És normal tenir singlot
El singlot és habitual en lactants i durant la infància. I encara que pot arribar a preocupar els pares si apareix amb freqüència, molt poc sovint és senyal d’una malaltia greu. No obstant això, si l’episodi dura més de 48 hores, s’aconsella buscar atenció mèdica per a descartar alteracions digestives, pulmonars, neurològiques o, fins i tot, psiquiàtriques, entre d’altres.
La literatura mèdica defineix el singlot com una sèrie de contraccions en forma d’espasme, sobtades, involuntàries i entretallades del diafragma (el múscul que es troba entre les cavitats toràcica i abdominal). La seva aparició es relaciona amb el tancament anticipat de la glotis, que interromp la inspiració i provoca el so característic.
El singlot es classifica segons la durada:
- Agut, transitori o autolimitat: quan dura menys de 48 hores.
- Persistent: quan s’allarga més enllà de 48 hores fins a un mes.
- Intractable o incoercible: si dura més d’un mes (encara que hi ha autors que no el consideren com a tal fins que no supera els dos mesos).
En el 90% dels casos, la presentació més habitual és la benigna i transitòria, el singlot agut, en què, en la majoria de les vegades, no es coneix el motiu que el provoca. El singlot persistent s’associa a causes digestives, respiratòries o cardíaques, entre d’altres. Per la seva banda, la forma més greu, quan el singlot supera el mes, es relaciona amb alteracions neurològiques, sobretot si l’afectat és un nen. Aquest singlot intractable pot encobrir una irritació del nervi frènic o del nervi vague, patologies del sistema nerviós central, trastorns psiquiàtrics, el consum de medicaments determinats (entre els quals es troben anestèsics, corticoesteroides, medicaments utilitzats en la malaltia del Parkinson o la quimioteràpia) o processos infecciosos, tòxics o metabòlics. Aquest tipus de singlot predomina en homes, sense diferències significatives quant a la freqüència segons l’edat, el grup ètnic o el nivell socioeconòmic.
Tot i que en general és lleu, el singlot, quan es presenta amb freqüència, és motiu de preocupació per als progenitors. No és estrany que a les consultes de pediatria, els pares de nens de quatre o cinc anys preguntin per què el seu fill té tant de singlot o si és perillós que en pateixi tres o quatre vegades al dia.
En nens és habitual el singlot de curta durada que no afecta les seves activitats quotidianes. No es coneix la causa concreta d’aquest singlot agut, que és autolimitat i es resol de manera espontània, tal com explica Anna Soriano, pediatra d’atenció primària, qui insisteix que no té gravetat, tret que tingui una durada superior a les 24-48 hores i afecti l’alimentació o el son.
Per aquesta raó, quan persisteix més de 24 hores, és necessari acudir al metge perquè descarti malalties com meningitis, otitis mitjana, bronquitis, asma i, fins i tot, la presència d’un cos estrany a l’orella.
De la mateixa manera, el singlot és freqüent en els lactants i també és habitual que preocupi els pares. Tot i això, tal com informa l’Associació Espanyola de Pediatria, els episodis de singlot en bebès i en nens petits sans molt poques vegades estan relacionats amb un problema de salut greu. Així que n’hi ha prou d’observar el nen sense alarmar-se i assegurar-se del seu benestar. No requereix més intervencions, ja que no els ocasiona cap problema. En altres paraules: és inofensiu.
El singlot en els petits sol estar provocat per immaduresa del sistema nerviós: qualsevol estímul que irriti el diafragma, com el reflux fisiològic de la llet de l’estómac a l’esòfag, per empassar-se aire -per una agafada inadequada al mugró mentre mama o per una tetina amb forats massa grans o massa petits- i fins i tot per un canvi brusc de la temperatura ambiental. Tanmateix, no ens hem de preocupar ja que, a partir dels sis mesos, els episodis de singlot comencen a disminuir.
No és estrany que aparegui el singlot en les circumstàncies següents: després de riure molt i amb ganes, menjar massa ràpid o mentre es parla animadament, ingerir begudes amb gas i, fins i tot, després d’haver begut molt d’alcohol. Els mètodes tradicionals per a frenar-lo són molts i molt variats i, encara que molts autors els recomanen -de vegades funcionen-, no hi ha evidència científica que sustenti aquestes pràctiques.
Així, les maniobres que tenen a veure amb la respiració, com ara aguantar la respiració allargant el coll, beure aigua amb rapidesa, fer una espiració forçada sense expulsar aire, amb la boca i el nas tapats o fer respiracions ràpides i curtes, la pressió en el pont nasal, la compressió ocular, el massatge rectal digital, la pressió en els dos conductes auditius externs i, fins i tot, el conegut ensurt, estan relacionats amb el nervi vague. Per això, la seva possible eficàcia podria estar vinculada a la sobreestimulació d’aquest nervi, que provocaria l’aturada del singlot.
Malgrat això, com en el cas dels nens, si el singlot persisteix de manera prolongada o afecta les activitats de la vida diària (impedeix el descans nocturn o l’alimentació) i provoca cansament o ansietat, el millor és consultar el metge.