Ruptura familiar: els avis també compten
Els fills són les vertaderes víctimes d’una separació, un divorci o una nul·litat matrimonial. Tanmateix, el sofriment, l’angoixa i els trastorns que ocasionen també es poden estendre als avis. Després d’haver-los vist créixer, criar-los molts cops i passar moltes hores junts, la ruptura dels pares pot comportar també el distanciament dels néts amb els seus avis.
En el desig d’enterrar antics vincles, el pare o la mare pot tractar d’impedir que els pares del seu cònjuge visitin els seus fills, fet que resulta bastant dolorós per als avis i per als nens, que continuen lligats al seu afecte. D’un dia per l’altre, avis que veien diàriament els seus néts, que eren fins i tot els seus cuidadors habituals, es veuen privats de la relació amb els nens.
A més, els avis paterns solen ser els més perjudicats en aquest sentit. Tot i que les custòdies compartides cada vegada són més freqüents, encara són minoria i es concedeixen només en un de cada cinc casos, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per tant, gairebé sempre és la mare qui té la custòdia i els avis materns els qui continuen tractant el seu nét.
Amb tot, aquesta renúncia als néts no ha de produir-se necessàriament. La Llei 42/2003 permet que els avis tinguin dret a visitar els néts en casos de ruptura familiar, se’ls escolti en els processos judicials i, fins i tot, puguin tutelar els menors, de manera excepcional i transitòria, en casos extrems. Segons expliquen advocats de família consultats, els avis fins i tot poden aconseguir la custòdia dels nens en cas que els dos progenitors morin o tots dos tinguin la pàtria potestat retirada.
En els divorcis problemàtics, o amb una mala relació entre un dels cònjuges i la seva exfamília política, els avis es poden veure obligats a interposar una demanda per reclamar un règim de visites amb els menors i exercir el seu dret de veure els néts. El jutjat de primera instància competent és qui dicta la resolució que determinarà si s’ha de concedir, o no, un règim de visites a favor dels avis. I, en general, s’obté, tret que la seva relació amb els néts perjudiqui el desenvolupament i la salut mental i física dels menors.
Els avis, a més, poden sol·licitar que l’equip psicosocial del jutjat emeti un informe i es pronunciï sobre quin és el règim de visites més idoni en cada cas. Aquest règim de visites haurà d’adequar-se a les circumstàncies personals de les parts: no és el mateix establir un règim amb un nadó que amb nens de cinc anys o amb joves de 14 anys. “D’aquesta manera, el règim acordat pot contenir o no la pernocta del menor a casa dels avis o un règim de visites progressiu, que sol consistir en un diumenge al mes”, expliquen advocats experts.
La separació entre els pares, en general, no dóna dret que els avis obtinguin la custòdia dels seus néts. Però el jutge sí que els pot encomanar la seva atenció, de manera excepcional i provisional, en alguns casos de gravetat extrema, tal com disposa l’article 103 del Codi Civil. Així, en casos de gravetat, els avis s’encarregaran dels seus néts menors d’edat i la seva tutela serà prioritària enfront de la d’altres persones (oncles, parents) o institucions públiques.
Tot i això, els experts recorden que els avis no poden tenir la custòdia dels néts si un dels progenitors ja la té. ¿I si els dos pares moren o es retira la pàtria potestat a tots dos (casos molt estranys)? Llavors, els avis sí que poden sol·licitar la custòdia dels seus néts. Els passos que caldria seguir en aquest cas serien, en primer lloc, contractar un advocat perquè els assessori i, després, presentar una demanda de sol·licitud de custòdia en el jutjat de primera instància o família, si n’hi ha, del partit judicial a què pertanyi la localitat on resideixen els menors amb el seu progenitor.
Una relació sana i contínua d’un nen amb els seus avis és bona i fins i tot necessària per al seu desenvolupament. Li proporcionen valors i un afecte diferent al que li donen els pares. A més, segons els experts, per a un nen, només els pares estan per sobre dels avis en la jerarquia de l’afecte.
Per tant, els avis són essencials per a l’estabilitat familiar, transmeten experiència als néts i els inculquen valors. I tenen una cosa molt valuosa: temps per als nens, cosa que els pares, per les circumstàncies i la manera de vida actual, avui amb prou feines tenen.