Els transgènics són nocius per al medi ambient?
Hi ha un enorme aval científic del dany dels organismes modificats genèticament (OMG) en el medi ambient i la biodiversitat: introducció de gens en altres espècies, danys per toxines produïdes pel gen Bt a la biodiversitat, augment de resistència a herbicides, aparició de plagues secundàries, etc. A l’Amèrica Llatina estan destruint l’agricultura sostenible, expulsant la gent de les zones rurals i posant en mans de tres empreses els recursos de la humanitat. Governs com el francès, l’alemany o l’austríac ho han tingut en compte per paralitzar cultius als seus territoris.
I per a la salut?
Solament troba qui investiga, i avui en dia d’això se n’ocupa en un 99% l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, una institució pública altament vinculada a la indústria dels transgènics. Encara així, hi ha estudis d’alguns científics valents que demostren danys al ronyó, al fetge, al sistema reproductiu, l’immunològic, etc. Aquestes dades haurien de valer per a paralitzar els transgènics, i sobretot el blat de moro Bt que es conrea a Espanya.
Se’ls acusa de basar-se en dades no demostrades científicament per a atacar els transgènics. Els estudis a què es refereix, estan publicats en revistes científiques?
Diversos científics a Europa que defensen la moratòria per als transgènics testimonien les enormes pressions que sofreixen per no publicar els seus resultats o per no continuar investigant.
Però són investigacions que segueixen mètodes objectius, científics?
Al web de Greenpeace hi ha una recopilació d’articles de científics de diversos països sobre els danys. També li diré que som en un món en què ha desaparegut aquest model de ciència neutre i s’ha imposat un altre dirigit per la indústria. La investigació pública desapareix i se substitueix pels projectes de les multinacionals, camuflats a través de la Universitat. I s’aprova tot. A més, sobre transgènics pot opinar tothom, des de la mestressa de casa sense estudis fins al científic de bata blanca que sembla que tot ho sap.
Es consumeixen transgènics a Espanya?
Des de fa més d’una dècada. Espanya conrea transgènics, un blat de moro de la multinacional Monsanto l’aprovació del qual va ser fraudulenta. Aquest any ascendeix a 97.000 hectàrees. És l’únic país de la UE que conrea transgènics, excepte unes poques hectàrees en països com Portugal o Eslovàquia. I fins a set països han plantejat moratòries on el blat de moro és estratègic. Wikileaks ha demostrat la connivència entre alguns càrrecs polítics i la indústria dels transgènics.
Algun producte més?
Directament o indirecta, a través dels animals als quals se subministra aquest blat de moro. També arriba blat de moro de l’exterior, sobretot dels Estats Units, l’Argentina i el Brasil, i enormes quantitats de soja. Entre el 60% i el 70% de la soja utilitzada a Espanya és de Monsanto.
Quants transgènics arriben a Espanya?
Espanya importa cada any uns sis milions de tones de transgènics que s’incorporen als nostres aliments. En trobem en la lecitina, les farines, els midons, els derivats de la soja i el blat de moro, que si no ens demostren el contrari, són transgènics. Per aquesta raó vam publicar la Guia Vermella i Verda d’Aliments Transgènics. En aquesta figuren dues llistes de marques, de productes i de fabricadors en funció de la seva política en matèria de transgènics. Per cert, EROSKI es troba en la llista verda. El 2012 llançarem una campanya d’anàlisi aleatòria de tots els productes del mercat.
Consumim transgènics sense saber-ho?
Sí. La legislació europea obliga a informar de forma clara en l’etiqueta dels aliments si porten transgènics o derivats. No obstant això, els governs central i autonòmics no ho apliquen correctament. A més, aquesta legislació no obliga a etiquetar els productes derivats d’animals que han menjat transgènics, i que ens arriben en forma de carn, llet, ous, etc.
Què hi poden fer els consumidors?
Poden exigir a les seves marques de productes que no utilitzin transgènics de dues maneres: no comprar als qui n’utilitzen, i comprar als qui no n’utilitzin. També poden consumir productes locals, ecològics, frescs, donar suport a les ONG ecologistes, parlar amb els polítics locals perquè declarin el seu municipi zona lliure de transgènics… Hi ha moltes opcions però no és fàcil. Cap lluita no ho és.