Per què defensa l’ús dels transgènics?
Perquè poden donar solucions a problemes importants de la humanitat.
Com ara?
Els propers 30 anys serem 9.000 milions de persones (ara som 7.000 milions) i es perdrà el 10% de la superfície de cultiu. Amb la transgènia es pot conrear en llocs ara impensables, millorar propietats nutricionals dels aliments, etc. A l’Índia han reduït un 70% l’ús d’insecticides tòxics amb el medi ambient. Ara bé, no eliminaran la gana al món, perquè para això es necessiten mesures polítiques i socials adequades.
Es podria dir que són ecològics?
Sí, perquè augmenten la productivitat i redueixen l’impacte ambiental. El blat de moro Bt no necessita cap insecticida químic perquè produeix una proteïna tòxica per a la plaga. Alguns països amb cultius de soja transgènica han reduït l’ús d’herbicides fins en un 90%.
Llavors no són nocius per a la salut i el medi ambient, com sostenen els seus detractors?
No hi ha ni una sola dada científica que avali aquestes afirmacions. No es pot parlar de risc zero, perquè tot té una mica de risc, fins i tot l’anomenada agricultura ecològica.
A Espanya es consumeixen transgènics?
L’any 1998, una coneguda organització ecologista va bloquejar la venda de transgènics a les grans superfícies de distribució. Ara se’n pot trobar algun producte perfectament etiquetat segons la legislació vigent, però de forma anecdòtica.
Pot haver-hi algun producte transgènic sense etiquetar?
El sistema de detecció garanteix que el frau és mínim.
Se’ls culpa d’estar venuts a les multinacionals.
Aquesta afirmació cau pel seu propi pes: la conspiració mundial no existeix. I no s’ha d’oblidar que les organitzacions que critiquen també tenen els seus interessos econòmics.
No s’han extremat en excés les postures sobre aquest tema?
Ja fa uns quants anys que ha deixat de ser un debat tècnic per convertir-se en un d’ideològic, polític. El mateix que passa amb les cèl.lules mare, el canvi climàtic o, a Espanya, amb l’aigua.
La societat, per tant, no coneix en realitat què són els transgènics.
No, i en això la comunitat científica té part de culpa, no hem sabut explicar-ho. Però també em pregunto on eren els mitjans de comunicació públics per a fer aquest debat.
Què diria als consumidors?
Que es refiïn de qui té l’experiència i el coneixement científic en seguretat alimentària: l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària o l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). I els recordaria les paraules d’una de les grans científiques de la història, Marie Curie: no s’ha de tenir por d’allò desconegut, s’ha d’entendre.
Els consumidors no entenen què són els transgènics?
No, perquè si ho sabessin canviaria l’actitud negativa. Un aliment transgènic està fet com la insulina transgènica o els texans “rentats a la pedra”. Tot el que mengem ha sofert millores genètiques intervingudes a l’atzar per la mà de l’home des de fa segles. Ara tenim l’enginyeria genètica, que permet aïllar gens concrets de manera segura, estudiar-los i introduir-los. Aplicada al disseny d’un aliment produeix transgènics.
Multinacionals com Monsanto, se’ls acusa de crear llavors que només germinen a voluntat seva i de privar pobles indígenes de les llavors autòctones.
No hi ha cap llavor transgènica comercialitzada amb la “tecnologia terminator” de la qual tant s’ha parlat. Sí que obliguen a signar un contracte perquè no es produeixi la llavor per a ús propi. I cap de les modificacions genètiques actuals en el mercat ha utilitzat gens de cultius autòctons. Aquesta polèmica només es dóna a Europa, perquè la immensa majoria de països aposten per la transgènia.
No hi ha polèmica a la resta del món?
Ni de bon tros. Als Estats Units consumeixen transgènics des de fa quinze anys i no han tingut cap problema de seguretat alimentària. La Xina, l’Índia o l’Amèrica Llatina són productors massius de transgènics. El creixement de l’any passat al Brasil va ser espectacular: ja és el segon país del món amb més superfície conreada.
No és necessari el principi de precaució com reclamen els ecologistes?
Aquest s’ha d’aplicar quan hi ha una mínima evidència de perill, i aquest no és el cas. Des que surt del laboratori fins que es ven al mercat, un producte transgènic passa entre set i deu anys d’avaluacions d’impactes sanitaris i ambientals.