El mal temps i les malalties reumàtiques, cara a cara

Encara que el clima advers no les provoca, és un factor que incideix en l'agreujament dels seus símptomes, com el dolor o la rigidesa de les articulacions
1 Maig de 2014

El mal temps i les malalties reumàtiques, cara a cara

La pluja, el fred o les baixes pressions ocasionen cert malestar en moltes persones, sobretot si pateixen alguna malaltia reumàtica. Per aquest motiu, moltes persones es queixen del dolor i de la rigidesa de les articulacions. Els dos processos més afectats pels fenòmens atmosfèrics són el de Raynaud i els quadres de dolor miofascial.

/imgs/20140501/reuma1.jpg

La influència dels efectes atmosfèrics en la salut

La calor o el fred extrem, el vent del Sud, els temporals de neu…; són nombrosos els fenòmens atmosfèrics que tenen certa influència en la salut i el benestar de les persones. Els qui són molt sensibles poden notar que s’acosta un canvi de temps només perquè els fa mal una antiga fractura o una cicatriu. De fet, cada vegada són més els experts que atorguen més importància a la influència de la meteorologia sobre la salut i la malaltia. Fins i tot, encara que la Real Acadèmia Espanyola no la reconeix, alguns psicòlegs utilitzen el terme “ciclonopatia” per descriure la sensació de malestar que s’experimenta pels canvis de temps o de la pressió atmosfèrica.

De la mateixa manera, se sap que hi ha factors atmosfèrics que agreugen els símptomes d’algunes malalties, com passa en les malalties reumatològiques. Tot i això, la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) adverteix que no són la causa d’aquestes patologies, sinó que les persones senten més dolor i més rigidesa en les articulacions i els lligaments afectats per reumatisme. Insisteixen, però, que aquest empitjorament és transitori.

Cal tenir en compte que la humitat i els canvis de la pressió atmosfèrica (més acusats quan s’aproxima un canvi de temps) també poden influir en les persones que tenen danyades les articulacions, ja que, en aquestes, hi ha receptors de pressió alterats -per la mateixa malaltia- que són capaços de detectar els canvis sobtats de pressió atmosfèrica. A més, també poden sentir més dolor quan varia de forma brusca el temps. Sembla que a les zones geogràfiques on plou més, als afectats reumàtics se’ls agreugen els símptomes comuns, però no s’ha demostrat que hi hagi grans diferències d’incidència per aquest motiu.

Fenomen de Raynaud
/imgs/20140501/reuma2.jpg

La síndrome de Raynaud es caracteritza per comprendre tres fases (color pàl.lid, morat i vermell) com a conseqüència dels canvis vasculars. És una alteració de la coloració de la pell dels dits de les mans i/o peus desencadenada per les baixes temperatures. En les persones que la pateixen, davant d’una baixada de les temperatures, les artèries que porten la sang als dits es tanquen per guardar la calor corporal i, com a conseqüència de la falta de reg sanguini, la pell es torna pàl.lida. Després, per l’estancament i per la falta d’oxigenació, la sang acumulada es torna molt fosca i el dit es posa blavós. Quan es recupera la temperatura i la sang arriba una altra vegada als dits, la pell d’aquests es torna vermella.

En més de la meitat dels casos, el fenomen de Raynaud és primari, és a dir, no està relacionat amb una altra malaltia, i sol registrar-se en dones joves. Si la persona s’abriga bé, no fuma i evita l’exposició a temperatures extremes, no té més repercussió. S’aconsella que els afectats no treballin en cambres frigorífiques ni a la intempèrie, o que no viatgin a latituds extremes ni pugin a cims alts de muntanyes a l’hivern.

El dolor miofascial

El dolor miofascial es localitza a la zona que correspon a l’esquena, el coll i les espatlles. Es caracteritza per ser constant i arribar fins i tot al múscul del gluti. Cal buscar-ne l’origen en tendinitis, bursitis i altres síndromes que poden afectar teixits tous (músculs, tendons, greix o vasos sanguinis) o a una barreja d’aquests. Les causes més freqüents són les males postures, exercir moviments repetitius que afectin aquestes parts del cos, tensió en els teixits tous per una articulació o un os mal posicionat, o altres malalties com l’artritis reumàtica o la gota. El tractament es basa a alleujar el dolor i la inflamació i a evitar-ne les recurrències. Els especialistes aconsellen el descans i la ingesta -sempre sota prescripció mèdica- d’antiinflamatoris, aplicació de fred (les primeres 48 hores) i calor (a llarg termini). De vegades, també recomanen l’ús d’aparells ortopèdics que permeten que la zona afectada descansi perquè disminueixi el dolor, encara que no se n’ha d’abusar, ja que en cas contrari, a la llarga, es veuran afectades la mobilitat i la força.