Febre: la importància dels graus

A més de les infeccions víriques i bacterianes, hi ha molts factors que poden provocar l'augment de la temperatura corporal
1 Octubre de 2015
Img salud 2 listado 287

Febre: la importància dels graus

/imgs/20151001/termometro.jpg

La temperatura corporal oscil.la entre els 36º C i els 37º C en condicions normals. Fluctua en funció de les hores del dia i poden influir-hi diverses circumstàncies, com el nivell d’activitat física, l’estrès, la digestió, els canvis hormonals, un possible abús d’algunes substàncies i sofrir infeccions, entre d’altres.

Encara que la mesura més fiable s’obté prenent la temperatura rectal, el més habitual i senzill és col.locar el termòmetre a l’aixella. D’aquesta manera, fins als 38º C es considera febrícula o “dècimes” i, per sobre, febre.

També s’utilitzen els mesuraments a la boca i l’orella, però aquests es poden veure alterats pel menjar, el tabac i la beguda en el cas del mesurament oral, i per una infecció localitzada en el cas de l’orella. Amb tot, el més important és mesurar sempre al mateix lloc i amb el mateix termòmetre per a evitar càlculs inexactes.

El perill

Entre els 38º C i 39º C, l’organisme, en un intent d’alliberar la calor, augmenta la freqüència cardíaca i la freqüència respiratòria.

Amb els majors de 75 anys i els nens, cal anar amb molta cura. La medicació amb què es tracten les malalties cròniques dels ancians els fan molt vulnerables a petits increments de la temperatura corporal que, fins i tot, pot fer perillar la seva salut. En els nens, per norma general, l’augment de la temperatura -si es controla- no provoca greus trastorns. El perill més gran davant d’una febre mantinguda de més de 39º C són les convulsions febrils, que també pot sofrir qualsevol persona amb antecedents d’epilèpsia.

Quan l’organisme arriba als 40º C de temperatura -hipertèrmia-, pot aparèixer mal de cap i sensació de mareig, nàusees i sudoració profusa. En els adults, unes temperatures superiors requereixen d’atenció immediata i s’ha d’acudir a un servei d’urgències. Algunes de les manifestacions que poden tenir conseqüències perilloses per a la salut si no s’actua a temps són: somnolència i confusió, hipotensió severa, taquicàrdia i coma.

Tanmateix, a més dels graus de temperatura, hi ha altres aspectes que també converteixen la febre en perillosa: quan és diària i es manté més enllà de dues setmanes o quan s’acompanya d’un deteriorament de l’estat general, alteració hemodinàmica, sensació d’ofec (dispnea), sagnat o alteració en el nivell de consciència. En aquests casos, cal consultar el metge de família o acudir a urgències.

Antitèrmics

En condicions normals, la febre és un mecanisme protector. Per aquest motiu, els metges eviten tractar les “dècimes”, ja que es podrien encobrir altres manifestacions de gran importància que permetrien descobrir la causa que la provoca. No obstant això, si l’afectat pateix malalties respiratòries, cardiovasculars o anèmia, el més habitual és que s’administrin antitèrmics per a disminuir la demanda d’oxigen de l’organisme. De la mateixa manera, quan l’afectat se sent molt decaigut per la febre, encara que sigui lleu, s’aconsella el seu ús.

Per norma general, la febre en adults prèviament sans dura poc, menys d’una setmana, i presumiblement serà per un procés víric, sobretot de vies respiratòries altes. Quan la febre és igual o superior a 38º C es pot iniciar el tractament d’antitèrmics (per exemple, paracetamol o ibuprofè). En aquest sentit, cal no oblidar que, abans de prendre qualsevol medicament, és fonamental llegir amb atenció les indicacions i contraindicacions del prospecte i els possibles efectes secundaris.

Quant als nens, l’Associació Espanyola de Pediatria aconsella administrar antitèrmics (com el paracetamol) només quan la febre s’acompanyi de malestar general. L’agrupació recomana acudir al pediatre quan la febre:

  • Es presenta en un nen menor de 3 mesos d’edat.
  • Dura més de 48 o 72 hores.
  • Arriba als 40ºC.
  • Provoca que el nen estigui molt irritat o somnolent.
  • S’associa a dispnea o a mal estat general.
  • S’acompanya d’erupció cutània.
Mesures no farmacològiques contra la febre

/imgs/20151001/nina.jpg

Per a baixar la febre, a més dels antitèrmics, es poden adoptar algunes mesures no farmacològiques:

  • Alleugerir la roba d’abric.
  • Incrementar la ingesta de líquids, millor si són frescos.
  • Mantenir la temperatura ambient temperada (a uns 20º C) i ventilada.
  • Mullar el front i la resta del cos -amb compreses o mitjançant una dutxa- amb aigua que estigui a una temperatura entorn dels 32º C i 35º C, que de manera opcional es pot barrejar amb alcohol. L’aigua freda o el gel, a més de tolerar-se malament (provoca esgarrifances i augmenta el malestar), pot provocar un efecte de rebot i fer que augmenti la febre, igual com passa amb les fregues d’alcohol que, a més, en els més petits pot provocar efectes tòxics per absorció. Amb tot, s’ha de valorar la reacció de l’afectat i vetllar pel seu confort.
  • Com en qualsevol altre procés patològic, és important que l’afectat faci repòs. En cas dels nens, no els hem d’obligar: poden jugar i, fins i tot, sortir al carrer.