Higiene bucal: dents amb salut
Mantenir una higiene oral correcta no només és la clau per a lluir un somriure bonic, sinó per a evitar la placa dental, l’halitosi (mal alè) i les dues malalties més comunes al món: la càries i la piorrea o malaltia periodontal. Malgrat això, a Espanya, més del 30% dels adults i del 20% dels nens no es raspallen les dents un mínim de dues vegades al dia. Utilitzar un raspall petit amb cerres sintètiques, canviar-lo cada tres mesos i no oblidar-se del fil dental són algunes de les claus per a lluir un somriure ple de salut.
Les dents s’han de raspallar durant dos minuts almenys dues vegades al dia, encara que el més idoni seria fer-ho immediatament després de cada àpat principal (tres o cinc vegades, segons el nombre àpats que es facin al dia). L’objectiu és eliminar les restes d’aliments que els microbis adherits a les dents converteixen en àcid agressiu per a l’esmalt (coberta de les dents). Si hem de gaudir d’una sobretaula molt llarga i no podem rentar-nos les dents just havent dinat, llavors convindria que ens les rentéssim abans, perquè si reduïm la quantitat de microbis amb el raspallat, aquests produeixen menys àcid, encara que hi hagi restes de menjar. Entre totes les recomanacions sobre la freqüència del raspallat, la més important és la de rentar-se les dents abans d’anar-se’n a dormir, ja que durant el son es produeix menys saliva, un agent de defensa vital contra els microbis.
Una tècnica correcta de raspallat consisteix a “escombrar” les dents amb el raspall i no a “fregar-les”: és a dir, hem de moure el raspall de la geniva cap a la vora lliure de la dent, en comptes de traslladar els microbis d’esquerra a dreta com si els freguéssim. Així es corre el risc d’empaquetar els microbis i les restes d’aliments sota la geniva, on originarien carrall i gingivitis. Les dents superiors s’han de raspallar de dalt cap avall i les inferiors de baix cap amunt. A més, cal netejar totes les superfícies (cara exterior i interior de les dents), els espais interdentals i la llengua.
El raspall de dents ha de ser petit i ergonòmic per a accedir millor als racons, amb cerres tallades al mateix nivell i sintètiques, ja que tenen més consistència que les naturals, que són més poroses, menys higièniques i perden resistència amb la humitat. Els qui tenen dificultats per a raspallar-se-les, poden recórrer a un raspall elèctric. Per la forma arrodonida i els moviments rotacionals i oscil.latoris, s’adapta molt bé a la forma i les vores de les genives i són molt favorables per a eliminar la placa bacteriana. A més, alguns models solen incorporar un rellotge que marca el temps de neteja (dos minuts). Si s’opta per un raspall manual o tradicional, s’ha de canviar cada dos o tres mesos. Un altre consell és tenir dos raspalls per a utilitzar-los de manera alterna i així sempre en tindrem un de sec.
El fil dental és un element indispensable per a netejar els espais interdentals i evitar que s’hi formi càries.
Convé utilitzar-lo una vegada al dia, preferiblement abans d’anar-se a dormir, i és molt important aprendre a fer-lo lliscar entre les dents sense danyar les genives. Per fer-ho, s’ha de tallar un tros de fil d’uns 15 cm de llarg i utilitzar el dit polze i l’índex per a introduir-lo entre les dents. Aquesta operació ha de durar al voltant d’un minut i mig, més o menys. La seda ha d’estar tibant, però els moviments no han de ser massa bruscs; el fil s’ha de moure a poc a poc, amb cura de no ferir les genives.
La pasta dental omple la boca d’escuma, fa la sensació d’haver-se netejat i pot convidar a acabar el raspallat abans d’hora. Per això s’aconsella aplicar-la al final del raspallat i en poca quantitat (inferior a la mida d’un cigró). El millor és que sigui fluorada, perquè el fluor canvia la composició de l’esmalt dental i el fa més resistent a les càries. Els col.lutoris, d’altra banda, complementen l’acció física del raspallat, però no la substitueixen i són l’element més accessori de la higiene bucal. Els que tenen fluor (0,03 i 0,05 parts per milió, aproximadament) s’han d’aplicar setmanalment, mentre que els antisèptics (amb hexetidina o clorhexidina), resulten útils per a prevenir la malaltia periodontal.
La higiene oral s’ha de seguir des del naixement. Per fer-ho, cal agafar una gaseta i passar-la per les genives o els grups de dents del nadó, si n’hi ha, amb molta cura i suavitat, per dificultar que els microbis es multipliquin. A mesura que l’infant creix i fins als cinc o sis anys, els pares l’han de situar davant del mirall i ensenyar-lo a rentar-se les dents, subjectant el raspall i fent els moviments adequats, sempre amb una goteta de pasta dental ja que tendeixen a empassar-se-la. Quan ja tenen un bon control motor (6-7 anys), els nens ja estan preparats per a rentar-se les dents sols i se’ls ha de subministrar un raspall petit perquè puguin fer-ho ells mateixos.
/imgs/20130101/salud3.jpg
Abans de sopar, s’ha de fer una higiene completa de la boca, incloent-hi el raspallat i la seda dental.- Raspallar-se les dents immediatament després de cada àpat principal o bé abans si la sobretaula és molt llarga, i completar-ho amb un petit retoc després.
- Evitar menjar entre hores, sobretot dolços que després es converteixen en sacarosa, un sucre nociu per a les dents.
- Fer una visita al dentista almenys una vegada a l’any, ja que la càries i la piorrea es poden tractar amb pocs diners i bon pronòstic quan comencen.
- A partir dels 35 o 40 anys, convé fer-se una neteja de boca una vegada a l’any com a mínim i si se sofreix malaltia periodontal, dues o tres vegades.
Font: Alfonso Vila Vigil, president del Consell General de Col.legis de Dentistes d’Espanya