Els secrets del refredat
Nas vermell i tapat, tos, esternuts, ulls plorosos, mal de cap, cansament. Quan aquests símptomes dominen el nostre cos, de seguida n’identifiquem el culpable: el refredat. Es considera una patologia comuna. De fet, conviu amb l’ésser humà des que neix fins al final dels seus dies i un adult en pot tenir una mitjana de dos a cinc a l’any.
Tot i això, malgrat la presència freqüent en les nostres vides, ens equivoquem si pensem que no amaga res d’interessant. L’acompanyen curiositats innombrables com ara que no és exclusiu de l’home i poden causar-lo més de 200 virus, o que un esternut viatja a 150 quilòmetres per hora. A continuació, es desgranen totes les característiques d’aquesta malaltia tan comuna.
La paraula constipat, també conegut com catarro comú o vulgar, al.ludeix totes les infeccions respiratòries de les vies altes que no estan produïdes per un virus gripal i que es caracteritzen per símptomes com ara destil.lació nasal, congestió de les mucoses i de vegades també llagrimeig ocular, picor o irritació de gola, tos i, algun cop, febre.
Aquesta patologia, causada per més de 200 virus a tot el món, afecta les persones i també els cavalls, els gossos i els gats, entre altres animals. Segons estudis internacionals, la mitjana mundial de refredats és de tres per any, mentre que a Espanya és només de dos.
Tot i aparèixer amb menys freqüència, al nostre país sofrim el refredat comú durant més temps: una mitjana de 7,3 dies (els alemanys, 7 dies; els mexicans 6,9; i els hindús, 4,5 dies). Tot i això, José Luis Cañada, de la Societat Espanyola del Metge d’Atenció Primària (Semergen), adverteix que la durada dels constipats també depèn de la major o menor vulnerabilitat de cada persona, de l’agent causal i de si el refredat té un component al.lèrgic o no (si és de naturalesa al.lèrgica, pot haver-hi una inflamació de la mucosa nasal perenne).
El refredat és altament infectiu durant el període d’incubació (dos dies) i també en els dos o tres primers dies de desenvolupament. Es transmet per les gotetes de saliva que s’expel.leixen quan parlem, tossim i esternudem. És molt fàcil contagiar-se si una persona constipada es posa la mà a la boca i després encaixa la mà a una altra.
Hi ha més raons que expliquen la gran capacitat de propagació. A l’hivern, és més senzill contagiar-se perquè es conviu més temps amb altres persones en llocs tancats, com a la feina, l’escola o la casa. Si es passa fred i, en concret, si es tenen els peus freds, les possibilitats de contreure’l es multipliquen per tres.
L’esternut també pot ser una altra via de contagi. Pot aconseguir una velocitat de 150 quilòmetres/hora i arribar a dos o tres metres de distància. A aquesta velocitat, és impossible esquivar-lo.
Quan un refredat dura més de deu dies, s’ha de consultar el metge perquè pot derivar en altres problemes de salut, com ara rinosinusitis (inflamació de la mucosa del nas i dels sins paranasals), otitis mitjana (inflamació de l’orella mitjana), pneumònia (inflamació dels espais alveolars dels pulmons) i, fins i tot, endocarditis (inflamació de l’endocardi en el revestiment intern de les cambres i vàlvules cardíaques).
Per a evitar aquestes conseqüències greus, però poc freqüents, cal anar al metge sempre si:
- El refredat dura més de deu dies.
- Hi ha febre, sobretot, per sobre dels 38 graus.
- Augmenta el moc o canvia a color groguenc i hi ha expectoració (llançar per la boca les flegmes i secrecions); especialment, aquells pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica.
- S’aguditzen els símptomes de l’asma, ja que una infecció vírica respiratòria, com el refredat, pot afavorir un atac agut d’asma. En aquest cas, el metge valora si cal canviar la medicació.
FONT: José Luis Cañada, coordinador del Grup de Treball de Malalties Infeccioses de Semergen i metge d’Atenció Primària a Getxo (Biscaia)
- Resignar-se al fet que un refredat comú amb tractament mèdic o sense dura un màxim de set dies.
- Pal.liar el malestar general amb analgèsics i, si es té la temperatura alta, amb un antitèrmic (medicaments per a tractar la febre).
- Hidratar-se amb dos o tres litres d’aigua al dia i prendre mucolítics (que fluïdifiquen el moc i en milloren l’expectoració).
- Utilitzar vasoconstrictors en esprai i antihistamínics, que ajuden tots els afectats, ja siguin al.lèrgics o no, perquè tallen la secreció del moc i la picor.
- Mantenir les fosses nasals seques mocant-se, amb descongestius nasals i gotes de mar o sèrum fisiològic, per a evitar que s’acumuli el moc i que es compliqui.
- Evitar els descongestius nasals amb efedrina en el cas de tenir la pressió arterial alta, ja que la poden elevar.
- Rentar-se les mans amb freqüència per a evitar el contagi.