Els perills de lliscar
No és estrany veure els nens pel carrer lliscant amb un calçat que porta incorporades unes rodetes al tacó. Una joguina que, en canvi, no es pot fer servir com si fos una sabata normal, ja que pot tenir conseqüències negatives en l’aparell locomotor infantil.
Un estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) ha analitzat l’impacte en el peu d’aquest tipus de calçat amb rodes. Després d’estudiar nens d’entre 2,5 i 8,5 anys, el professor de Podologia Roberto Pascual adverteix que, a llarg termini, poden provocar alteracions en el peu dels més petits a causa del pes de la sabatilla, l’alçària del tacó, la falta de flexibilitat i la inestabilitat que li confereix la roda.
En concret, segons conclou la recerca, aquestes sabatilles generen una càrrega de pes en l’avantpeu d’un 40% (en una persona dreta i descalça, el 75% del pes és suportat pel taló i el 25% per l’avantpeu) i una pressió mitjana sobre el taló entre 1,5 i 2,7 vegades superior a l’habitual. A més, si les comparem amb una sabata esportiva normal, pesen més del doble.
L’element més crític d’aquests ginys és l’altura del tacó, un dels motius pels quals el Consell General de Col.legis Oficials de Podòlegs demana als centres escolars de primer i segon cicle que no permetin als nens anar amb aquest tipus de sabatilles.
De mitjana, segons Heelys, la marca creadora d’aquesta joguina, és cinc centímetres més alt que una esportiva normal. Per a Víctor Alfaro, podòleg i director general de Podoactiva, és com si els nens anessin amb tacons tot el dia. Segons l’expert, aquesta alçària provoca un escurçament de la musculatura de la cama, el contrari del que ha de fer un nen que faci esport: estiraments, precisament, per a evitar aquest escurçament muscular.
Així mateix, l’escurçament de la musculatura posterior condiciona la biomecànica del peu i provoca, entre altres conseqüències, adoptar una marxa més plantígrada i amb més inestabilitat i que el taló faci mal. A més, la musculatura s’escurça per l’alçària del tacó que es faci servir habitualment.
Un altre aspecte important que recalca aquest expert és que l’organisme humà està dissenyat per a caminar i no per a lliscar. De la mateixa manera, és fonamental fer un trepig adequat: el peu és un element important de propiocepció -el sentit que informa l’organisme de la posició dels músculs- i el peu recull aquesta informació per mitjà de la petjada.
Per tant, encara que vagin disfressades d’esportives, Alfaro adverteix sobre la necessitat d’entendre que aquest giny no és un calçat o una sabatilla d’ús habitual, sinó una joguina. Ni la seva rigidesa (una sabatilla s’ha de doblegar) ni l’alçària del tacó són les adequades. Per això, l’expert recomana donar-hi un ús raonable, de la mateixa manera que no deixaríem que els nostres nens fessin servir uns patins convencionals o unes botes d’esquí durant tot el dia.
De tota manera, també cal precisar que, si s’utilitza de manera puntual, aquestes joguines no comporten cap perill; de fet, estimulen l’equilibri del nen. Segons els experts, un escurçament muscular no es produeix en una setmana, de la mateixa manera que no passa res per fer servir tacons alts de manera ocasional. Aquest s’origina quan el seu ús es fa crònic. És llavors que poden aparèixer problemes de salut.
El 2007, en la revista Pediatrics de l’Acadèmia Americana de Pediatria, es publicava un treball que buscava demostrar la tendència ascendent de les lesions ortopèdiques provocades per les sabatilles amb rodes o lliscants, alhora que tractava de conscienciar els progenitors per prevenir-les.
L’estudi, “Heelys and Street Gliders Injuries: a New Type of Pediatric Injury”, posa en relleu que la majoria dels accidents tenen lloc al carrer i que les lesions habituals es produeixen en les extremitats superiors: el 20% dels casos quan es fan servir per primer cop i el 36% durant l’aprenentatge (entre la primera i la cinquena vegada que s’utilitza). A més, la major part dels accidentats també va declarar la seva intenció de seguir usant-les un cop recuperats.
Un aspecte que crida l’atenció és que, tot i que són semblants als patins, cap dels nens accidentats amb aquestes sabatilles amb rodes fa servir les proteccions recomanades per a la resta de dispositius similars, com els patins en línia o els monopatins. Els autors adverteixen que aquest tipus de lesions tenen un greu impacte en la salut del nen, a més que suposen una càrrega per al servei d’ortopèdia pediàtrica. Per això, insten els progenitors a fer un ús responsable sota la supervisió parental, sobretot durant el procés d’aprenentatge, i a fer servir equips de protecció en tot moment.
Els especialistes recomanen utilitzar, com a mínim, colzeres i protectors de canells, encara que les genolleres i el casc no seran sobrers (està demostrat que fer-los servir en els desplaçaments amb bicicleta disminueix la gravetat dels danys en les caigudes). A més, s’aconsella que les genolleres i les colzeres tinguin l’interior enconxat per a esmorteir els cops i una armadura de plàstic que protegeixi de les erosions. En canvi, els protectors de canells han de ser de material plàstic rígid, que ajudin a mantenir el canell ferm en cas de caiguda. Per descomptat, els protectors han de ser de la mida adequada a l’usuari i s’han de portar ben subjectes.