Els riscos dels medicaments sense recepta
Els medicaments sense recepta mèdica són aquells que es venen de manera lliure a les farmàcies: analgèsics, antipirètics, antihistamínics, antitussígens, suplements de vitamines o antiinflamatoris, entre d’altres; en forma d’ungüents, cremes, pastilles, suspensions, comprimits o de xarop.
Aquesta mena de medicines no sempre es fan servir de forma adequada i moltes vegades la població general desconeix quines precaucions s’han de seguir abans de consumir-les. Perquè no estan exempts de riscos i cal tenir en compte que qualsevol substància pot interactuar amb altres medicaments, aliments, suplements i, fins i tot, amb algunes begudes. A més, no tot val per a qualsevol grup de població. Embarassades, nens i persones amb alguna malaltia hi han de tenir una cura especial.
L’autocura és fonamental: cal saber cuidar-se. I també cal saber automedicar-se de manera responsable. En vista de determinats problemes de salut que provoquen símptomes lleus (com la tos i el dolor), pot ser útil prendre alguna medicació per a alleujar-los, sempre que un facultatiu o professional de la salut hagi indicat quan s’ha de fer i com.
Per contra, prendre un fàrmac sense consultar un professional (autoprescripció) per iniciativa pròpia o perquè ho aconsella un familiar o conegut pot tenir conseqüències greus per a la salut: efectes nocius en l’organisme, interaccions amb altres fàrmacs, desenvolupament de resistències (com passa amb els antibiòtics), empitjorament del quadre clínic i, fins i tot, emmascarament d’una altra malaltia important.
Són diversos els motius que afavoreixen el consum de medicaments sense prescripció. La lenta accessibilitat al professional de la salut, en els casos lleus, i el poc temps lliure de què disposen els usuaris fan que, d’aquesta manera, s’estalviïn esperes, desplaçaments i pèrdues de temps. Fa anys, a això se sumava la manca de compliment de la legislació sobre dispensació d’especialitats que exigien recepta mèdica, com passava amb els antibiòtics.
Tot i que l’automedicació té aquestes connotacions negatives, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) veu en l’automedicació responsable una fórmula vàlida d’atenció a la salut en les societats desenvolupades. Per arribar-hi, calen campanyes que fomentin la participació del ciutadà en les qüestions relacionades amb la seva salut, que l’informin i el formin en l’ús adequat i responsable dels fàrmacs.
El 2015, la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SemFIC) va dur a terme una enquesta en la qual s’abordaven aspectes sobre l’automedicació a Espanya. Amb una mostra de 1.016 persones, es va fer una fotografia sobre els hàbits en automedicació responsable i en tractament de les malalties més comunes que té la nostra societat.
Així, les afeccions que generen una automedicació més gran són el mal de cap sense febre i la diarrea. Sovint no es tracten els símptomes i es deixa que se solucionin per si sols. A més, crida l’atenció que la majoria dels qui tenen diarrea (el 74%) no van al metge ni prenen un fàrmac per a combatre-la, igual que el 32% de les persones a les quals els fa mal l’estómac, el 32% dels qui tenen dolor d’esquena o lumbago o del 25% dels qui tenen febre.
D’altra banda, les molèsties en orinar -més habitual en dones- són els problemes que provoquen més visites al centre de salut (24%). Les dones de 26 a 55 anys, que són qui pateix, de mitjana, més episodis de cefalees, són el grup que més s’automedica, fins a assolir un percentatge del 90%.
Altres resultats de l’estudi assenyalen que la malaltia més habitual és el mal de cap (un 68% n’havia patit els darrers tres mesos), el d’esquena o lumbago (65%), el dolor o l’acidesa d’estómac (52%), la diarrea (37%) o la febre (19%). I en tots els casos, la mesura més freqüent era l’automedicació sense consultar abans el metge.
La SemFIC recomana en la “Guia pràctica de la salut” que, abans de prendre un medicament que hagi estat indicat o receptat, es consulti un professional sanitari qualificat. I, si hi ha una malaltia ja diagnosticada, que es demani informació sobre la possibilitat d’automedicar-se per a alleujar possibles aguditzaments dels símptomes.
També adverteixen que s’ha de consultar el professional de salut de referència si s’ha de prendre algun fàrmac i no es recorda la forma, les dosis o el termini com s’ha de fer, o si es presenten efectes adversos com ara coïssor o cremor d’estómac, marejos, mal de cap o dificultat respiratòria.
Els medicaments sense recepta mèdica sí que requereixen el consell farmacèutic i, encara que siguin per a mals menors, han de complir els mateixos requisits quant a autorització de comercialització que la resta, assegurant l’eficàcia, la seguretat i la qualitat.
Segons s’informa en el Portal de Salut de la Comunitat de Madrid, hi ha unes característiques diferencials entre aquests medicaments de venda lliure i els que es dispensen sota recepta mèdica:
- Las substancies que continguin estan establertes sota normes del Ministeri de Sanitat i la seva administració exclou la via parenteral (travessant la pell).
- La seva indicació es restringeix a la prevenció, l’alleujament o el tractament de símptomes lleus.
- El preu de venda al públic és lliure, el ciutadà en paga l’import íntegre i es poden publicitar.
- Es condició sine qua non que la capsa contingui un prospecte amb la composició, les indicacions, la posologia, les contraindicacions, les precaucions, els efectes secundaris i altres advertiments.