Taxa rosa: pagar més per ser dona?
Les dones estan en peu de guerra. Per què unes fulles d’afaitar de color rosa costen més que unes de blaves, malgrat que el paquet que conté les primeres té menys unitats? O què és el que fa que un passejador rosa costi gairebé 15 euros més que qualsevol altre de la mateixa marca i adquirit en el mateix establiment, però de color diferent?
Des de fa temps, es parla de la “taxa rosa”; és a dir, del costum per part dels fabricants de cobrar un preu més car pel mateix producte, únicament per estar dirigit al sector femení. Però és un tema que suscita gran controvèrsia: de debò s’aplica una taxa discriminatòria, o es tracta únicament de la llei de l’oferta i la demanda?
Segons l’Informe de Desenvolupament Humà 2015 de les Nacions Unides, les dones ocupen només el 25% dels llocs directius i tenen menys temps per dedicar-lo la seva vida social. I, des de fa un temps, a més, paguen més pels mateixos productes.
L’anomenada “woman tax”, “pink tax” o “taxa rosa” és, en opinió d’alguns moviments i col.lectius socials, una manera més de discriminar les dones, ja que consisteix en un “impost ocult” que els fa pagar una mica més pel mateix producte. De fet, ja fa 20 anys, un estudi de la Universitat de Califòrnia (EUA) va revelar que les dones americanes pagaven fins 1.351 dòlars més a l’any per la versió femenina de productes similars masculins.
Per aquest motiu, a Europa, el col.lectiu francès Georgette Sand ha agafat les regnes sobre aquest assumpte i ha demostrat i ha denunciat de manera vehement l’existència d’aquestes diferències, fins a aconseguir que el Govern gal es prengui l’assumpte seriosament i investigui si de debò existeix la taxa rosa i si és discriminatòria.
“Hi ha productes gairebé iguals als dels homes que, pel fet de ser per a elles, el fabricant els canvia el color i l’embolcall i els augmenten de preu una mitjana d’un 20% o un 30%”, reconeix Gemma Cernuda-Canelles, especialista en marques i comunicació en femení i creadora del blog “Ellas Deciden”. N’hi ha molts exemples: els perfums amb increments del 40%, els desodorants, l’escuma d’afaitar o la cera per a depilar amb diferències del 25%, i els talls de cabells amb pujades del 80% en algunes perruqueries, fins i tot si ells porten cabells llargs i elles, curts.
En el blog “The Woman Tax”, creat pel col.lectiu Georgette Sand, se’n poden consultar més exemples. Aquest lloc s’actualitza diàriament amb imatges que demostren aquesta discriminació econòmica, fins i tot en productes escolars i infantils com ara calculadores, líquids correctors, calendaris d’advent…
Amb tot, aquest tema genera una gran controvèrsia. Els fabricants rebutgen que hi hagi aquest tipus d’impost ocult i assenyalen que els imports dels productes responen a la llei de l’oferta i la demanda. Si alguna cosa es ven més, s’encareix; mentre que si es ven menys, s’abarateix. Posen com a exemple els articles de cosmètica: com que hi ha més demanda femenina, les empreses aprofiten l’estirada en una estratègia legítima.
Afegeixen que, de vegades, els productes femenins són més cars perquè el disseny o qualsevol altre factor és diferent i això permet a l’empresa la possibilitat de comercialitzar-los amb imports més alts.
Però aquestes afirmacions no convencen els col.lectius de dones. En opinió de l’experta en construcció de marques Cernuda-Canelles, la diferència de preu és discriminatòria perquè no hi ha cap ingredient o extra justificable per a aquest augment.
Per la seva banda, experts en l’àmbit del màrqueting argumenten que, en realitat, és més una “taxa de màrqueting” que una “taxa de gènere”. I expliquen que la diferència de costos també es dóna en alguns productes masculins, que són més cars que els femenins, perquè ells estan també més predisposats a pagar el que sigui per a aconseguir-los.
Les dones tenen un enorme poder de consum i prenen el 80% de les decisions de la compra, tal com apunta Gemma Cernuda-Canelles. A més, exerceixen una influència social increïble en recomanar productes, per la qual cosa poden canviar la percepció d’una marca. Així que convé tenir en compte aquest aspecte i, si es vol variar la situació, es poden seguir alguns consells:
- Ser conscients d’on és l’increment de preu i localitzar els productes que són més cars només per estar dirigits a dones.
- No comprar els productes pink, si són més cars i gairebé iguals a la seva versió en un altre color o destinatari.
- Anar directament a la secció d’homes en funció de la categoria de productes i no pagar un peatge per ser dones.
- Denunciar la diferència de preus per a productes exactes a les xarxes socials amb una foto i l’etiqueta #pinktax.
- Celebrar l’import unisex i donar publicitat entre amics i a les xarxes a les marques que l’apliquen.