Psicoteràpia en línia

El divan virtual

És una forma de tractament més, amb més demanda entre els qui s'enfronten a dificultats en la recerca d'ajuda psicològica a causa de la seva timidesa o per una jornada laboral prolongada
1 Gener de 2010
Img interiormente listado 401

El divan virtual

/imgs/20100101/psicologia1.jpg
La teràpia psicològica és, en essència, un diàleg entre un professional i un pacient. I, com a tal, no pot obviar la rellevància i la utilitat d’Internet, la reina de les eines de comunicació. A més d’una finestra oberta al món, l’ordinador també pot ser el divan per a superar les fòbies, desfogar les penes i combatre les manies.

La psicoteràpia en línia és una realitat consolidada a països com els Estats Units. No és el cas d’Espanya, encara que comença a obrir-se camí. La psicoteràpia virtual és útil per als casos en què el mateix trastorn impedeix la persona sortir del seu domicili (agorafòbia o timidesa extrema), en altres en què no es disposa del temps necessari per a acudir a la consulta o quan es desitja conservar l’anonimat. Aquest tipus d’atenció suposa també una oportunitat per a alleujar el malestar psicològic en les persones que consideren la psicoteràpia com una activitat tabú i que són reticents a parlar amb un professional sobre qüestions íntimes.

/imgs/20100101/psicologia2.jpg
Aquesta és una opció que atreu els qui encara desconfien dels resultats de la psicoteràpia i que, per tant, tenen l’oportunitat de prendre contacte amb aquest tipus d’assistència personal per mitjà d’un xat, del correu electrònic o d’una videoconferència. Fins i tot hi ha hospitals que efectuen assistència per tractar alguns trastorns, com la Unitat de Trastorns de l’Alimentació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), a fi d’atendre a pacients amb bulímia nerviosa. Això suposa un avantatge per a no retardar l’assistència per les llargues llistes d’espera i permet atendre els casos menys greus en els quals la integritat física no perilla, com l’anorèxia nerviosa.

En línia o presencial?

Si es trien les sessions en persona, convé continuar d’aquesta manera, ja que el canvi a l’altre tipus de psicoteràpia podria desvirtuar el vincle que s’estableix entre la persona i el seu terapeuta, determinant per al resultat final. Això només seria recomanable si l’usuari canviés de domicili i li fos impossible acudir a les visites.

En canvi, començar les sessions per mitjà d’Internet podria suposar un primer contacte amb la psicoteràpia per a acabar després amb sessions presencials. Aquest supòsit es podria interpretar, fins i tot, com un bon senyal, ja que indicaria una implicació més gran en el procés per part del pacient, que, al seu torn, es beneficiaria de la relació terapèutica amb el professional, vinculada a l’efectivitat del tractament.

De fet, la psicoteràpia per Internet té les seves limitacions. El 70%-80% de la comunicació humana és no verbal. Per tant, la psicoteràpia en línia només seria útil en casos en què és difícil o impossible anar a les sessions. Per contra, els episodis diagnosticats de malaltia mental greu i de patiment intens requereixen de sessions presencials.

Quant a la durada i la periodicitat de les sessions, no tenen per què ser diferents de les establertes en les relacions presencials. Val a dir, però, que la relació terapèutica resulta més dèbil en les relacions en línia, i és possible que la psicoteràpia s’interrompi abans del que cal. Per això, perviu el debat sobre si es pot anomenar psicoteràpia la modalitat en línia, encara que pot resultar útil si es fa amb professionalitat i honestedat i s’aconsegueix una forta implicació entre el professional i el client.


Garanties de seguretat

/imgs/20100101/psicologia3.jpgAquest tipus de teràpia es practica per mitjà del correu o el xat i, fins i tot, alguns dels professionals que l’exerceixen sostenen que, en un sentit ampli, també inclouria l’ús del telèfon. Es vulnera així la seguretat i la confidencialitat del servei? Quines garanties de seguretat tenen les persones que el contracten? Com poden assegurar-se que no són víctimes de l’intrusisme? Una de les comprovacions que han de fer els usuaris és fixar-se que els professionals que exerceixen en línia publiquen les seves dades col·legiales, que es poden verificar als col·legis de psicòlegs.

Una altra mesura és consultar el codi deontològic que fan servir els psicòlegs en la seva pràctica professional, accessible per mitjà de les pàgines web dels col·legis. La norma ètica per la qual es regeixen tots els psicòlegs, també els que exerceixen en línia, és la que sempre s’ha aplicat a la teràpia tradicional. L’única variació es troba en el canal de comunicació. També es pot prestar atenció al disseny de la pàgina web, ja que han de seguir tots els principis ètics establerts per l’HON (Health on the Net) i el Codi de Conducta (HONcode) per a llocs web de salut i medicina.

El primer d’aquests principis diu que “qualsevol consell mèdic o de salut suggerit en aquest lloc web només serà proporcionat per metges o professionals de la salut especialitzats i qualificats, tret que una clara declaració expressi que una part del suggeriment ofert no és d’un professional de la salut qualificat o d’una organització no mèdica”.

El segon principi afirma que “la informació proporcionada en aquest lloc està dirigida a complementar, no a reemplaçar, la relació que existeix entre un pacient o visitant i el seu metge actual”.

I el tercer assenyala que “aquest lloc web respecta la confidencialitat de les dades relatives a pacients i visitants, inclosa la seva identitat personal. Els propietaris d’aquest lloc web es comprometen a respectar i excedir els requisits legals de privacitat de la informació mèdica o de salut que s’apliquen als països on estiguin localitzats tant el lloc principal com les seves rèpliques”.

Una altra mesura de seguretat és assegurar-se que la forma de pagament és segura. Les sessions en línia poden ser una mica més econòmiques, però alguns professionals prefereixen mantenir les seves tarifes per no desvirtuar el servei ni el compromís del client, ja que consideren que s’hi inverteix el mateix temps d’assistència que en les sessions presencials.