Bancs de cuina

Per a tots els gustos

Els nous materials, compostos de quars, resines i vidre, s'imposen als tradicionals com el marbre o el granit
1 Maig de 2006
Img eco domestica listado 165

Per a tots els gustos

/imgs/20060501/economia2.jpgFuncionalitat, resistència i estètica són les característiques que s’exigeixen avui en dia als materials de cuina, especialment als utilitzats en els bancs de cuina. Això ha contribuït que els materials tradicionals com el marbre i el granit siguen substituïts per altres de més econòmics però de qualitat i duració semblants, com ara l’acer inoxidable, el roure enllistonat, el faig envernissat o la combinació de vidre i fusta.

Però de tots aquests, el més sol·licitat és el conegut comercialment com Silestone, que, segons els experts consultats, es col·loca actualment en tres de cada quatre cuines noves.

Materials actuals

L’acer inoxidable. Encara que fins fa poc no era un material gaire comú per als bancs de cuina, últimament ha guanyat adeptes. L’acer inoxidable és un dels compostos més higiènics que hi ha (per això és utilitzat en cuines industrials i en restaurants, per exemple). L’inconvenient principal que té és que es noten molt les esguitades que hi cauen, encara que com a contrapartida resulta molt fàcil de netejar i és molt resistent. Aquest tipus de bancs està format per una taula d’aglomerat i una xapa d’acer que fa entre 1 i 2 mil·límetres de gruix. El preu voreja els 150 euros per metre lineal.

Roure enllistonat. Es tracta d’un banc de fòrmica o d’un material de baixa qualitat xapat en roure enllistonat. Es pot elaborar a joc amb els mobles de la cuina, del terra, de les rajoles… És molt resistent i el seu preu no sol superar els 110 euros per metre lineal.

Faig envernissat. S’utilitza tant en bancs de cuina com en els sobres del bany. L’únic requisit que necessita és haver rebut un bon tractament impermeabilitzant perquè la humitat no acabe fent malbé la superfície amb el temps. El vernís es pot triar en mat o brillant. El seu preu voreja els 250 euros per metre lineal.

Vidre i acer. Aquests dos materials es combinen en els banc més avantguardistes, que es vulguen adaptar a un espai i una forma concreta. Per a la superfície s’utilitza un vidre polit que es remata amb un perfil d’acer inoxidable. El preu depèn de la planxa de vidre a utilitzar i de l’acer, encara que se’n poden trobar a partir de 100 euros.

Vidre i fusta. Combinació de materials molt vistosa però summament delicada i fràgil, a més de cara en funció de la fusta escollida. Resulta poc pràctica per a cuines de molt d’ús per les minucioses cures que requereix. Per aquesta raó, aquesta combinació de materials es col·loca poc.

Marbre micro. És un dels materials més innovadors, format per resines i minerals. És de gran resistència i té un preu molt inferior als marbres naturals, al voltant de 100 euros el metre lineal.

Combinació de quars més resines i vidre (Silestone). Es tracta d’unes planxes elaborades a partir de quars natural (94%), resines polímeres i vidre, combinació que confereix una gran resistència a aquest tipus de banc. Entre els seus avantatges destaca la possibilitat de ser fabricat en multitud de colors -és més fàcil combinar el banc amb altres elements de la cuina- i la resistència al desgast i les ratllades. Suporta bé la calor, encara que es recomana no col·locar sobre aquestes superfícies estris de cuina molt calents. A més, com que es tracta d’un material no porós, la seua resistència és quatre vegades més alta que el granit, cosa que dificulta que s’aclivelle i es trenque. També el manteniment i la neteja són molt senzills. Gràcies als seus múltiples avantatges, es tracta del material utilitzat en el 90% de les cuines que es col·loquen en aquests moments. Depenent del gruix del banc, i també del nombre de metres necessaris i del color desitjat, el preu aproximat és de 250 euros per metre lineal. /imgs/20060501/img.economia.01.jpg

Materials més tradicionals

Marbre. Fa aproximadament una dècada el marbre es va imposar a les cuines espanyoles, amb permís del granit, fonamentalment perquè es tractava d’un material tan resistent com aquest últim però més econòmic. La novetat principal que ha experimentat aquest revestiment és que als marbres nacionals blancs s’han afegit altres d’importació amb varietat de colors i bons acabats.

Granit. L’avantatge principal que té és que es tracta d’un material natural que, a diferència del marbre, requereix menys cures i és altament resistent. La gamma de granit del mercat espanyol és amplíssima, encara que al costat del nacional es comercialitza el d’importació, prou més car (fonamentalment per la varietat de colors). El nacional es pot adquirir a partir de 300 euros el metre, depenent del gruix, i l’importat a partir de 350 euros, en funció dels colors.

Fusta. Es tracta del material més demandat a les cuines rústiques, que solen estar fabricades en fustes nobles com el roure o el faig. A més, un banc de fusta combina molt bé amb la resta d’elements de la cuina. Molts fabricants no recomanen instal·lar-ne als bancs propers a l’aigüera per l’alta sensibilitat a l’aigua que tenen. A fi d’evitar-ne un deteriorament prematur per la humitat, s’aconsella que abans de col·locar-lo es tracte amb algun producte segellador que el protegisca de l’aigua. El metre quadrat oscil·la entre els 200-350 euros, depenent del tipus de fusta i del gruix.

Estratificat. És el material més barat amb què es pot fabricar un banc de cuina. Entre els seus avantatges principals destaca la senzillesa per a netejar-lo i que la làmina que el recobreix permet imitar qualsevol tipus de material. Entre els inconvenients que té convé esmentar la facilitat amb què es ratlla i la seua escassa resistència a la llum directa del sol.