Grans fonts de salut en miniatura
De debò som el que mengem? Paul O’Tool, expert en flora intestinal, va més enllà i substitueix aquest lema tan estès els últims anys per aquest altre: “Som el que nostres bacteris fan amb el que mengem”. I és que la flora bacteriana o intestinal té un paper fonamental en el nostre organisme.
Es tracta del conjunt de microorganismes vius (sobretot bacteris) que habiten en l’intestí humà. Està formada per 100 bilions de microorganismes, 10 vegades més que el nostre nombre total de cèl.lules. De fet, un quilogram del nostre cos correspon a aquests bacteris que, en conjunt, poden considerar-se un òrgan més, igual que el cor o el fetge.
El fet és que els bacteris de la flora intestinal són tan nombrosos que només durant l’estiu passat se’n van identificar 500 noves espècies desconegudes fins al moment i que podrien ser “bacteris bons” que explicarien la diferència entre els individus sans i els malalts. Un descobriment que ha estat possible gràcies a l’estudi europeu MetaHIT, que utilitza sofisticades tècniques de bioinformàtica i que lidera el doctor Francesc Guarner, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Entre l’organisme humà i els seus diminuts inquilins s’estableix una relació de col.laboració. El primer ofereix als segons un lloc on acollir-se, l’intestí. A canvi, la flora bacteriana (o microbiota) realitza funcions crucials i beneficioses per a la salut humana, ja que és necessària per al creixement normal dels òrgans, la funció metabòlica i el sistema immunitari.
En particular, la flora bacteriana és determinant per a configurar les nostres defenses i la resposta de tolerància de l’organisme. La seva interacció amb la mucosa del còlon i les cèl.lules immunitàries construeixen els mecanismes de defensa i la denominada memòria immunitària, és a dir, l’aprenentatge per a destriar contra quins estímuls i gèrmens patògens ha de reaccionar i quins ha de tolerar.
Una diversitat més gran de la flora intestinal ajuda que el sistema immunitari estigui ben informat i, per fer-ho possible, ha d’haver-se entrenat i haver estat en contacte amb una gran quantitat d’espècies de microorganismes diferents. Per això, és tan important disposar d’una flora bacteriana diversa i rica en espècies; i aquesta diversitat, al seu torn, depèn que la flora es mantingui en nivells equilibrats.
Els desequilibris de la flora bacteriana (causats per infeccions, dietes incorrectes o l’ús d’antibiòtics) poden desenvolupar diferents malalties i símptomes. Alguns tenen un fort component autoimmunitari -són aquells causats pel mateix sistema immunitari, que es torna en contra de l’organisme-, com la diabetis o la malaltia de Crohn. També s’ha relacionat amb problemes com l’asma, les al.lèrgies, l’obesitat i, fins i tot, amb la depressió o els trastorns del comportament, com ara l’autisme.
Així mateix, els desequilibris de la flora intestinal poden generar símptomes en l’abdomen: restrenyiment, inflor o distensió abdominal. S’engloben dins dels trastorns funcionals intestinals. Això passa perquè els bacteris i els microorganismes que viuen en el còlon constitueixen el 60% del seu contingut i l’activitat metabòlica d’aquesta flora intestinal influeix en les funcions del còlon (que són la sensibilitat, els moviments, les secrecions i la progressió dels seus continguts).
El cos humà no fabrica la flora bacteriana, sinó que l’adquireix de l’exterior. De fet, els nadons neixen sense i l’aconsegueixen mitjançant la lactància materna, l’alimentació i el contacte amb agents externs, entre d’altres. Amb el que mengem alimentem la flora, per això cal alimentar-la de forma correcta perquè pugui dur a terme les seves funcions. Aquests són alguns consells:
- Seguir una dieta tan equilibrada i variada com sigui possible: Optar per una dieta molt rica en fibres. La fibra ajuda la flora a cobrir les seves necessitats. Assegurar-se, a més, que entre les fibres que es prenen hi hagi prebiòtics, la part no digerible d’un aliment (com algunes fibres fermentables que es troben en les carxofes, les endívies, les cebes, els espàrrecs i el porro; en fruites com el plàtan; en cereals com la civada i l’ordi; i en els llegums), que estimulen i faciliten el creixement selectiu de bacteris beneficiosos per a la nostra flora intestinal, com els bifidobacteris.
- Incorporar probiòtics a la dieta, per mitjà dels iogurts, els quefirs o les llets fermentades amb bifidobacteris. Són microorganismes vius que, en quantitats adequades, produeixen un benefici per a la salut i resisteixen el pas del tub digestiu. Es consideren flora en trànsit i ajuden a reequilibrar la flora intestinal.
- Hi ha altres aliments i condiments que la perjudiquen. Segons una recerca publicada el 2014 en la revista científica Nature i elaborada per l’Institut Weizmann de Rehovot (Israel), els edulcorants artificials provoquen alteracions de la microbiota que, al seu torn, condueixen a la intolerància de la glucosa i, d’aquesta condició, a la diabetis i l’obesitat. Aquest estudi està pendent de ser confirmat per altres estudis més amplis.
- A més de la dieta, és recomanable portar un estil de vida saludable, que inclogui hàbits correctes d’hidratació, activitat física i evitar tots els tòxics coneguts (l’alcohol i el tabac) i també l’estrès.
FONT: Margarida Mas, llicenciada en Medicina i Cirurgia i màster en Comunicació Científica i Mèdica