El sostenidor, una peça innecessària?
Com una segona pell, un guant o una forma per a la sabata. Així s’hauria d’acoblar el sostenidor al pit femení per complir la funció de subjectar-lo. Però és necessari? Un estudi francès publicat enguany ha escampat el dubte: subjectar o no subjectar, vet aquí el dilema. El treball, presentat aquest 2013 i obra del metge Jean-Denis Rouillon, de la universitat de Besançon, ha posat en dubte que el sostenidor contraresti la força de la gravetat i n’ha desaconsellat l’ús després de fer una recerca en més de 300 dones a les quals ha seguit durant 15 anys. L’estudi gal ha conclòs que les dones que el porten tenen el pit més caigut i flàccid i sofreixen més dolors d’esquena que les qui no l’utilitzen, ja que aquesta peça sembla que actua com una genollera, és a dir, impedeix que el múscul del pit s’exerciti, afavoreix que s’atrofiï i condueix que es deteriori abans.
Malgrat això, aquestes conclusions han rebut crítiques perquè no s’ajusten a la realitat de l’anatomia femenina. Així, tot i que la glàndula mamària es troba sobre el múscul pectoral, aquest no el subjecta; el seu suport prové dels lligaments de Cooper, que el fixen a la dermis, al mugró i a altres estructures mamàries. “Per tant, no es pot tonificar mitjançant la pràctica de l’exercici actiu ni atrofiar per recórrer a la subjecció passiva”, informa Juan Antonio Mira, cirurgià plàstic i director de la Clínica Doctor Mira, de València.
Prescindir d’aquesta peça, segons les recomanacions basades en l’estudi francès, pot tenir un impacte menor en els pits petits, pràcticament llisos, però pot ser contraproduent per als més voluminosos. Les conseqüències de no utilitzar-lo són sobrecàrrega en les cervicals, dolor i despenjament del pit, entre d’altres, encara que aquestes depenen de la genètica, la constitució i el pes de cada dona. En aquest moment, la consigna, a l’espera que es publiquin altres estudis en aquest àmbit i confirmin la teoria del francès, és que el sostenidor s’ha d’utilitzar.
El contrari seria com deixar un pes mort penjant del coll, equiparable a lligar-se dos saquets d’arròs de mig quilo, o més, de forma permanent. Els experts consideren que a partir d’una talla 100 de contorn, el pit ja és voluminós, i si la dona s’aprima, al seu torn, pot provocar un despenjament; per això s’ha de sostenir de manera convenient amb el sostenidor adequat.
El sostenidor -que prové de la cotilla- s’ha de portar durant el dia i, de nit, és preferible que el pit descansi per aconseguir una millor higiene de la pell, una millor circulació i una millor respiració. Malgrat tot, si el pit és molt pesat i produeix molèsties i traccions quan varia de posició mentre es dorm, es pot canviar el sostenidor de dia per un de més lleuger, que el subjecti bé, sense oprimir-lo.
És tan important portar sostenidor com triar-ne la talla adequada, ja que segons un estudi el 70% de les dones espanyoles trien un sostenidor d’una talla inadequada de contorn o de copa. El contorn és la circumferència corporal mesurada just per sota del pit i que correspon a les talles numèriques (de la 85 endavant); i la copa és la circumferència que marca la zona més voluminosa del pit, mesurada des dels mugrons cap a l’esquena i que correspon al quadre de talles de lletres (de la A a la D).
Si resulta complicat encertar la talla, no ho és menys seleccionar el disseny més convenient: amb farcit, amb cèrcols, amb encaixos o llis, transparent, opac, de tirants, per realçar, per no formar arrugues a l’escot, esportiu, modern, retro, sexy, pràctic o còmode per al període de lactància.
Davant d’aquest ventall de possibilitats, el sostenidor idoni ha de subjectar bé, de baix cap a dalt (i no comprimir el pit de dalt a baix); no estrènyer, és a dir, que no deixi marques en el contorn del pit, que no formi plecs en la pell de l’escot i que permeti respirar bé; no ha d’irritar, ha de resultar còmode, apropiat per a cada activitat del dia i fer que la dona se senti bé. Encara que, això sí, moltes vegades el que és anatòmic i funcional està renyit amb l’estètica.
La dona ha de ser la mateixa prescriptora del sostenidor i a l’hora de fer-ne la tria ha de prevaler, abans de tot, que sigui útil i saludable. Alguns models que poden perjudicar la salut de la dona són els següents:
- Amb forma de triangle o bikini que es lliguen al coll, ja que és la zona cervical la que carrega amb el pes. De fet, són antianatòmics, ja que el pit no té aquesta forma, sinó que és horitzontal, i les càrregues es distribueixen cap a l’aixella.
- Reductors: són inadequats perquè comprimeixen i dificulten la circulació sanguínia. Aquesta disminució de la circulació pot produir el mateix efecte que el tabac, és a dir, falta de reg o sang per alimentar les cèl.lules de la glàndula mamària i insuficiència circulatòria.
- De teixits al.lergògens: els sostenidors de teles sintètiques, com el niló, poden produir més al.lèrgies que les naturals, com el cotó.
- Models que irriten: els models amb molts volants i encaixos poden irritar la pell.
/imgs/20130701/suje2.jpg
Assegurar-se que compleix la funció de subjectar i fugir de les modes.- És una peça personal i intransferible: que vagi bé a una no indica que funcioni amb una altra.
- Ha de ser còmode i confortable.
- El sostenidor s’ha d’adaptar a la mama i no a l’inrevés, per evitar que oprimeixi el pit i hi dificulti la circulació.
- Durant la lactància, ha de ser còmode, de copes transpirables i elàstiques, i s’ha d’adaptar al pit que estigui més sensible, que puja i baixa de volum de manera constant.
- Amb la finalitat de fer exercici físic, cal triar un model esportiu, còmode i que subjecti bé. És preferible que inclogui tancament frontal i creuat pel darrere.
- El sostenidor amb cèrcols metàl.lics i ben protegits amb una funda encoixinada és una armadura que estructura millor la forma del pit pesat i el subjecta bé, sempre que no el comprimeixi.
Font: Juan Antonio Mira, cirurgià plàstic i director de la Clínica Doctor Mira, de València.