científics han trobat que el sentit de l’olfacte comença a disminuir franquejada la sisena dècada de vida. Les dones, a totes les edats, identifiquen millor les olors que els homes i, per circumstàncies que encara desconeixem, els fumadors (contra el que caldria pensar) tenen més bon olfacte que els no fumadors?